Per ser reconegut amb el Nobel cal esperar 20 anys

BarcelonaEl temps que transcorre entre la presentació d’un descobriment científic digne d’un premi Nobel i la concessió de la medalla s’ha incrementat els últims 75 anys. Cada cop és més comú que entre el descobriment i el guardó passin períodes d’espera de més de 20 anys. Ho recull un estudi de la Universitat d’Aalto, a Finlàndia, que publica en la secció de correspondència la revista Nature. Si aquesta tendència a augmentar el temps d’espera continua, alguns candidats podrien no viure prou per assistir a les seves cerimònies Nobel, apunta l’estudi.

Però la realitat encara és més trista del que expressen els autors de l’estudi: malgrat la gran importància de les seves troballes, aquests científics mai rebrien la màxima distinció perquè el premi no es pot atorgar a algú que hagi mort. Els premis Nobel es van crear el 1895 i es van atorgar per primer cop el 1901. Abans del 1940, els Nobel es concedien amb més freqüència a troballes fetes feia més poc temps. Els casos en què aleshores calia esperar 20 anys després del descobriment original només representaven un 11% dels premiats en física, el 15% en química i el 24% en fisiologia o medicina. Des del 1985, en canvi, el percentatge de científics que esperen i esperen durant més de dues dècades ha augmentat: en física, un 60% dels premiats fa més de 20 anys que han fet el seu descobriment. En química, el percentatge s’eleva al 52%, i en fisiologia i medicina, al 45%.

A mesura que el temps d’espera augmenta, els premiats també són més vells. L’autor de l’estudi, Santo Fortunato, físic especialista en sistemes complexos, fins i tot afirma que els llorejats poden estar “en perill d’extinció”. Fortunato apunta un exemple: el físic teòric belga Robert Brout, mort el maig del 2011, que no va rebre el Nobel de física juntament amb Peter Higgs i François Engelbert, malgrat haver fet contribucions fonamentals a la física de partícules.

Un cas paradoxal és el del premi de medicina i fisiologia del 2011, que va recaure en tres científics amb importants contribucions sobre el funcionament del sistema immunitari, el francès Jules A. Hoffman, el nord-americà Bryce A. Beutler i el canadenc Ralph M. Steinman. Just després d’anunciar el premi, la Fundació Nobel rebia la notícia que Steinman havia mort tres dies abans per un càncer de pàncrees. El premi, però, no se li va retirar, en considerar que, quan es va prendre la decisió, l’investigador era viu. La troballa que el va fer mereixedor del premi l’havia fet el 1973, més de 30 anys abans, quan va encunyar el terme cèl·lula dendrítica.

Pendents del guardó del 2014

El mes passat es va obtenir la primera prova directa de la inflació còsmica, de l’instant just després del Big Bang. Es creu que els pares d’aquest concepte podrien rebre el premi Nobel de física d’aquest any. La inflació còsmica la va proposar per primer cop el físic i cosmòleg Alan Guth, el 1981. Fa més de 30 anys i, per tant, si guanya el premi Nobel formarà part d’aquest grup de premiats en la vellesa per descobriments fets durant la fructífera joventut professional. Els físics Andrei Linde i Andreas Albrecht i Paul Steinhardt, d’altra banda, també són possibles premiats amb cronologies semblants.

Cirurgia robòtica per a l’obesitat mòrbida

La unitat de cirurgia endocrina, bariàtrica i metabòlica de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona ha realitzat amb èxit les dues primeres intervencions amb una tècnica innovadora en cirurgia robòtica a dos pacients d’obesitat mòrbida. La nova tècnica, coneguda com a SADI ( single anastomosis duodeno-ileal bypass ), proporciona més pèrdua de pes en els pacients amb obesitat mòrbida que ja s’han sotmès a una operació quirúrgica per perdre pes (gastrectomia vertical), però que, amb això, no han aconseguit els resultats esperats.