TOCAR TERRA
Societat 19/01/2018

Atacs dels cans a les ovelles

Mateu Morro
4 min
Sobrassada         i cultura

La sobrassada i la cultura

Tomàs Vibot n’ha fet un llibre àmpliament documentat

Tomàs Vibot acaba de publicar Sobrassada, l’essència del porc, editat per El Gall Editor. És un treball interessant, que fa ús d’una extensa informació sobre els porcs, els embotits tradicionals, la sobrassada i la cultura popular que hi gira entorn. És un llibre alegre i entretingut que continua el que ja comença a ser una certa tradició de bons escrits sobre aquest embotit tan propi de les Illes Balears (Antoni Contreras i Antoni Pinya, Andreu Manresa, Llorenç Payeras...). En tot cas, s’ha de destacar l’amplíssima documentació de tot tipus, molta de la qual extreta de fonts directes, que ha manejat l’autor per documentar amb rigor la història, el present i la perspectiva de futur de la sobrassada. Com diu Tomàs Vibot: “La identitat nacional no sols es manifesta a través de l’idioma que surt dels nostres llavis: la cultura també es defensa amb allò que entra per la nostra boca”.

Pa d’aquí amb blats d’aquí

Alguns forns no volen abandonar la producció de pa artesanal

Continua la benemèrita tasca d’alguns forns mallorquins obstinats a produir pa bo i no repetir les lamentables produccions precongelades o prefabricades que tan sovint es posen a l’abast del consumidor, enganat pel preu i la comoditat, per acabar malbaratant el prestigi multisecular del pa com a aliment sa i de qualitat. L’èxit del pa de xeixa ha demostrat la importància de la farina -i del llevat- en l’elaboració d’un bon producte. L’agradable sorpresa és l’aparició del pa fet amb blat moro, un blat que presenta l’espiga més obscura que els altres -per això se’l va batiar així-, que dona un pa més compacte, amb una textura diferent de la dels que avui són usuals i que, a més a més, és molt saborós. Es tracta d’un pa amb caràcter, inconfusible, adequat per acompanyar una bona sobrassada o per menjar-se amb un roll d’oli verge del país, sense res més.

Més sobre el preu de la llet

S’ha constatat que no s’arriben a cobrir mai les despeses de producció

D’ençà que hi ha mesuraments oficials a Alemanya de la relació entre els costos de producció de la llet i els preus percebuts pels ramaders, mai no s’ha observat que els preus cobreixin els costos de producció. En un dels països europeus amb més capacitat productiva, amb un clima plujós, amb terres planeres i ben comunicades, fins ara no s’ha constatat que les entrades per la venda de la llet permetin empatar amb les despeses necessàries per produir. La bona notícia és que al llarg del 2017 els preus s’han mantingut i els costos s’han reduït, amb la qual cosa els ramaders alemanys per primera vegada s’han acostat a pagar els costos de producció, però encara perdent un poc. L’octubre del 2017 la llet es pagà a Alemanya a 40,35 cèntims el litre i el seu cost de producció era de 41,30 cèntims. A les Balears, en la mateixa data, el preu cobrat pels ramaders era de 32,20 cèntims i els costos de producció fiblaven.

Atacs de cans a les guardes

Els pastors pateixen pèrdues considerables per aquest motiu

Prossegueixen els atacs de cans contra ovelles arreu de Mallorca. No és un fet nou, però sovint és notícia. És de suposar que en una activitat amb uns marges econòmics tan magres qualsevol incidència xereca té efectes desastrosos. I és així: els cans a lloure fan molt de mal a les guardes. La urbanització residencial del camp no ha fet més que incrementar el problema. Hi ha més cans volanders que mai i part d’ells fan matx. Les casetes i els xalets de cap de setmana són plens de cans i, de vegades, aquests animals, que en aparença són inofensius, en fan de les seves. Aleshores els pastors, entre animals morts i malferits, tenen pèrdues elevades i les guardes poden quedar desbaratades. S’ha d’anar molt alerta amb els cans per foravila i pensar que no sols és un lloc d’esbarjo, sinó que hi ha gent que s’hi guanya la vida amb el seu treball. Són els propietaris dels cans els que han de ser responsables i evitar situacions com aquestes.

Ajut d’agricultura integrada

Per ser-ne beneficiari, cal estar inscrit al consell que la regula

Com és sabut, l’agricultura integrada representa un model agrari responsable i respectuós amb el medi ambient. És per això que rep un ajut agroambiental, pagat amb fons de la Unió Europea i de la Comunitat Autònoma. Aquests dies el Fogaiba està pagant l’anualitat corresponent al 2016 de la producció integrada. És d’un import de més de 500.000 euros i beneficia uns 171 agricultors. L’ajuda va dirigida, de manera exclusiva, als productors inscrits en el Consell Regulador de la Producció Integrada, que a hores d’ara ja cobreixen cultius com la vinya, l’olivar, els fruits secs, la patata i altres conreus hortícoles. L’impacte de l’ajuda és molt positiu, ja que beneficia sectors com l’hortícola, l’olivar i la vinya, que tradicionalment no han rebut ajuda de les polítiques europees.

stats