Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

Una sortida per al conflicte més enverinat

Dimarts que ve, dia 29 d’abril, expira l’ultimàtum de vuit mesos que el secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, va donar a israelians i palestins perquè trobessin un “acord marc” que posés les bases d’una posterior negociació de pau. En tot aquest temps, però, no hi hagut cap avenç ni cap gest que permeti pensar que s’hi podrà trobar un desllorigador abans de la setmana vinent.

Assistim, doncs, a l’enèsim fracàs de la comunitat internacional -en aquest cas personificada en la figura de Kerry, que n’ha fet una bandera de la seva gestió- per trobar una sortida a un conflicte enquistat des de mitjans del segle XX. El fet que ara no aparegui de manera assídua als mitjans de comunicació i no hi hagi atemptats o atacs de represàlia, no vol dir que estigui en vies de solució. Ben al contrari. El que hi ha és una situació de bloqueig provocada pel poc interès dels israelians per avançar cap a la solució dels dos estats i la incapacitat palestina per articular un lideratge sòlid.

Aquest impàs, però, és el caldo de cultiu ideal perquè a banda i banda surtin reforçats els sectors més radicals, els falcons, i el procés acabi amb un nou esclat de violència. Kerry haurà fracassat, és cert, però almenys ha tingut el coratge d’intentar-ho. Se’l podrà acusar, no sense raó, de no haver pressionat prou l’executiu de Benjamin Netanyahu, que no dissimula els seus plans expansionistes a Cisjordània, però cal preguntar-se què s’ha fet des de la Unió Europea. Perquè la resposta és encara pitjor: res. L’ex primer ministre britànic Tony Blair encara ostenta el càrrec d’enviat per a la pau de l’anomenat quartet (Unió Europea, Estats Units, Rússia i l’ONU), però més enllà de publicar articles en premsa no se li coneix cap gestió. El món ha de tornar a fixar els ulls en aquella zona del món per obligar les parts a trobar una sortida que permeti un acord de pau durador i la convivència pacífica entre palestins i israelians. Perquè la percepció general és que com més s’allarga el conflicte al Pròxim Orient, més llunyana es veu la pau i, per tant, més potencial desestabilitzador acumula per a la relació entre Occident i els països àrabs.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF