Publicitat
Publicitat

La tradició xocolatera, també a casa nostra

Els elements arquitectònics de Gaudí inspiren els grans mestres xocolaters

El seu gust, entre dolç i amarg, ens envaeix a poc a poc el paladar mentre la seva aroma intensa i irresistible s'escampa per cada part del nostre cos. Diuen que menjar xocolata és un plaer per a tots els sentits, que aquest aliment té la capacitat de provocar estats de consciència celestials, d'induir a una sensació de benestar que ens allunya de les nostres fatigues de mortals, i és per això que a l'arbre que la produeix li van posar el nom de Theobroma cacao : theos (déu) i broma (aliment), aliment dels déus.

Els humans gaudim de la xocolata des de fa molts anys. Els primers arbres de cacau creixien de manera natural a l'ombra de les selves tropicals, a l'Amazones i a l'Orinoco, i els maies van ser dels primers a cultivar-los, fa uns 2.500 anys. De la llavor del cacau en deien cacahuatl i la van fer servir per crear una beguda amarga que només podien consumir els nobles i els reis i que, més endavant, van perfeccionar els asteques, que li van posar el nom xocolatl ( xoco significa amarga i atl aigua). Els asteques utilitzaven les llavors de cacau també com a monedes de canvi.

Al segle XVI, però, barrejada amb altres ingredients, com el sucre, i coneguda sobretot per les seves propietats afrodisíaques, va començar a agafar prestigi a Espanya i a poc a poc es va anar estenent per tot Europa. Quedava restringida, però, a l'elit aristocràtica. No és fins a principis del segle XIX que la xocolata se solidifica i passa a ser no només una beguda sinó també un menjar, i es fa popular gràcies a l'aparició de la indústria xocolatera.

La xocolata avui

Al llarg de tots aquests anys els especialistes han tingut temps d'experimentar i crear xocolates de tota mena i per a tots els gustos. I encara que aquí potser no hàgim tingut la tradició xocolatera que tenen a Bèlgica o a Suïssa, Catalunya ha comptat amb bons professionals. "Als anys 60 i 70 hi va haver persones que va fer meravelles, que van ensenyar a tot el món a treballar artísticament amb la xocolata, com Antoni Escribà i Joan Giner", explica Enric Rovira, un dels mestres xocolaters actuals més innovadors de Barcelona i que, des de fa 20 anys, és propietari d'una empresa que porta el seu nom i que té l'obrador i un showroom a Castellbell i el Vilar.

L'Enric va treballar i aprendre a la pastisseria dels seus pares, la coneguda Pastisseria Rovira, del carrer Gelabert de Barcelona, fins que va descobrir que la xocolata era una aliada perfecta per desenvolupar les seves inquietuds creatives. "Ara sembla que tot està fet, però en aquell moment vaig pensar que quedava molt per experimentar, crear i dissenyar en el món de la xocolata", explica Rovira.

Últimes innovacions xocolateres

Per això Rovira busca l'originalitat en deu col·leccions diferents: "Cada col·lecció està pensada per a un tipus de públic diferent. En el cas de la Col·lecció Barcelona, per exemple, la xocolata està inspirada en elements arquitectònics de la ciutat -com les rajoles que Gaudí va dissenyar per al passeig de Gràcia- i té molt èxit, sobretot entre els turistes", explica el mestre xocolater. I afegeix: "Però potser la que més ens defineix és la Concept Collection, en què fem xocolata a partir de conceptes. Un exemple és la caixa de bombons Planetarium, dedicada al Sistema Solar, en què cada bombó és un planeta. El planeta Terra és una rajola de xocolata blanca amb sal i pebre: la sal representa el mar i el pebre la terra".

El disseny i la creativitat no han fet oblidar a Rovira la importància de la qualitat del cacau, imprescindible per a una bona xocolata. És per això que viatja i visita diversos camps de cacau per conèixer de prop el seu procés d'elaboració. "Un pensament erroni que es té sobre aquest aliment és que la qualitat del cacau depèn del país d'on vingui, però en realitat depèn de qui el fa -explica l'Enric-. Un país no hauria de ser una etiqueta de valor".

Una de les seves col·leccions la dedica exclusivament a l'essència de la xocolata, Essential Collection, i una altra a combinar aquest aliment amb diversos ingredients, la Gastronomic Collection. El seu últim experiment xocolater són una sèrie de torrons de diferents gustos: un de sèsam i llimona, un altre d'ametlla i taronja i un de cafè.

Som xocohòlics?

I és que sigui quina sigui la forma, la bona xocolata ha estat sempre la gran temptació dels homes i les dones. Actualment això no ha canviat i aquesta afició il·limitada ha creat el neologisme xocohòlic. El delit per menjar xocolata s'explica perquè conté endorfines que proporcionen al cervell una sensació de relaxació i benestar, similar a la que es té quan s'està enamorat. És per això que sovint es creu que té propietats afrodisíaques. "No és que la xocolata sigui additiva, sinó que és el plaer i la satisfacció que produeix quan te la menges el que crea vici", diu Enric Rovira.

La xocolata com a musa

Catalunya, a més d'haver tingut grans mestres xocolaters al llarg de la seva història, sobretot des del punt de vista creatiu i artístic, també ha vist colpida la seva cultura per aquest aliment. El 2004 l'escriptora Maria Antònia Martí Escayol va publicar un llibre que es diu El plaer de la xocolata. La història i la cultura de la xocolata a Catalunya, un bombó per als amants d'aquest aliment que explica tots els seus secrets i la seva història a casa nostra. El llibre inclou uns quants exemples d'artistes catalans que han parlat de la xocolata, com el baró de Maldà en el seu dietari -en què informa sobre els costums i ritus de prendre la xocolata al segle XVIII- i també d'altres a qui aquest aliment ha inspirat, com Miquel Martí i Pol, Josep Maria de Segarra i fins i tot un músic, Jaume Arnella, que va escriure una cançó anomenada Corrandes de la xocolata i que comença així: "Xocolata, si sabessis el que jo sento per tu, ben segur que et desfaries ni que fossis un roc dur". I és un mèrit fer-ne una cançó sencera perquè descriure el gust i l'olor de la xocolata és extremadament difícil tenint en compte que et deixa sense paraules.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF