22/05/2016

Campos nega la indemnització per la llicència il·legal de ses Covetes

4 min
Membres del GOB i del PSM celebrant la demolició dels apartaments després de 18 anys de batalla judicial.

PalmaL’Ajuntament de Campos considera que els promotors dels 64 apartaments de ses Covetes no han de cobrar ni un euro d’indemnització per la frustrada operació, entre d’altres motius perquè a dia d’avui qualsevol hipotètic dret ja ha prescrit, segons figura en l’informe que ha remès el Consistori al Consell Consultiu perquè expressi la seva opinió, abans de tancar definitivament la tramitació d’aquesta reclamació.

Han passat 25 anys d’aquella llicència il·legal i, com sol ser habitual a Balears, l’expedient encara s’arossega per dins l’administració. En concret, l’Ajuntament de Campos ja s’ha pronunciat sobre la petició que formulen els titulars de la fallida Marina Erst, l’empresa que va construir els apartaments i que, en aquesta segona temptativa d’aconseguir doblers públics com a indemnització per haver aixecat apartaments amb una llicència il·legal, reclamen 11,2 milions d’euros.

Campos considera que no ha de pagar ni un euro i així ho ha fet constar en un informe, a causa principalment de la prescripció de qualsevol dret. Segons ha pogut saber l’ARA Balears, l’afirmació municipal disposa també d’un informe de suport del Consell de Mallorca, en la mateixa línia.

Al Consultiu

El Consistori del Migjorn mallorquí ha remès al Consell Consultiu l’expedient amb la seva proposta perquè aquest òrgan s’hi pugui pronunciar. En tot cas, el seu dictamen no serà vinculant i, per tant, fonts municipals indiquen que “hauria de ser una proposta que significàs una posició molt novedosa que ara no ens podem imaginar, perquè canviï el sentit de la proposta municipal, que és el de no indemnitzar”, afirmen.

En tot cas, Campos no només ha informat negativament sobre la indemnització per motius de prescripció. El seu relat dels fets remès al Consultiu també incorpora arguments com el fet que els terrenys on s’aixecaren els apartaments avui enderrocats no són urbans, per la qual cosa no tenen cap possibilitat edificatòria.

Marina Erst reclama 1,2 milions per la compra dels terrenys, 1,2 per les obres executades, 505.000 euros per despeses legals (durant 18 anys va estar litigant contra el GOB per intentar evitar que es tombassin les construccions irregulars), 178.000 euros de despeses estrictament judicials i 7,1 milions pel lucre cessant, un concepte que els tribunals estan cansats d’ignorar en sentència.

L’Ajuntament de Campos assegura que ha reclamat factures als promotors per tal que acreditin de manera fefaent aquests costos i l’empresa no ha aportat pràcticament res oficial, que en tot cas és l’únic que es pot prendre en consideració a l’hora d’estudiar una compensació.

Història

Es dóna la circumstància que un dels actuals propietaris de Marina Erst és el pare del batle Sebastià Sagreras (PP), del mateix nom i primer llinatge que el seu fill, més conegut com a Peixet. Aquest empresari i poderós actor econòmic local va participar en un grup d’inversors que compraren la promoció de ses Covetes quan el seu futur judicial ja era molt incert. Adquiriren la promoció dels apartaments que ja s’havia quedat la Caixa l’any 1994, perquè Michael Ernest Fischer i Hans Gerd Jager, els titulars inicials de Marina Erst, no pagaven les quotes de la hipoteca concedida per tirar endavant les obres.

Operació cridanera

L’operació va ser molt comentada en aquell moment perquè ja hi havia sentències en contra del complex i era molt poc probable que es pogués aconseguir comercialitzar els xalets, i molt menys rendibilitzar la inversió. Sebastià Sagreras es mostrava en una entrevista a premsa “absolutament convençut” que tot era legal i aspirava a demanar 60 milions d’euros d’indemnització a qui gosàs tomar el complex.

No en va demanar mai tant, però sí 27,3 milions en un primer intent l’any 2010, que ara en aquesta segona temptativa han quedat reduïts a 11,5 milions.

El Consistori progressista de Campos, l’any 2010, decidí eliminar qualsevol dubte sobre el futur dels comptes públics respecte de possibles indemnitzacions futures i va encomanar dos informes en profunditat: un de caràcter jurídic signat per Joan Torras i un altre a un arquitecte.

El lletrat Joan Torras va arribar a la conclusió que hi havia dos elements fonamentals a tenir en compte. El més important, que ses Covetes, després d’acreditar-ho “totes i cadascuna de les tretze sentències judicials dictades, no han tingut mai el caràcter ni la condició de sòl urbà”. El jurista recordava que tant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears com la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional i la Sala Tercera del Tribunal Suprem dictaminaren que “el dia 29 de juliol del 1988, quan entrà en vigor la Llei de costes, les dues parcel·les de referència no tenien el caràcter ni la condició de sòl urbà, i és evident que amb posterioritat no poden tenir aquesta classificació, per impediment legal”.

Per tant, segons ell, només es podia indemnitzar com a sòl rústic. Va ser llavors quan el peticionari va desistir de la seva intenció abans que l’Ajuntament remetés el seu parer al Consell Consultiu.

Ara l’expedient torna ser a mans de l’òrgan autonòmic, que n’emetrà un dictamen no vinculant. Llavors serà l’Ajuntament de Campos el que hi tindrà la darrera paraula, i tot apunta que un quart de segle després, es podrà tancar la carpeta de ses Covetes.

stats