Publicitat
Publicitat

LLENGUA

El català avança arreu menys al món editorial i la justícia

Un informe de la Plataforma per la Llengua també alerta que “allà on intervé l’Estat, el català recula”

La salut del català continua sent bona, però encara té algunes sagnies localitzades que és urgent taponar. Quan ja s’ha superat la barrera dels deu milions de parlants i l’ús de la llengua catalana s’expandeix a la xarxa i en les noves tecnologies, el món de la justícia i la particular crisi de les editorials s’erigeixen avui com els forats negres del català, juntament amb la falta de reconeixement oficial, segons dades de l’InformeCAT 2014 de la Plataforma per la Llengua.

Entre 2005 i 2012, l’últim any de què es tenen dades completes, les sentències redactades en català es van reduir en més del 25%. Encara és més dràstica la caiguda en els documents notarials en català, que van baixar un 63% del 2008 al 2012.

També el 2012 es van publicar un 19,2% menys de llibres en català que l’any anterior: es va passar dels 13.383 títols el 2011 als 10.813 el 2012, segons l’informe. La publicació de llibres va baixar en un 6,4% a tot l’Estat, però la caiguda en llengua catalana és més accentuada, cosa que contrasta amb l’augment de lectors en català (un 24% més des del 2007).

A les dades pessimistes s’hi han de sumar els “atacs polítics” que la llengua pateix “de l’Estat” en tots els territoris de parla catalana, però especialment al País Valencià i a les Illes Balears, segons explicava Josep Anton Fernández, membre de la junta de la Plataforma. “Allà on intervé l’Estat, el català recula, mentre que on no intervé, com a internet, el català floreix”, diu Fernández. Posa com a exemple l’àmbit de l’ensenyament, en què les polítiques del PP han afectat especialment el País Valencià i les Illes Balears.

En la presentació del seu InformeCAT, la Plataforma per la Llengua va aprofitar la data assenyalada en el calendari sobiranista -amb el debat ahir al Congrés de la proposta catalana de traspàs de competències per convocar una consulta- per reclamar que la qüestió dels “drets lingüístics” s’inclogui en qualsevol “negociació” entre els governs espanyol i català, i que les ofertes “no es limitin al finançament”.

I és que una altra de les dades que destaca l’informe de l’entitat és l’estancament del català en matèria de reconeixement oficial. “Espanya és l’únic país dels 32 que hi ha a l’espai Schengen que no reconeix com a oficials -a tot l’Estat- llengües parlades per més del 10% de la seva població”, va remarcar Fernández. De fet, a la Unió Europea (UE) ja hi ha onze llengües oficials que tenen menys parlants que el català, que encara no ho és per l’oposició del govern espanyol. En aquest àmbit de l’administració, l’InformeCAT ha comptabilitzat també fins a “13 discriminacions lingüístiques greus” durant l’any 2013 (nou al País Valencià, tres a Catalunya i una a les Illes Balears). N’hi va haver vuit en què van estar implicats els cossos de seguretat de l’Estat i en tres casos les víctimes van patir violència física.

Avenç imparable a la xarxa

En el costat positiu, però, destaca l’avenç del català a la xarxa. El domini .cat va créixer un 16% el 2013, amb 71.065 registres. A més, sis de les set xarxes socials més utilitzades tenen versió en català: hi falta el portal professional Linkedin. Els quatre principals sistemes operatius d’ordinadors i dispositius mòbils també tenen versió en llengua catalana. I la Viquipèdia va registrar el 2013 el seu rècord, amb 45,9 milions d’articles consultats. Tot i així, només un 1,8% dels consumidors de videojocs hi juga en català.

Però on es constata més la bona salut del català és a nivell social. En dades de l’Eurobaròmetre, el català és la 14a llengua més parlada entre els joves europeus, per sobre de llengües oficials com el suec o el danès, i la setena més apresa. Prop de l’1% dels joves europeus ha après el català com a segona llengua.

A Catalunya, el 82% de la població estrangera que hi resideix entén el català, mentre que el 2001 era un 61%. Més del 70% dels treballadors catalans utilitzen de manera habitual el català a la feina. El 57% dels catalans prefereixen productes culturals en català i els espectadors de cinema en català creixen un 7%, tot i que l’oferta només creix un 1%.

El coneixement oral del valencià disminueix

L’InformeCAT de la Plataforma per la Llengua posa de relleu el mal moment que viu el valencià. Ho atribueix a les “polítiques” de l’Estat i el govern autonòmic, amb mesures com “les 155 unitats escolars en valencià eliminades o en perill de supressió el curs 2014-15”. Aquest any es calcula que 100.000 infants no han pogut accedir a l’educació en valencià tot i demanar-ho. Les polítiques han tingut en aquest cas una repercussió al carrer: el coneixement oral del valencià ha baixat. Si el 1992 un 61% de la població el sabia parlar, el 2010 era un 48%. Si el 1992 un 83% entenia el valencià, el 2010 era un 69%.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF