NORMATIVA COMUNITÀRIA
Misc 27/12/2013

La justícia europea escolta el ciutadà

El Tribunal de Luxemburg ha tombat lleis abusives, com la hipotecària, per denúncies de catalans

Laia Forès
4 min
COP EUROPEU A LA LEGISLACIÓ ESPANYOLA SOBRE DESNONAMENTS
 El desnonament de Mohamed Aziz, a Martorell, va arribar a mans de la justícia europea i va acabar aconseguint canvis importants per al conjunt de persones que es veuen abocades a una situació semblant. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va resoldre, al març, que la llei espanyola en matèria de desnonaments era abusiva.

Brussel·lesGairebé 1.200 quilòmetres separen Luxemburg de Martorell (Baix Llobregat), però a la ciutat catalana una família d'origen marroquí, la de Mohamed Aziz, coneix bé Luxemburg. Al mes de març el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu al gran ducat, va dictaminar que la llei espanyola hipotecària era abusiva. L'opinió emesa pel Tribunal donava la raó a Aziz -obligat a deixar el seu pis per no haver pogut pagar la hipoteca- i sobretot obria la porta a frenar milers de desnonaments a Espanya.

El cas de la família de Martorell és el més conegut, però la justícia europea ha fet costat a ciutadans en diverses ocasions i ha obligat l'Estat a modificar lleis que els successius governs -de dretes i d'esquerres- mai havien qüestionat. És el cas del cèntim sanitari -qüestionat recentment pel Tribunal de Luxemburg després de la denúncia de transportistes de Tarragona-, el cànon digital i els drets dels passatgers aeris. En un moment en què el projecte de la Unió està en crisi, la justícia europea és cada vegada més visible i més pròxima als ciutadans.

Ciutadans heroics

Molts casos que arriben al Tribunal de Justícia de la UE, que despatxa més de 500 assumptes cada any, tenen el seu origen en denúncies interposades per catalans que decideixen, a títol personal i en un acte que gairebé es podria qualificar d'heroïcitat, portar davant la justícia lleis espanyoles. Són lluites personals contra el que consideren injustícies que afecten tots els ciutadans. A priori, les possibilitats que els donin la raó semblen molt remotes, però de vegades David acaba guanyant Goliat. L'empenta de persones anònimes, sumada a la perspicàcia d'advocats que busquen fins a l'última possibilitat per tombar una llei i de magistrats que aposten per l'arbitratge d'Europa, fa possible el que semblava impossible.

Darrere del recent canvi normatiu del cèntim sanitari, que com a tal ja no existeix, hi ha un grup de transportistes de Tarragona que van reclamar davant la justícia catalana la devolució del cèntim sanitari perquè el consideraven il·legal. Davant els canvis que va impulsar el govern de Mariano Rajoy sobre el cànon digital, hi ha la negativa d'una botiga d'informàtica de Barcelona a pagar la taxa.

Diverses sentències que han ampliat a Europa els drets dels passatgers aeris també tenen el seu origen en ciutadans que reclamen als tribunals compensacions econòmiques per retards o cancel·lacions. És el cas d'una passatgera que tenia un vol de Bremen (Alemanya) a Asunción (Paraguai) amb dues escales. La viatgera va arribar amb 11 hores de retard al destí final per haver perdut un enllaç, ja que el primer vol va arribar amb dues hores de retard. Les companyies només tenen l'obligació de compensar els passatgers si el vol arriba amb més de tres hores de retard, i l'aerolínia es va negar a compensar-la. Però el Tribunal de la UE va donar la raó a la passatgera i va sentenciar que es comptabilitzava l'hora d'arribar al destí final. Va ser un revés per al sector i una victòria per als passatgers.

Es crea jurisprudència

La majoria d'aquest tipus de denúncies no es van interposar directament a Luxemburg, sinó que es van trametre a jutjats catalans o de qualsevol altre indret de la UE. Per poder emetre una sentència, el magistrat consulta el Tribunal de Luxemburg per saber què en diuen les normatives comunitàries. Quan Luxemburg es pronuncia, crea jurisprudència. Sovint el govern espanyol i els de tots els socis europeus s'han vist obligats a modificar a corre-cuita lleis estatals.

De fet, el Tribunal de la UE és qui fa d'àrbitre entre els estats membres i la Comissió Europea quan Brussel·les considera que un país aprova una llei que viola la normativa comunitària.

Ciutadans que fan canviar lleis

Fre als abusos hipotecaris

El dictamen que ha tingut més repercussions socials a l'Estat és el que fa referència a la llei hipotecària. El Tribunal de la UE la va considerar abusiva. Gràcies al dictamen, els jutges espanyols poden frenar els desnonaments si consideren que les clàusules de la hipoteca són abusives. El mèrit és de Mohamed Aziz, que vivia en un pis a Martorell amb la seva dona i tres fills. Van ser desnonats perquè no podien pagar la hipoteca i després del dictamen de Luxemburg van guanyar el judici contra el banc i el seu desnonament es va declarar nul.

Denúncia de transportistes pel 'cèntim sanitari'

El cas més recent sorgit de Catalunya que ha arribat a Luxemburg és el d'un grup de transportistes de Tarragona que van reclamar als jutjats la devolució de l'import que han hagut de pagar en els últims anys en concepte de l'anomenat cèntim sanitari -l'impost que es paga amb els carburants per contribuir a finançar la sanitat-, perquè el consideraven il·legal. Encara no hi ha pronunciació final del Tribunal de la UE, però l'advocat general d'aquest organisme considera que els transportistes tenen raó. La decisió final se sabrà d'aquí uns mesos, però en més del 80% dels casos el Tribunal respecta l'opinió de l'advocat general.

Tot i això, és més una victòria simbòlica i moral que no pas real. El govern espanyol i les comunitats autònomes, abans que Luxemburg pugui dir-hi la seva, ja han rectificat. No han eliminat el cèntim sanitari, sinó que l'han integrat en els impostos generals de carburants. Amb el canvi, els ciutadans continuen pagant el cèntim sanitari encara que ja no es digui així.

Contra el cànon digital

La propietària d'una botiga d'informàtica de Barcelona, Ana María Méndez, va desafiar la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) negant-se a pagar el cànon digital que li reclamava aquesta entitat, 18.000 euros. El cas va acabar als jutjats, que van donar la raó a Méndez després que el Tribunal de Justícia de la UE dictaminés que a Espanya el cànon digital s'estava aplicant "indiscriminadament", sense distingir entre particulars, empreses i professionals, cosa que anava contra la normativa europea, que protegeix els consumidors.

stats