Autisme i suports visuals

La icona americana de l’autisme Temple Grandin explica que de manera au-tomàtica tradueix les paraules a imatges a tot color

Els suports visuals són elements en format visual que ajuden a comunicar un missatge a algú que té dificultats per entendre el llenguatge oral o per entendre l’entorn.

Aquests tipus de dificultats són nuclears en els Trastorns de l’Espectre Autista i els suports visuals poden ser claus per eliminar problemes de comunicació i possibilitar l’accés a informació.

L’ús de suports visuals està estès des de fa anys i té l’aval de la comunitat científica i pedagògica com una manera eficaç de permetre a les persones amb autisme millorar la seva qualitat de vida fent camí cap a l’autonomia.

Sabem que la gran majoria de persones amb autisme són pensadors visuals i disposam de descripcions en primera persona de com són els seus processos cognitius. La icona americana de l’autisme Temple Grandin explica que de manera automàtica, quan sent xerrar, tradueix les paraules a imatges a tot color, com si es tractàs d’una pel·lícula. Com ja us podeu imaginar, aquesta manera de pensar té avantatges i desavantatges. Per una part, suposa una gran capacitat per memoritzar informació visual, per aprendre informació visual sistematitzada i per trobar patrons visuals. Però, al mateix temps, sol implicar dificultats per comprendre conceptes abstractes i per abstreure’s de la informació específica i de problemes per atendre altres modalitats d’informació.

Més enllà de les facilitats o els reptes que viuran els pensadors visuals, cal recordar que, si tenim en compte la seva realitat, amb les particularitats cognitives que comporta, afavorint la via visual millorarem la seva capacitat comunicativa, l’accés a l’entorn i, per tant, la seva qualitat de vida.

PER A QUÈ SÓN IMPORTANTS?

Les característiques principals de l’espectre autista són dificultats en l’ús del llenguatge, dificultats en les relacions interpersonals i rigidesa cognitiva i de comportament. Els suports visuals poden abordar aquestes tres àrees.

Els infants amb autisme, amb menor o major grau, tenen dificultats en la comunicació. Aquells que no tenen llenguatge oral necessiten un sistema de comunicació alternatiu (SAAC) que permeti expressar-se i rebre informació. Hi ha un ventall molt ampli de SAAC (bimodals, intercanvi de pictogrames, comunicadors dinàmics, etc.), però per a l’autisme la transmissió de la informació ha de ser pel canal visual. Altres infants, que sí que tenen llenguatge, poden tenir dificultats a l’hora de manejar alts volums de llenguatge oral, per la qual cosa els suports visuals que són estables i permanents en el temps els ajudaran a millorar la comprensió.

A les persones amb trastorns de l’espectre de l’autisme els costa entendre les normes implícites de l’adequació social: com començar una conversa, com decidir si un tema és o no apropiat, com unir-se al joc dels altres, com reaccionar davant comentaris, etc. Les explicacions visuals, en forma de guió o llista, els poden ajudar a ajustar-se a les expectatives del món social.

Molts d’infants amb autisme tenen problemes de conducta derivats de l’ansietat que els provoca enfrontar-se a un món amb unes regles i un funcionament que desconeixen. Aquesta incomprensió fa que cerquin seguretat mitjançant predictibilitat i invariància en les rutines. Els suports visuals poden ser l’ancoratge a la realitat que els permetrà anticipar la seva jornada i comprendre-la, preveure i poder tolerar canvis i, en conseqüència, millorar el seu estat d’ànim general.

TIPUS DE SUPORTS VISUALS

- Sistemes Alternatius i Augmentatius de Comunicació.

- Agendes i calendaris per anticipar les jornades.

- Apps de mòbil per traduir in situ de veu a pictograma: per exemple, Dictapicto.

- Temporitzadors visuals del temps: rellotges d’arena, timer o apps de mòbils.

- Seqüències de passes per realitzar una tasca senzilla com rentar-se les mans o altres de més complexes com una visita al dentista.

- Històries o guions socials que donen instruccions del comportament adequat en situacions socials.

BONES PRÀCTIQUES

Han de ser:

- Individualitzats i adequats a les característiques, capacitats i interessos dels infants.

- Senzills i amb poc “renou visual”

- Universals: tot i estar pensats per a un infant en concret, tots els que comparteixen l’espai amb ell o ella han de poder entendre’ls i emprar-los si els necessiten.

- Ensenyats. Aprendre a emprar-los és fonamental. La col·locació de suports visuals no basta, s’ha de mostrar a l’infant com emprar-los.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF