Societat 04/03/2018

“No és veritat que les cusses hagin de parir una vegada per salut”

Antoni Marí insisteix en la importància d’esterilitzar

A. Solano
3 min
Antoni Marí ha estat pioner a Mallorca en la col·laboració amb associacions de rescat animal per contribuir al benestar i al control de la natalitat de cans i moixos.

PalmaL’esterilització és una acció preventiva que, a més de millorar la qualitat de vida física i psicològica de l’animal de companyia, contribueix al control de la natalitat de les espècies canina i felina.

“Ja és hora que trenquem el mite que les cusses han de tenir cadells almenys una vegada a la vida per salut”, afirma taxativament el veterinari Antoni Marí, propietari l’Hospital Veterinari Mascotas, que té la seu central al polígon de Can Valero de Palma.

Marí recorda que les cusses “tenen el zel aproximadament cada sismesos i són fèrtils tota la vida” i insisteix en la “necessitat” d’esterilitzar els animals de companyia com a mesura “per poder dur un control de la natalitat” i evitar l’abandonament massiu de mascotes.

Llicenciat en Veterinària a Extremadura i amb un màster en Etologia Clínica i Benestar Animal a la Universitat Complutense de Madrid, Marí va ser pioner, fa 10 anys, en la col·laboració amb associacions i grups de rescat animal de Mallorca. Els va donar facilitats a l’hora d’esterilitzar els animals rescatats procedents de caneres o refugis per contribuir al control de natalitat de cans i moixos a l’illa. Ho va començar a fer el 2008 a la seva primera consulta veterinària, ubicada al carrer de Joan Gris, a Palma.

Antoni Marí reconeix que avui dia hi ha més sensibilització sobre la tinença responsable d’animals però, tot i això, assegura que la xacra de l’abandonament encara hi és: ara “hi ha més implicació social, també des del mateix sector veterinari”, però no hi ha consciència que aquesta feina “mai no s’acaba”.

Lliure circulació a la UE

Els factors que contribueixen a l’allau d’abandonaments són múltiples. Segons Marí, “és veritat que s’esterilitzen més animals de companyia que abans”, però, al problema de les altes xifres d’abandonament registrades per l’Estat, s’hi afegeix “la lliure circulació d’animals de companyia dins la Unió Europea” , que permet el trànsit d’animals d’un país a un altre, de vegades de manera incontrolada. Aquest fet ha provocat que entrin molts cadells també a la nostra comunitat procedents de països de l’est com ara Romania”. Pel que fa a això, cal recordar que el novembre de 2017 cinc països de la Unió Europea (Alemanya, Bèlgica, Holanda, Dinamarca i Suècia) es varen dirigir a la Comissió Europea conjuntament per sol·licitar que es prenguessin mesures per posar fi al trànsit il·legal de cadells de cans a la Unió Europea. Aquesta demanda va sorgir a partir d’una resolució del Parlament Europeu aprovada l’any passat després de la campanya ‘Protect Our Pets’, impulsada per l’Eurogroup for Animals i desenvolupada a Espanya per les organitzacions Camina i FAADA. Aquesta resolució instava la Comissió a emprendre mesures per instaurar una política activa de control del trànsit il·legal de cadells de cans a la UE.

Esterilització primerenca

A l’altre costat del negoci de la lliure comercialització de cadells a Europa, hi ha les plataformes i entitats implicades en el benestar animal, que aposten per esterilitzar les mascotes quan han de ser donades en adopció. I és que, com explica Antoni Marí, “l’única manera de posar fi a tantíssimes ventrades no desitjades quetan sovint neixen a caneres, fins i tot, als carrers o als contenidors”, és “l’esterilització primerenca de les cusses”, assegura el gerent de Mascotas. Aquesta mesura consisteix a operar les femelles quan es troben “entre el primer i el tercer zel”.

Amb l’esterilització dels animals “es redueix el risc que puguin tenir tumors quan tornin grans” o “que puguin contreure infeccions a la matriu”.

Tot i això, alguns ciutadans expliquen no no han castrat les seves mascotes perquè consideren que suposa un cost molt alt. En aquest sentit, Marí recorda que l’esterilització és una intervenció quirúrgica que es fa en un quiròfan per part de personal qualificat i amb mesures de control previ (anàlisis, radiografies i exploració general)”.

El veterinari i etòleg explica que aquest procediment, en una cussa, consisteix “en l’extiparció dels ovaris per impedir la reproducció i evitar el zel. Així, les cusses no tenen ganes de fugir i els cans mascles no les molesten ”. El postoperatori és senzill: “els punts es retiren deu dies després de la intervenció i, en la majoria dels casos, no hi ha cap tipus de complicació”.

Crida als ajuntaments

Marí lamenta els buits legals de la Llei de protecció animal de les Balears, com ara el fet que no reguli la cria d’animals domèstics per part de particulars”. Amb tot, s’alegra que diversos municipis de Mallorca “com Puigpunyent, Calvià o Esporles sí que la regulin” a través de les seves ordenances municipals.

Des de la seva consulta al polígon de Can Valero, l’expert fa una crida a les administracions públiques perquè “s’impliquin de manera directa i contundent en la regulació de la tinença responsable d’animals de companyia, i recorda que “són els ajuntaments els que tenen les competències en aquesta matèria”.

stats