Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Victòria Camps : "No podem esperar que tot ho faci l'Estat"

Victòria Camps (Barcelona, 1941) va dissertar gairebé una hora de rellotge, davant d'un auditori ple a vessar a Palma dia 4 al Col·legi de Metges de Balears, sobre l'ètica de l'envelliment en temps de crisi. Ella, afirma, no se'n considera, de vella, tot i la seva condició d'emèrita. Els fets xerren per si sols. Com a Palma, Victòria Camps fa conferències arreu. I el seu darrer llibre, El gobierno de las emociones (Herder, 2012) -"no és un llibre d'autoajuda, és massa gruixat i té la lletra massa petita", diu Camps- ha guanyat el premi Ensayo de España 2012. Cinc minuts després de baixar del cadafal, va tenir una estona per atendre les preguntes de l'ARA Balears.

És revolucionari plantejar-se ara codis ètics i respectar-los?

Els codis ètics no són difícils de fer perquè són més abstractes que les lleis, són més generals. Jo n'he fets bastants, i tot això ja ho sabíem. El que és difícil és aplicar-los, perquè hi ha l'element important en termes de la llibertat d'expressió: l'autoregulació. Ara mateix, a l'assassí d'Alcàsser que acaba de ser alliberat, ja hi ha gent que es planteja de fer-li una entrevista. La primera resposta ha de ser dir: 'nosaltres no podem fer-ho'. Ningú no els ho podrà impedir, però si hi ha un imperatiu ètic és perquè te l'imposes tu, no te'l pot imposar ningú perquè seria una limitació a la llibertat d'expressió.

I en temps de crisi és més difícil aquesta autoregulació?

Jo crec que no, que és més fàcil, perquè ens sentim més vulnerables. En aquesta època de crisi, la societat civil s'ha despertat i hi ha hagut moviments socials importants, s'han fet coses des de la societat civil que no ha sabut fer l'administració: Càritas, Creu Roja, el moviment contra els desnonaments i les hipoteques... No podem esperar que tot ho faci l'Estat.

Precisament els estats es fan més petits amb la caiguda de la socialdemocràcia.

Jo no parlaria de caiguda, encara. Tenim un estat del benestar bastant sòlid i hem de fer el possible per mantenir el que tenim. Una de les coses que ha aconseguit l'estat social és que també l'han introduït en els programes dels governs de dretes. Aquí governa el PP i no s'atreviran a acabar amb la sanitat o l'educació públiques. I si ho fan els costarà molt. S'han de mantenir i s'han de fer correccions i revisions que són difícils, que necessiten valentia política. S'han de posar límits i no se n'han posat.

Parlant de política, vós ho heu estat. Fóreu militant activa i senadora pel Partit dels Socialistes de Catalunya el 1993. Us hi tornaríeu a posar?

M'hi estic tornant a posar per culpa de l'independentisme. No activament, però estic bastant implicada amb el PSC i el manifest dels federalistes. A mi, la política, com a forma de vida, no m'atreu. Però el canvi de coses concretes, sí.

És un moment difícil per definir-se d'esquerres?

Tothom està molt desconcertat. És veritat que el socialisme no veu per on ha d'anar el seu futur, però precisament per això crec que ens hi hem de ficar persones que ens dediquem a pensar sobre aquests temes, encara que sigui des de la teoria. Les èpoques de crisi són les més atractives per entrar en política.

I cap on ha d'anar això? Els nous moviments socials són els encarregats de donar aire fresc al sistema de partits polítics?

No tant com a alternativa. Tinc admiració pel moviment en contra de les hipoteques, ho han fet molt bé, i a més ells no entren en la dinàmica de partits. Però també és evident que els partits polítics estan en una decadència gran, sobretot els més grossos. El bipartidisme està contestat cada cop més per elements que de vegades són molt perillosos, molt populistes, xenòfobs, i fomenten les respostes viscerals de la gent.

I d'on creieu que ve aquest cansament cap als partits polítics?

És que els partits polítics ho han fet molt malament. Tenim una democràcia molt partidista, no sé si de les més partidistes del món, però d'Europa, segur. I els partits no es volen renovar. No hi ha manera que canviïn la llei electoral, la llei que regula els partits, introduir llistes obertes...

I a tot aquest panorama s'hi suma ara a Catalunya el procés per la independència. Abans heu dit que col·laborau amb el PSC a través del manifest del federalisme, creieu que es farà la consulta?

Tot ha quedat polaritzat a partir de la consulta: sí o no. És una primera passa, però després què vindrà? La consulta no s'arribarà a fer. Jo en sóc partidària, crec que s'hauria de fer i estic d'acord amb el plantejament del PSC d'una consulta pactada amb el govern central. Són ells els que l'han d'autoritzar.

El procés, d'inici, no és polític, sinó que pren volada a través de la feina d'un moviment social com és Assemblea.

És cert que ha estat un moviment social, però impulsat des dels municipis. S'ha comès una confusió entre la legitimitat democràtica, que no vol dir gaire res, i la legalitat, que sí que vol dir. La legalitat, en una democràcia, és l'estat de dret. I per molta gent que surti al carrer, si aquesta gent demana un canvi, aquest canvi s'ha de conduir per la via de la legalitat.

I per què creieu que el federalisme és la resposta si no s'ha plantejat fins que s'ha desfermat el procés cap a la independència?

Els socialistes diuen que sempre l'han portat en el programa... L'estat de les autonomies ja és un estat federal; no en té el nom, però ja ho és. Què volem més? Sobretot resoldre el finançament d'una comunitat com la catalana i també és el cas de la balear, on s'aporta més a la resta de l'Estat del que se'n rep, en termes econòmics. Però hi ha un plantejament més intel·ligent, que no és el socialista. Aquests dies ho deia Rubio Llorente, en el sentit que si l'estat de les autonomies que tenim és el que totes les autonomies volen tenir. Es va fer el 'cafè per a tothom' i potser n'hi ha que ni ho volen ser.

Tot ve de la Constitució espanyola de 1978, que fa 35 anys i que no ha votat un 65% dels ciutadans actuals. Ha de ser mutable?

Ha de ser modificable, sobretot en aquestes qüestions. Els nord-americans tenen una constitució modèlica a la qual van afegint esmenes i no passa res. Una altra cosa és l'estat social de dret, que no és negociable. Ha d'estar a la Constitució sempre i blindat. Però una cosa com l'estructura territorial de l'Estat, això s'ha de poder anar modificant. I més ara.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF