Des que el 20 de desembre va presentar el seu avantprojecte de llei, Alberto Ruiz-Gallardón ha acumulat crítiques, regressiu com és el nou marc legal que proposa. La reforma està carregada de traves a la dona, abocada a no poder decidir lliurement sobre el seu cos. L’últim informe de la conselleria de Salut detalla que el 89,4% de les 22.083 catalanes que van interrompre l’embaràs l’any 2013 ho van fer per decisió pròpia, sense que existís perill per a la seva salut ni anomalies fetals. La llei del ministre de Justícia les deixaria a l’estacada. Gallardón proposa un viatge al passat que no comparteix la comunitat mèdica i que tampoc ha trobat aval unànime al PP. Alguns expressen reticències a una reforma que va en direcció oposada al que legisla Europa, d’altres temen el desgast electoral d’obrir un front ideològic quan el CIS retrata un retrocés dels populars i les eleccions municipals ja estan a la vista. Rajoy deia divendres que el govern espanyol busca “el màxim consens possible”. I sap que ara el ministre resta.
