La demostració que amb política les coses avancen

Eivissa“Últimas palabras de Franco a los españoles”. Així obria la portada de ‘Diario de Ibiza’ del 21 de novembre de 1975, i així comença el recorregut per la història que ens proposa l’historiador castellà, resident a Eivissa, Antonio Viñarás, qui comissiona fins el proper 23 de febrer l’exposició La Transició a peu de carrer.

La primera dificultat que es va trobar Viñarás va ser acotar aquest període. “Hi ha historiadors que defenen que la transició no és una meta sinó un horitzó, i que per tant no ha acabat”, explica Viñarás qui afegeix que en aquest cas s’exposen els fets més rellevants des de la mort del dictador Francisco Franco fins a l’entrada d’Espanya a la Unió Europea, aleshores Comunitat Econòmica Europea. “Aquest és el lloc del que mai no hauríem d’haver sortit, de l’Europa política”, assegura Viñarás qui recorda que geogràficament sempre hem estat al continent però “no socialment ni política”.

Un període “difícil”

Amb aquesta exposició Antonio Viñarás pretén que quedi clar que la transició va ser un període “difícil” però no va haver-hi “voluntat de voler fer les coses”. Segons Viñarás la Transició és la demostració que “quan es fa política de veritat les coses tiren endavant”, i assegura que “si s’haguessin hagut de decidir coses com la legalització del Partit Comunista o la Llei de Reforma política als tribunals, encara estaríem esperant”.

Aquesta mostra es divideix en tres parts: Una primera que sota el títol “Franco ha muerto” reflexa com es va veure des d’Eivissa la mort del dictador, la preparació de les primeres eleccions democràtiques i la legalització del Partit Comunista. La segona part, “Puedo prometer y prometo”, en la que possiblement es narren els fets més importants a Eivissa d’aquesta època, com la creació del Consell Insular (en aquell moment d’Eivissa i Formentera) i on es van celebrar les primeres eleccions municipals de la democràcia actual. La tercera part d’aquesta exposició es diu “Por consiguiente...”, fent menció a la famosa frase de Felipe González. De fet l’andalús va aconseguit una fita històrica, els 202 escons al congrés dels diputats i el traspàs de poders de la UCD cap als socialistes, “quan alguns mandataris encara vestien la camisa blava”.

Però qui es pensi que aquesta exposició mostra una visió general d’aquesta època està molt equivocat. Viñarás no ha volgut deixar de banda la perspectiva més local de la Transició i ho demostra amb fets històric com la primera manifestació de la democràcia que l’any 1977 va ajuntar 1.000 persones als principals carrers de Vila per demanar la figura de Parc Natural a Ses Salines. Són 200 persones menys que les que van signar l’an’ 1976 un manifesta demanant l’amnistia dels presos polítics i que va ser llegida davant de l’alcalde franquista d’ençà. A més de la creació del Consell Insular que venia a ser com la recuperació d’una institució medieval illenca, la Universitat.

També té un important pes en aquesta exposició la idea d’Eivissa i la seva relació amb la creació de l’Estatut d’Autonomia, una idea “que no va agradar a alguns sectors” fins el punt que, segons l’historiador el van arribar a “boicotejar” però que va sortir endavant per demanda popular.

Aquesta exposició s’emmarca en els actes emmarcats en la celebració del 40 aniversari de l’aprovació de la Constitució i es complimentarà amb la projecció de ‘Les llàgrimes del president’ el proper 25 de gener a les 20 hores, la mesa redona ‘La Transició a debat’, el proper 8 de febrer a les 20 hores i la projecció de ‘La Transició a peu de carrer’ fet per Antonio Viñarás i Pablo Alcántara, que tindrà lloc el 23 de febrer a les 20 hores.