“Que avui una plaça s’omple de festa entre les llums”

Palma“La música és un regal, la prova d’això és avui i aquí”. Alguer Miquel, cantant del grup, va agrair i s’emocionà per la gran quantitat de gent que va assistir al concert, dins la programació de la revetla de Sant Sebastià a Palma. La plaça de Joan Carles I, coneguda pels veïns com la plaça de les tortugues, plena de gom a gom, es desbordava pels carrerons que hi tenen accés. Segons les dades oficials, de tota la programació d’aquesta revetla d’orgull i de ciutat, el concert més nombrós va ser el de Txarango, atès que registrà una assistència de 10.000 persones.

El públic, amb entrega incondicional, des del començament ja ballava els primers ritmes i entonava les paraules més màgiques i reconegudes del grup: “Benvinguts al llarg viatge”. La posada en escena i l’actitud del grup aconseguiren que l’energia, l’eufòria i l’alegria no decaiguessin. Durant gairebé dues hores sonaren ritmes de reggae, salsa, rumba, pop i uns tocs d’ska. Amb naturalitat i solvència barrejaren els seus clàssics dels discos Benvinguts i Somriu amb les darreres composicions d’ El cor de la terra, ja reconegudes i estimades igual, o amb més interès, pel públic.

L’estètica i l’esperit del circ acompanyen el domini escènic del grup en tot moment. La proposta que fan és festiva i alegre. Però al mateix temps, crítica i compromesa. Alguer Miquel connectava amb el públic amb la seva gran habilitat per anar lligant paraules. Enmig de les cançons, va transmetre missatges de vida, de justícia i de necessitat de canvis. Va parlar del que passa aquí i ara “No tenim res contra el poble espanyol. Però nosaltres tenim el dret de decidir el nostre futur. Volem dedicar aquesta cançó als Jordis i a tots els que estan privats de llibertat. Avui cantarem per a ells” i començà a sonar Agafant l’horitzó. També va parlar del que passa no tan lluny de casa nostra, amb què estam igualment implicats “i cantarem per la gent que no ha nascut a la cara bona del món. Pensem en els amics de Síria, Palestina, Afganistan i en el continent veí, Àfrica. Pensem en tota la gent que mira la mar amb ulls de por i, així i tot, s’atreveix a venir, buscant una vida. Volem fer un crit a la gent que mana i que ens fa còmplices d’aquest crim. Nosaltres volem ajudar. Visca Mallorca solidària que mira el futur amb esperança.”

Tota la dinàmica eufòrica i d’alegria es va veure pausada només en dos moments en què cantaren dues cançons més lentes asseguts damunt l’escenari: Et recordo i Quan tot s’enlaira. A la música, com deia Miquel, hi guardam fragments de qui som i d’allò que hem viscut. Txarango va convidar el públic a ser transportat amb la tonada de la cançó Benvinguts :

“Tenim el riure a favor, cada rialla del món que avança, / que avança, no tinguis por, / que avui una plaça s’omple de festa entre les llums, / la mateixa que m’ha vist créixer, llàgrimes als ulls.” A recordar aquest moment, a ser a una plaça de Palma, encara decorada amb els llums de Nadal, ballant i celebrant la festa. I amb esperança, com canten a Et recordo, que encara “tot està per fer”.