El manteniment del paisatge agrari

Marges: patrimoni i paisatge

El PDR té una línia d’ajuda per a la recuperació i rehabilitació

El Pla de Desenvolupament Rural (PDR), cofinançat sobretot per la Comunitat Autònoma i la Unió Europea, ja que l’Estat hi ha retallat molt l’aportació, té una línia d’ajuda per a la recuperació i rehabilitació de marges -bàsica per a la recuperació d’aquests elements patrimonials i paisatgístics- que ha disposat, des del 2015, d’un fons de 6.500.000 €. L’èxit de la línia ha exigit una ampliació fins a 8.000.000 € al llarg del 2017 i es tornarà a ampliar amb recursos del Fons pel Turisme Sostenible. Fins ara s’han registrat 2.328 sol·licituds d’ajuda, que representen la recuperació de 122 quilòmetres de marge i paret. Amb l’ampliació es pot arribar a 220 quilòmetres restaurats. És una mesura profitosa que afecta totes les Illes i està sent molt útil per mantenir dignament aquesta part del nostre patrimoni.

Turisme sostenible

La mesura ha anat molt bé a Menorca

Els recursos del fons pel turisme sostenible estan resultant eficaços per donar suport a noves iniciatives d’impacte paisatgístic i social en el medi rural. La mesura per a la conservació del patrimoni cultural i natural situat en explotacions agrícoles representa una possibilitat per recuperar espais agrícoles abandonats, elements patrimonials i afavorir activitats cinegètiques sostenibles. Sembla que la mesura ha anat molt bé a Menorca, on la tipologia de les explotacions encaixa bé amb aquesta mesura. Una altra mesura, la de manteniment del paisatge agrari vinculat a la diversificació de cultius, ha tingut una enorme acceptació a totes les Illes. Potser el remei als problemes del camp balear no vindrà d’aquí, però sens dubte aquestes propostes, sempre condicionades pels rígids reglaments comunitaris, permeten articular propostes pensades des de i pels nostres agricultors.

La tomàtiga de ramellet

Un 91 % de les famílies en consumeixen alguna vegada

La persistència dels hàbits alimentaris tradicionals està seriosament amenaçada, però, així i tot, resisteix prou bé els embats de la globalització alimentària. D’acord amb les dades d’un estudi del consum d’aliments de les Balears entre les famílies amb infants escolaritzats de Mallorca, fet durant el curs escolar 2016-2017 per l’Institut de Qualitat Agroalimentària de les Illes Balears (IQUA) i Semilla, un 91% de les famílies consumeixen tomàtiga de ramellet alguna vegada. La dada és interessant perquè demostra que no s’ha estroncat el consum d’aquest producte, un dels més coneguts entre els aliments tradicionals de Mallorca. Altres productes tradicionals de la nostra pagesia, com el meló eriçó també tenen un consum important, amb un 71 % de les famílies que declaren consumir-lo, però la tomàtiga de ramellet és la capdavantera.

Boví d’engreix a les Balears

Els costos de l’alimentació en fan difícil la supervivència

La producció de carn de vedella a les Balears està bastant vinculada a la producció làctia, en aquests moments molt concentrada a l’illa de Menorca. Els vedells de raça frisona o mesclats de frisona i alguna altra raça bovina d’aptitud càrnia constitueixen la part més important dels animals engreixats a les Balears. El problema és el de totes les ramaderies: els costos de l’alimentació, agreujats per la insularitat, en fan difícil la supervivència. Així i tot, hi ha 120 explotacions que mantenen alguna activitat en l’engreix de vedells: 1 explotació a Eivissa, 51 a Mallorca, 12 de les quals són al municipi de Campos, i 68 a Menorca. D’aquest total n’hi ha unes 40 amb una certa entitat. Així i tot, la majoria no són gaire grosses. Tan sols hi ha alguns engreixadors grossos a Mallorca, pocs; en canvi, a Menorca la producció càrnia està més diversificada i vinculada a les explotacions de vaques de llet.

Agricultura a Formentera

S’hi ha creat un banc de terres que ja suma 200 hectàrees

Formentera s’està convertint en una referència de com potenciar l’agricultura amb iniciatives preses des del mateix territori. Amb l’impuls del Consell Insular i la Cooperativa del Camp s’està dinamitzant un àmbit que pareixia destinat a la pura i simple extinció, atesa la reduïda superfície de l’illa. S’hi ha creat un banc de terres que ja suma 200 hectàrees, s’hi du a terme un pla de formació i s’hi impulsa la comercialització dels productes locals. En aquest sentit, cal destacar les iniciatives de venda directa a la mateixa finca: Agroform a Sant Ferran de ses Roques ven fruites i verdures de temporada i Can Martí a Sant Francesc ven productes de l’hort, fruites i verdures. Els dos estan inscrits en el registre d’operadors de venda directa i fan ús d’aquest distintiu que vol potenciar la comercialització agrària i donar un valor afegit als productes dels agricultors i ramaders de les Balears.