Tornar a l’aula, l’activitat preferida dels majors

SelvaEls tallers d’estimulació cognitiva són un dels preferits per als majors de Mallorca. És un programa gestionat per deu professionals del Consell de Mallorca, a través de l’IMAS, que administren set pobles i llogarets de l’illa per poder atendre tots els majors que ho vulguin i ho necessitin.

Es tracta d’una iniciativa transversal, que implica la participació dels adults i que no només ajuda a exercitar la ment, sinó que també contribueix a fomentar la interacció entre els majors per treballar-ne les habilitats socials. En aquest sentit, aquests tallers són una eina preventiva que els permet d’oferir recursos i pràctiques que els ajudaran a millorar la qualitat de vida i a prevenir, tant com sigui possible, una situació de dependència.

D’aquesta manera, una trentena de majors de Selva participen en el taller de memòria al casal de la gent gran. “Fris que sigui dimarts per poder venir a la classe, és com una festa”, diu Pere Morro, un dels pocs homes que participen en aquest taller.

Els participants han de tenir més de 60 anys o bé ser més joves, però han de venir derivats dels Serveis Socials. Les ràtios per grup són de 25 a 28 persones i, en total, hi ha 66 grups setmanals d’estimulació cognitiva arreu de Mallorca, que es troben repartits en 55 municipis. És a dir, unes 2.000 persones participen cada setmana en tallers de memòria impartits per aquests deu professionals, entre els quals hi ha psicòlegs, treballadors socials, educadors socials i pedagogs.

Quan els demanam què és el que més els agrada del taller, tots els participants coincideixen, sens dubte, que allò que més els agrada és la seva professora Joana Ferragut, una treballadora social que viu la seva feina amb passió i que la trasllada, cada dia, als majors. “Venim aquí a aprendre i jo som la que n’aprenc més de tots”, ens confessa. Segons Joana Ferragut, “treballam les habilitats socials i la prevenció de l’aïllament social”. El taller, però, “va més enllà de tot això. Cada dia aprenem coses que no sabíem. Tractam temes totalment diversos perquè el llibre que utilitzam cada any té temàtiques noves i està fet pels mateixos professionals de l’equip de vellesa i de família de l’IMAS, a partir de temes que poden interessar la gent gran”. En la confecció del llibre, també hi participen professionals col·laboradors. “Enguany hi ha un tema fet per Margalida Carrió, del centre de dia de sa Pobla; un altre de Catalina Garcia, que és la directora de la llar de Llucmajor de l’IMAS; i un de Concepció Pou, que és dietista i nutricionista de llars d’ancians i que va per tots els centres de Mallorca per explicar els dubtes que té la gent gran sobre temes relacionats amb la nutrició”.

Una altra de les iniciatives, aquesta més recent, és que “els mateixos majors hi participen fent prosa i poesia, a partir de la iniciativa anomenada Gran antologia, que recull poemes fets per la gent gran de tots els grups de Mallorca”.

En resum, “l’eina de feina és aquest llibre, que és molt dinàmic i del qual els padrins frueixen molt. “Allò que compta és que venim aquí i que aquesta és la nostra hora”, diu Ferragut; "és el nostre moment i el nostre temps”.

“Els professionals som aquí per a això i per a molt més. Els majors saben que hi som per a qualsevol cosa que necessitin. Els deu professionals que formem l’equip som els referents de vellesa a tot Mallorca. Per a qualsevol dubte, tenen el nostre telèfon. No es tracta de venir aquí una hora i de partir-ne, sinó que els puguem atendre des del Consell de Mallorca”, assenyala Ferragut.

Dones

La majoria de participants dels tallers de memòria són dones, gairebé un 80%. El grup de Selva no n’és una excepció: hi ha més de 20 dones i tres homes que hi assisteixen amb regularitat. Miquel Pons, que s’ha dedicat tota la vida a treballar la sabata i la pell, n’és un. “Hi venim la meva dona i jo perquè la meva sogra ja hi venia i li encantava; ara, no perdem cap setmana de classe, ens va molt bé”, assegura Pons, que, en acabar el taller, ens convida a fruits secs i vi dolç per celebrar l’entrevista.

Una de les anècdotes de les selvatgines (ens l’expliquen tres o quatre persones parlant a la vegada) és que moltes d’elles estaven casades amb guàrdies civils. “Aquí hi havia un quarter i, així, moltes ens posàrem a festejar amb els agents que eren al poble”, diu Margarita Reynés, tota plorosa perquè el seu home fa pocs mesos que va finar.

La més veterana del grup és Maruja Vidal, té 86 anys i està “a punt de fer-ne 87”. Fa més de 15 anys que participa en aquests tallers de memòria i està molt contenta de poder formar-ne part: “Som la més vella i n’he après moltes de coses. Per exemple, se m’oblidaven molt les claus, era el meu malson, sempre les havia d’anar a cercar a casa del meu fill perquè les perdia contínuament. Però d’ençà que un dels professionals, Tomeu, em va ensenyar la tècnica del CUC (Claus, Ulleres i Cartera), no se m’han tornat a oblidar més”, somriu orgullosa Maruja, que, tot i que va néixer a Barcelona, des que tenia un any que és selvatgina.

Margalida Soler també és una de les més antigues del grup, tan sols es du mig any amb Maruja. Ens explica com ha recorregut mig món: “Vaig viure 19 anys a l’Argentina, he estat a Xile i a Mèxic. Em vaig casar per poders i el meu marit, a finals dels anys 50, em va acompanyar cap a l’Argentina. Al cap d’uns anys tornàrem a Selva i aquí som”, diu, contenta.

I és que “de vivències se’n podrien explicar cada dia”. L’educadora Joana Ferragut és entusiasta de la seva feina. “Una de les nostres màximes és que no hem de perdre mai la curiositat, ja que és el que ens dóna la vida”, afirma. I ens acomiadam, així, d’aquest grup tan preciós del taller de memòria de Selva.