EDUCACIÓ
Societat 22/06/2013

Punt final al curs de la rebel·lió

Els infants, testimonis silenciosos de la guerra a les aules, acabaren ahir les classes

Ander Zurimendi
3 min

Palma.Milers de nins i nines de les Illes Balears sortiren ahir d'escola per darrer pic en el present curs escolar. Enfilen cap a les vacances d'estiu. S'acaba així un any en què han estat silenciosos testimonis de la brega entre la Conselleria d'Educació i la comunitat educativa, enfrontats a les totes a causa del Decret de llengües (que pretén rebaixar el pes del català a l'ensenyament, sota el paraigua d'introduir l'anglès com a tercera llengua vehicular).

Tant és així que el curs 2012-2013 quedarà gravat com aquell en què la majoria d'estaments del món educatiu trencaren tots els ponts amb la Conselleria: els pares i mares (COAPA), els alumnes (SEPC i la Plataforma d'Estudiants), els sindicats (CCOO, UGT, STEI-i i CGT), els professors (amb la creació de la plataforma Crida i l'Assemblea de Docents) i les direccions dels centres (les dues entitats de directors de Primària i de Secundària).

Ara bé, la cirereta de la desafecció cap a Educació arribà de la mà del Cercle d'Economia, presidit per Alexandre Forcades, exconseller d'Economia en un executiu del PP i poc sospitós de combregar amb les esquerres, i també de la patronal de l'educació concertada (Escola Catòlica).

Aval del Círculo Balear

Per contra, la Conselleria d'Educació ha aconseguit el suport del Círculo Balear, l'entitat espanyolista presidida per Jorge Campos. De fet, l'aval del Círculo al departament del Govern és molt recent, ja que fins al maig l'associació estava totalment enemistada amb el conseller Rafel Bosch. Campos, de fet, acusà Bosch repetidament de "connivència amb els nacionalistes".

La destitució de Bosch, per tant, fou interpretada com una victòria del Círculo Balear. Bauzá optà per posar al capdavant d'Educació una desconeguda menorquina, Joana Maria Camps, qui el mateix dia de la presa de possessió reconegué que sabia tant del món educatiu "com qualsevol ciutadà".

S'encetava així l'anomenada connexió Campos-Camps , que fins i tot en el nom revela l'aposta pel bilingüisme que impera ara a la Conselleria. La satisfacció de Campos és tan gran que arribà a anunciar que la Conselleria deixaria d'emprar el català com a llengua vehicular per deixar pas a les modalitats pròpies (mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc). Fonts de la Conselleria, però, s'afanyaren a desmentir-ho. Per part seva, la consellera Joana Maria Camps ha començat a escriure amb salat a Twitter.

Llibres en modalitats

És fins ara l'única nota discordant de la connexió Campos-Camps. Educació ha transigit amb totes les demandes del Círculo, com ara investigar la direcció del centre Na Cargol (Artà) per un presumpte assetjament a dos alumnes castellanoparlants. Però sobretot ha estat notori l'impuls a l'edició de llibres de text en 'modalitats' balears. Ara bé, impulsar no significa aconseguir, com ho demostra que cap editorial no ha presentat finalment llibres amb article salat.

El torçebraç més important d'Educació, tanmateix, és l'aplicació del TIL. Ara per ara, es dóna per fet que aconseguirà doblegar els centres 'rebels' i obligar-los a aplicar el Decret de llengües el curs que ve. No debades, tan sols ha de fer-ne valer la legalitat. De tota manera, les escoles rebels intenten posar-hi traves fins al darrer moment. Almanco una seixantena de centres ha boicotejat l'entrega de projectes educatius (que acabava dijous) enviant-ne uns en què no es rebaixa el pes del català o fins i tot no enviant-n'hi cap.

Així que si el curs ha acabat encès, el de 2013-2014 no ho serà menys. I és que fins i tot podria començar enmig d'una vaga indefinida de mestres i estudiants.

stats