Posar-se el davantal com a teràpia

BarcelonaÉs dissabte al matí i la botiga de la Mireia Fernández, Pastel Casero, està tancada al públic. Entre setmana, hi ven tot el que cal per fer dolços: fondant, flors de sucre, rodets, motlles, mànigues, broquets… Avui, però, ningú atén la caixa. A la rebotiga, una desena de noies seuen al voltant d'una taula que ocupa gairebé tota la sala, envoltades de boles de fondant de colors, pa de pessic i ganache de xocolata. Són amants de la pastisseria creativa que s'han apuntat a un taller d'estructures: el seu objectiu és preparar una pastís en forma de copa de gelat amb un nino al capdamunt, envoltat de nata i galetes.

La professora és la Georgia Suter, de Pucky Cakes, que ha dissenyat pastissos personalitzats -i amb formes gairebé impossibles, com ara una olla amb un paisatge sortint de dins- per al xef Ferran Adrià o per al presentador català Manel Fuentes. "Treballar amb fondant és com jugar amb plastilina: pots fer qualsevol cosa, amb la gràcia que, a més, és comestible; de fet, és com tornar a la infància", comenta la Georgia mentre escampa una mica de Crisco sobre el fondant a manera de lubricant. "El Crisco és l'ingredient màgic per a tot", afegeix, i recorda l'escena de la pel·lícula Criadas y señoras, en què Minni Jackson, una de les criades, explica que el secret per fer les millors aletes de pollastre és arrebossar-les amb una mica de greix alimentari Crisco.

Després de modelar el fondant, de color rosa, la Georgia afegeix: "Hi ha alguna cosa terapèutica en el fet de treballar amb les mans". Per això, explica, gairebé el 50% de les alumnes que assisteixen als seus cursos ho fan com a teràpia per superar la depressió.

Pastisseria terapèutica

És el cas de la Mercedes, una de les noies que assisteix al taller d'avui: "Fa dos anys estava passant per un mal moment, i a la nit no podia dormir. M'aixecava i navegava per internet, fins que un dia vaig trobar-me amb uns pastissos que em van deixar meravellada. Vaig començar a interessar-m'hi fins que vaig estrenar-me amb el meu primer pastís, de color blau amb un llacet. La rebosteria m'ha ajudat molt a sortir de la depressió", explica. L'Olivia, una altra de les alumnes, explica que ella ho fa per calmar-se: "Sóc una persona molt nerviosa i, en canvi, a l'hora de fer pastissos em concentro i em tranquil·litzo moltíssim". Mentrestant, la Georgia explica com fer les galetetes de fondant que decoraran la copa: "Estireu la massa fins que tingui uns 5 mil·límetres de gruix. Poseu el film de plàstic per sobre i pressioneu amb la part més ampla del broquet. Quan la retireu, el fondant us quedarà amb una forma rodona perfecta per simular una galeta o, fins i tot, una hamburguesa. Amb la part estreta del broquet, feu petites rodonetes per donar-li més textura".

Les tècniques i trucs per decorar els pastissos són secrets que les rebosteres solen guardar amb bastant recel. "La majoria de tècniques que sabem les adquirim a través de l'experiència, per saviesa transmesa o fins i tot per equivocació", comenta la Mireia Fernández, i explica el cas del brownie, que va néixer fruit d'un cuiner despistat que va oblidar-se d'afegir el llevat a la massa d'un pa de pessic de xocolata.

Segons la Georgia, la zona del món que va més avançada en les tècniques de pastisseria és Amèrica del Sud -on el boom va començar fa 15 o 16 anys-, seguida pel Regne Unit, Austràlia i Sud-àfrica. Aquí a Catalunya, afirma, la bogeria pels pastissos s'ha notat en els dos últims anys, sobretot arran de la BCN&Cake, la primera Fira Internacional de Rebosteria Creativa a Catalunya, que al novembre va celebrar la segona edició.

