16/05/2015

El clima feixuc de Medi Ambient

3 min

Aquests dies de maig fa estiu. I això, un temps, preocupava. El canvi climàtic va ser protagonista de l’agenda pública des de fa més de dues dècades, però la crisi econòmica l’ha fet desaparèixer. No ens enganyem. El que ens han pres de davant la vista és el debat, l’anàlisi i el discurs sobre el tema. Perquè el canvi climàtic no ha fuit.

En el nostre redolet, no deixa de cridar l’atenció que l’actual directora general de Canvi Climàtic, Neus Lliteras, se’n va ocupar, i molt, quan l’empresa en la qual treballava cobrava a tant el metre per estudiar com atacar-lo. Una vegada va tenir el càrrec públic, sembla que aquells diagnòstics ja no preocupen.

El Govern i Lliteras no han tingut temps per ocupar-se’n perquè “reestructurar” l’administració pública duu molta feina. La directora general ha estat un dels braços executors de Biel Company a l’hora d’aplicar la seva particular visió del Medi Ambient. El Servei d’Espais Naturals ha estat desmantellat parcialment, alguns funcionaris “massa progres” han vist com se’ls feia el buit, i com s’anava creant una estructura paral·lela. A la Serra han deixat un sol tècnic per a un parc amb 90 quilòmetres de llarg; intentaren apujar els sous a dit a dos directors i han vist com els tribunals ho tombaven; han acomiadat mig Ibanat -22 treballadors-, en part perquè segons Company “netegen més dues someres”...

El resultatés que han perdut sentències una darrere l’altra per no negociar i fer les coses com toca. La darrera, del TSJIB, que obliga a readmetre o indemnitzar Pere Vicens, el naturalista del Parc Natural de l’Albufera, que feia més de 20 anys que hi treballava. En aquest cas, setmanes després del seu acomiadament, tots els que han estat directors del Parc Natural de l’Albufera varen enviar una carta adreçada a Company demanant-li que reconsideràs l’acomiadament de Vicens, per les conseqüències nefastes que tindria per a aquest espai natural l’absència d’un seguiment biològic detallat que “sols es pot dur a terme amb la dedicació completa d’una persona experta, bona coneixedora de la fauna i la flora i del territori, que adapti els seus horaris als ritmes de la natura”. Eren, totes, les qualitats del naturalista acomiadat. És significatiu que la purga feta a Medi Ambient ajuntà els esforços de Joan Mayol, actual cap del Servei de Protecció d’Espècies de la Direcció General de Neus Lliteras i director del Parc de l’Albufera entre 1988 i 1998, la que fou senadora pel PP Joana Xamena, Joan Salvador Aguiar González i Maties Rebassa, director de l’espai des de 2003.

Pere Vicens havia estat la persona que havia descobert, fet el seguiment i divulgació de la població d’orquídia de prat a Son Bosc, clau per paralitzar el projecte de camp de golf que es volia construir en aquesta finca veïna de l’Albufera i que durant el primer Pacte de Progrés formà part també del Parc Natural.

Durant el fatídic incendi de la serra de Tramuntana de l’estiu de 2013, alguns mitjans, com l’ARA Balears, informàrem dels salaris injustificadament baixos de les brigades contraincendis. A Medi Ambient decidiren evitar-se més ridículs i apujar-los el sou intentant equiparar-los amb personal d’altres empreses públiques. Però deixaren fora el 25% de la plantilla: casualment, la d’Espais Naturals.

El canvi climàtic avança. Potser quan torni a l’empresa privada que assessora en la matèria, Lliteras torna a trobar temps per aturar-lo.

stats