OBSERVATORI
Societat 22/12/2017

STEI-i: 40 anys defensant La llengua i la cultura catalanes!

i
Maria Antònia Font
3 min
En la legislatura Bauzá férem la campanya per mantenir els llaços als centres.

L’STEI Intersindical fa quaranta anys que treballa per a la normalització del català. Aquesta ha estat una reivindicació constant per assolir la normalitat i la igualtat de drets amb l’altra llengua oficial de les Illes a tots els àmbits. Cal destacar la defensa de la unitat de la llengua catalana, la qual cosa no exclou que valorem la riquesa de la diversitat lingüística. També treballam per garantir que tothom el pugui aprendre i per promoure’n l’ús. El català és la llengua del sindicat, sempre s’ha emprat a les seves comunicacions internes i externes, als documents, actes notarials i a la majoria de recursos interposats davant els jutjats. És important subratllar la coherència del sindicat pel que fa a l’ús i a la defensa del català a tots els sectors en què fa acció sindical: educació, sanitat, funció pública, administració local, l’empresa privada, etc.

A finals dels anys 80 l’STEI va fer campanya per aconseguir la transferència de les competències educatives de l’Estat a les Illes Balears, per fer un model educatiu propi en el qual la llengua catalana fos l’eix vertebrador del sistema educatiu illenc i llengua d’ensenyament i de comunicació interna i externa.

Els Estatuts de l’STEI Intersindical sempre han tingut en compte el català i la seva defensa. I no només de la llengua, també de la cultura i de la nació cultural que compartim amb la resta de territoris de parla catalana. Els nostres Estatuts defineixen que una de les característiques del sindicat, a més de ser democràtic, assembleari, sociopolític, ecologista, feminista... és nacional, “treballa perquè es pugui arribar al ple exercici de l’autogovern, i (...) la plena expansió de la llengua catalana”.

A l’ensenyament públic i privat concertat s’ha fet feina des del Consell Escolar de les Illes Balears, a les meses sectorials d’educació per promoure normatives que possibilitin l’ensenyament 100% en català, perquè es cataloguin totes les places amb l’acreditació del coneixement; s’han organitzat conferències, taules rodones, cursos de formació per als docents per millorar l’ensenyament DEL català i l’ensenyament EN català, tot per tirar endavant la normalització del català i atorgar-li l’espai que li correspon.

Entre les mobilitzacions més destacades hi figura la campanya que férem per aconseguir que el nivell C de català no s’atorgàs als alumnes de 4t d’ESO amb un aprovat rascat. Rectificaren! Això va ser una gran victòria, fruit de la unió de forces -i la feina, el compromís i la fermesa- de l’STEI Intersindical i l’Assemblea de professors dels IES de totes les Illes.

Durant la legislatura Bauzá (PP) férem la campanya per mantenir els llaços als centres; elaboràrem, a les assemblees que férem a totes les illes, l’argumentari a favor de l’ensenyament en català; fórem un dels sindicats que convocàrem legalment la vaga indefinida; guanyàrem el recurs contra el TIL als tribunals... ara treballam per consensuar el model lingüístic escolar que garanteixi el coneixement i l’ús del català dins i fora dels centres.

Pel que fa a la nostra feina dins el sector de sanitat, a més de defensar una sanitat pública de qualitat, amb més recursos econòmics i més personal de totes les categories laborals, més i millors equipaments sanitaris, també hem treballat per la normalització i l’ús del català entre els professionals de la sanitat pública, la promoció de l’ús del català entre els usuaris... Campanyes de voluntariat, cursos de català específics per al personal sanitari... L’STEI Intersindical també promou la formació en comunicació entre professionals de la sanitat com a element de qualitat en l’atenció als usuaris, la millora del diagnòstic i el seguiment del tractament prescrit.

I tot això no ho hem fet sols. Aquest camí l’hem recorregut molt ben acompanyats per les escoles d’estiu, els moviments de renovació pedagògica, multitud de mestres, professors i professores de l’escola pública, la privada concertada, les cooperatives d’educació, el Moviment d’Escoles Mallorquines, l’OCB, l’Institut d’Estudis Eivissencs, la FAPA, l’Institut Menorquí d’Estudis, l’OCB de Formentera, l’Assemblea de mestres i professors en català, l’Assemblea de Docents, els Enllaçats per la Llengua... i tantes i tantes altres persones i entitats. La lluita continua fins a arribar a la plena normalitat d’ús.

stats