Publicitat
Publicitat

“Sembla que ve un període sec llarg”

Joan Caldentey ha estudiat les quatre grans èpoques intenses de sequera entre 1950 i 2010

Les Illes Balears s’han vist afectades (durant seixanta anys d’estudi) per quatre importants períodes de manca de pluges que tingueren un abast general. Aquests són els principals resultats de la tesi doctoral de Joan Caldentey. Són un primer període que es produeix durant la segona meitat de la dècada dels anys 60, un segon que trobam entre 1983 i 1985, un tercer entre 1992 i 1996, i un darrer entre els anys 1999 i 2002. No obstant això, segons l’autor, “a vegades l’abast territorial de la sequera no afecta tot el conjunt de l’Arxipèlag, i per això també podríem parlar d’eixuts més localitzats durant els anys 50 a Mallorca, principis dels 60 i finals dels 80 a les Pitiüses i Mallorca”.

L’autor

Joan Caldentey és de Manacor, geògraf i professor d’un institut; acaba de defensar la seva tesi doctoral sobre els estats de sequera que hi ha hagut a les Illes Balears des de 1950 fins a 2010. Empès pel seu director de tesi, el Dr. Miquel Grimalt, del Departament de Geografia de la UIB, Caldentey va decidir estudiar els períodes de sequera i no pas les torrentades que en un inici pensava fer, però curiosament és un dels àmbits més investigats, a diferència dels períodes més àrids que han pogut patir les Illes. Per aquest motiu, avui en dia, és un estudi que ens pot resultar realment profitós, ja que ens estranyam d’aquest període tan greu de sequera que patim, que això no obstant no és cosa nova i poques coses s’han fet per prevenir-lo. De fet, el que ocorre aquest darrer període de 2015 i ara el 2016 és molt semblant, segons Caldentey, a la sequera que es va patir l’any 1983 o el 1999.

Principals episodis

L’investigador s’ha dedicat a detectar, doncs, els principals episodis de sequera durant la segona meitat del segle XX. Segons Caldentey, “les sequeres són períodes en els quals es produeix una disminució de les precipitacions per sota de valors que es considerarien normals, i són un risc geogràfic que històricament ha estat present a l’àrea balear, atesa la irregularitat interanual de les precipitacions pròpia del clima mediterrani, però molt poc estudiat en el panorama científic insular”.

Més consum

Aquests moments de sequera coincideixen -paradoxalment- en èpoques de més demanda de consum d’aigua per part de la societat de les Illes. De fet, és curiós que durant el primer boom turístic dels anys seixanta i el segon boom turístic a principis dels anys 80 hagi estat quan s’han detectat aquests períodes. També és paradoxal que en la dècada dels anys noranta, amb un model de construcció accelerat, és quan arriba molta població nouvinguda i es dispara, doncs, la demanda d’aigua. D’aquestes dades analitzades, se’n pot extreure una anàlisi històrica. Segons l’estudiós, es té constància de períodes de sequera des del segle XVI i, segons fonts analitzades, el segle XVII foren cent anys de molts períodes de sequera que provocaren fam, malalties i morts a les Illes.

Les Balears, en aquesta època, experimenten creixements importants i aquest fet provoca que aquestes sequeres adoptin un vessant socioeconòmic. El sector que sempre pateix primer és el primari; els àmbits agrícoles i ramaders sobretot de secà, “com avui passa”; llavors el segon sector més afectat és el que depèn dels recursos hídrics directament, com per exemple el turisme.

Caldentey s’ha dedicat a analitzar 62 observatoris de totes les Illes Balears contemplant, en cada un d’ells, l’índex estandarditzat de sequera pluviomètrica i la desviació de valors mitjans de precipitació. Pel que fa als resultats per sota d’aquesta mitjana, “podem parlar de sequera”, tal com es pot observar en la gràfica. Cal destacar que en el moment de la investigació dels diferents observatoris hi ha hagut importants buits, principalment en els 60 i fins als 70.

La dècada del 2000, curiosament, han estat uns anys força plujosos a l’Arxipèlag.

Futur

Caldentey creu que “és habitual aquest període de sequera que ara hi ha a les Illes”. De fet, segons els càlculs estudiats, “ja tocava que a les Balears hi hagués un nou període de sequera generalitzat”. Ara bé, s’haurà de veure què passa durant els mesos d’abril i maig, si són molt plujosos o no, tot i que apunta que la falta de pluges serà llarga. “Tot dependrà de la primavera; segons el periple cíclic, ja toca, perquè sumam 15 anys força plujosos i, per tant, sembla que ve un període sec llarg i perllongat”.

Per altra banda, “tot i que és un fenomen que es pot preveure, no s’ha pres cap tipus de mesura per apaivagar aquest temps més sec, potser arribarà el moment que haurem de racionar l’aigua, i aquí és quan sortirà l’enrenou, sobretot si coincideix amb l’estiu”. “Actualment els aqüífers s’estan buidant i, si no plou, es podria arribar a haver de fer restriccions d’aigua”, diu.

Conclusions

Les conclusions del treball relacionen aquestes seqüències seques amb la persistència perllongada de situacions anticiclòniques sobre la Mediterrània occidental coincidents amb episodis excepcionalment plujosos al nord d’Europa i la Mediterrània oriental. L’investigador assenyala que aquestes anomalies podrien tenir relació amb esdeveniments climàtics globals, com el Niño.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF