Josep Vilaseca
El delegat territorial de Balears de l’ONCE és tafoner major
La Denominació d’Origen Oli de Mallorca va nomenar Josep Vilaseca Rius, el delegat territorial de Balears de l’ONCE, tafoner major del 2017-2018. La distinció fa 14 anys que es lliura a les persones i entitats que han ajudat en la difusió de l’oli de Mallorca entre la població local o externa. Josep Vilaseca va fer possible que els cupons del sorteig del 2 de novembre de l’ONCE duguessin la imatge de l’Oli de Mallorca amb motiu del seu 15è aniversari, una acció de gran calat publicitari. L’acte de proclamació es va dur a terme a Ses Oliveres, finca gestionada per Mater Misericordiae, amb l’assistència de Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca; de Llorenç Mas, director adjunt del Fogaiba, i de l’anterior tafoner major, Andreu Manresa, director d’IB3. A l’acte, el president de la Denominació d’Origen Oli de Mallorca, Sebastià Solivelles, va assenyalar la bona campanya d’oliva d’enguany, que permetrà una excel·lent producció d’oli, tant en qualitat com en quantitat.
Biel Torrens
Ha treballat per defensar la pagesia i ho ha fet sense plànyer esforços
Després de 12 anys, Biel Torrens ha deixat la secretaria general d’Unió de Pagesos de Mallorca. En Biel, al llarg d’aquests temps, ha treballat per defensar la pagesia i ho ha fet sense plànyer esforços. Ha estat d’aquelles escasses persones que són capaces de fer a un costat les pròpies conveniències per defensar les conveniències de tots. I ho ha fet bé, des de la consciència de la importància social del treball pagès i de la producció d’aliments. El temps que li ha tocat exercir el càrrec no ha estat fàcil per reivindicar la pagesia i les organitzacions agràries, perquè tampoc no ho han estat per al conjunt dels pagesos, però se n’ha sortit a costa de treball, constància i honestedat.
Catàleg de varietats locals
Permetrà protegir, caracteritzar i fomentar els recursos fitogenètics
La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha posat a informació pública el decret de varietats locals, una eina normativa que pretén ordenar la protecció de les varietats autòctones de plantes cultivades de les Balears. El decret proposa la creació d’un catàleg que permetrà protegir, caracteritzar i fomentar d’una manera més eficaç els recursos fitogenètics de la nostra agricultura. També desplega les competències autonòmiques en aquest terreny i vol facilitar als pagesos la conservació, ús i comercialització de les llavors i plantes. Es parteix del criteri que les varietats locals són un patrimoni de tots els pagesos que ha d’estar protegit i a la seva disposició. El decret recull les aspiracions del sector i sobretot la gran tasca feta per l’Associació de Varietats Locals.
Els escorxadors
És un tema cabdal si volem conservar una ramaderia viva
El tema dels escorxadors de Balears continua viu i amb molts de fronts oberts. A Menorca, a Maó i a Ciutadella s’estan intentant coordinar; a Inca, amb la preparació de la construcció d’un escorxador d’aviram; intentant resoldre els problemes de gestió a Manacor i a Palma. A Eivissa i Felanitx, van fent amb normalitat, compartint els problemes generals amb respostes pròpies. La qüestió dels escorxadors és important des del punt de vista de la sobirania alimentària perquè aquestes instal·lacions són la baula imprescindible que uneix la producció ramadera amb la indústria càrnia i la comercialització. És un tema cabdal i estratègic si volem conservar una ramaderia viva. No podem prescindir de cap escorxador, tot i que s’hi han d’introduir reformes urgents i noves orientacions que incorporin millor els criteris de qualitat i diferenciació que el mercat balear reclama. El gran repte és entrelligar bé producció i comercialització oferint productes de la màxima qualitat.
La PAC que es prepara
L’han qualificada de “polítiques de mostrador, tenyides de verd”
La comunicació de la Comissió Europea sobre el futur de la PAC, l’alimentació i l’agricultura després del 2020 no ha agradat gaire. Les organitzacions agràries creuen veure-hi, darrere la retòrica sobre la lluita contra el canvi climàtic, la seguretat alimentària, la conservació del medi ambient, l’economia circular i el desenvolupament del medi rural, unes polítiques dirigides a desregular els mercats i a retallar les ajudes. L’han qualificada de “polítiques de mostrador, tenyides de verd, que no garanteixen rendes dignes ni preus justs per als agricultors i no reforcen la posició dels pagesos a la cadena de valor agroalimentària”. L’anàlisi des del sector assenyala la contradicció entre les grans paraules i la reducció pressupostària i destaca que això representa una amenaça de deixar part del finançament a càrrec dels estats membres i du a retallades de les ajudes europees.
