“A l’iPad hi ha tot el meu món”

BarcelonaAl’aula Isabel Pahissa només utilitza un iPad i un llapis per escriure a la pissarra digital. Eines electròniques i pocs papers. Els temps han canviat, els suports s’han transformat i aquesta professora de Calafell ha sigut capaç d’adaptar-se a tanta revolució. Des del 1982 fa classes a l’Institut Baix Penedès del Vendrell. Llicenciada en filologia germànica, ensenya alemany i anglès, tot i que al llarg de la seva trajectòria també ha sigut professora de català i llatí. Té 61 anys i poques ganes de deixar les classes, perquè assegura que encara està aprenent, dels companys d’institut, però també dels seus alumnes. “Potser per tot això no tinc ànsies de jubilar-me”, explica Pahissa.

Va entendre ràpidament que les noves eines eren un aliat per arribar amb més força als alumnes de quart d’ESO i 1r i 2n de batxillerat. Des que els seus tres fills -és mare dues noies i un noi que ja han superat la trentena- li van regalar un iPad quan va fer 60 anys, no se n’ha separat. “A l’iPad hi ha tot el meu món. Hi tinc la meva vida organitzada. No pensava que em seria tan útil”, explica la professora mentre mostra les aplicacions que li serveixen per estar permanentment connectada i, alhora, per conversar amb els seus alumnes i oferir-los continguts acadèmics. A l’iPad hi té l’oci i la feina. Hi llegeix la premsa, es descarrega llibres i parla amb una de les filles -que ara viu a Suïssa-, però la tablet també és l’eina per actualitzar els materials que després es treballaran a l’aula o seran material d’avaluació. “La vigília d’un examen, si un alumne em planteja un dubte, li puc referenciar quins documents pot consultar. Em permet un contacte més directe amb l’estudiant -afirma Pahissa-. És una evidència que les noves tecnologies m’han permès estar més a prop dels meus alumnes”, afegeix la professora de Calafell.

Experimentar a l’aula

Pahissa acumula una llarga trajectòria acadèmica des que el 1976 va iniciar una etapa de quatre cursos a l’escola d’idiomes de les Drassanes, a Barcelona. Ara suma 32 anys al mateix institut del Vendrell, prou temps per haver comprovat la importància de reciclar-se, d’experimentar per treure el màxim rendiment dels estudiants. “Fer les coses de la mateixa manera és molt còmode, però també avorrit. Tinc ganes d’experimentar amb les maneres d’ensenyar”, argumenta. Subratlla que els seus companys i ella han treballat per trobar el millor encaix de les noves tecnologies a l’aula: tots els materials que es treballen a l’escola després es poden descarregar en l’aplicació que comparteixen docents i alumnes de l’institut.

Pahissa s’ha mostrat receptiva amb els canvis tecnològics, però és més partidària que els alumnes no utilitzin sempre el portàtil a l’aula. Es tracta d’utilitzar les eines, però no han de ser una distracció, sinó un valor afegit. De fet, a les classes d’anglès els llibres de text hi són presents, en sintonia amb els recursos digitals. I sembla que els alumnes estan satisfets. “Cada final de curs me’n vaig a casa contenta i, quan comença el curs, l’afronto amb il·lusions renovades”, assegura la docent, que també troba aspectes a millorar, com el poc temps que els professors dediquen a observar el treball dels seus companys. “A la professió estaria bé que no fóssim individualistes en el mètode, que observéssim més el que fan els altres”, reclama Pahissa.