Del 'hobbie' a l'ofici

La Mireia Fernández, que avui també fa d'alumna, s'explica el boom de l'interès per la rebosteria en la il·lusió que fa poder fer un mateix els pastissos. "Estalvies diners, i molta gent aprofita per vendre'ls a coneguts i amics, i així autofinançar-se el hobbie o treure's un extra". Tot i això, critica que la normativa sanitària a l'Estat sigui tan estricta. Als Estats Units i altres països, explica, pots muntar-te un negoci legal a casa i fer càterings o vendre pastissos, com una bona sortida laboral que, a més, permet conciliar la vida familiar i laboral amb més facilitat. "Aquí has de muntar un obrador i tenir molts permisos, i tot és tan car que al final és molt difícil d'amortitzar la inversió. Per això molta gent o desisteix de fer-ne un ofici o fa petits encàrrecs puntuals".

En aquest sentit, la Mireia va tenir molta més sort. Ella va començar a aficionar-se a la pastisseria en les seves hores lliures, mentre treballava de secretària de direcció a la consultora Deloitte. Tenia un blog on penjava les seves creacions i un dia una empresa de decoració i rebosteria italiana, Modecor, es va posar en contacte amb ella i li va oferir fer-se càrrec de la botiga que volien obrir a Barcelona. "Em va sorprendre moltíssim, i per això vaig estar amunt i avall cinc mesos amb reunions, quan vaig veure que anaven de debò, vaig deixar la feina i m'hi vaig llançar", recorda.

Des d'aleshores han passat dos anys, i un des que han obert la botiga a peu de carrer a Diputació, 128. "El que més triomfa en pastisseria creativa és tot el que està relacionat amb els personatges que surten a la televisió -Bob Esponja continua sent l'estrella- i els pastissos personalitzats. Tenint en compte que a l'hora de vendre utensilis de cuina és difícil lluitar amb el mercat xinès, la Míriam aposta sobretot pels ingredients de qualitat. "Cada vegada més ens demanen fondant sense gluten o colorants sense azoics", un additiu que pot provocar al·lèrgies en alguns casos.

Una pràctica també cada vegada més habitual, afegeix, és celebrar cursos de rebosteria en comiats de soltera. "És una manera divertida de passar l'estona amb les amigues, el pastís que en surt sovint és el menys important", riu la Míriam, que quan acabi el taller repartirà la copa de gelat amb les seves amigues en una marató de Disney: El rey León, La Sirenita i un bon tros de ganache de xocolata. El pla perfecte?

Il·lustracions que es converteixen en pastissos

L'any passat, les il·lustracions de la dissenyadora Charuca es van acabar convertint en pastissos, un procés que ella i la rebostera Molly van recollir al llibre Molly&Charuca: kawaii, love and cakes. "Cada suport té les seves regles i codis. Per a una samarreta has de pensar en simplicitat i pocs colors. Una llibreta s'imprimeix a tot color i en cartró, de manera que es pot fer gairebé qualsevol cosa. La principal diferència quan penses que el disseny es convertirà en un pastís és que has de pensar en 3D i crear formes que puguin interpretar-se en volums amb totes les seves vistes i que tinguin coherència", explica Charuca. Els seus dissenys, tant de pastissos, joguines o llibretes, triomfen arreu del món, i s'inspiren en una tendència amb cada vegada més seguidors, sobretot en el món del cake design : el kawaii, un mot japonès que s'utilitza com a sinònim d'adorable o bonic. "El kawaii denomina el meu estil d'il·lustració: formes rodones i simples i personatges que entendreixen. Els sensibles al kawaii tenim un gen que fa que ens encanti tot allò rodonet, petit, mono. Però no és només la il·lustració. Un cadell, un nado, un parell de cireres ben brillants o un bolet amb puntents blancs són kawaii també. I un patís o cupcake ", il·lustra la dissenyadora. Sobre l'èxit d'aquesta tendència, Charuca conclou: "El kawaii és fàcil de memoritzar i ven molt, per això hi ha pastissos de mascotes i personatgets per tot arreu".