MEDI AMBIENT

Pesca artesanal: clau per a la protecció marina

A la Mediterrània representa un 83% dels vaixells però el col·lapse dels recursos naturals perjudica el sector

A la mar Mediterrània i la mar Negra la pesca a petita escala representa un 83% dels vaixells i crea el 57% de l’ocupació directa al sector amb 150.000 pescadors. Tot i això, només fa el 14% de les captures, segons dades de la Comissió General de Pesca del Mediterrani. A més, aquesta activitat es troba greument perjudicada pel col·lapse dels recursos naturals.

La relació entre la pesca artesanal i la ges tió de zones marines protegides es considera, per tant, un factor clau per desenvolupar tant la conservació dels recursos d’aquest sector com la biodiversitat de les nostres aigües. Aquesta ha estat la principal conclusió a la qual varen arribar més d’un centenar d’experts de Croàcia, Itàlia, França, Grècia, Albània, Eslovènia, Tunis, Algèria, Turquia i Líban al Congrés Internacional del MedPan (la Xarxa de Gestors d’Àrees Marines Protegides del Mediterrani ) que es va fer aquesta setmana a Palma.

Un cas estudiat

Xisco Sobrado és membre del GEN-GOB Eivissa i tècnic de l’àrea marina que ha participat en la trobada per parlar del cas de la reserva marina dels Freus, situada entre Eivissa i Formentera. “El projecte FishMPABlue2, que compta amb fons europeus i la participació directa de World Wildlife Fund (WWF) i la Universitat de Niça, tracta de millorar la gestió d’aquesta reserva de les Balears”, explica Sobrado. El tècnic destaca que “durant el 2018 hem duit a terme un monitoratge socioeconòmic i hem arribat a la conclusió, amb pescadors, institucions, ONG i altres usuaris de la reserva, que la millor manera de protegir la zona de la pesca furtiva és instal·lant una càmera de vigilància a l’illot de l’Espardell”. Així, afegeix Sobrado, “la zona on està prohibit bussejar, pescar i fondejar estarà protegida, de manera que s’incrementarà el nombre d’espècies marines que després es distribuiran per la resta del territori”. A més d’això, la reserva està vigilada per barques de la Conselleria de Medi Ambient i a l’estiu amb un dron del Consell de Formentera i efectius de la Guàrdia Civil.

Aquest projecte també es duu a terme al parc d’Strujan, a Eslovènia, i al Parc Nacional Marítim de Zakynthos (Grècia), ambdós amb casos similars al pitiús.

L’opinió conservacionista

La científica marina i membre d’Oceana Marta Carreras recorda que a l’arxipèlag balear “aproximadament un 80% són barques artesanals, més de 300, i només extreuen un 20% de les captures, a diferència de la pesca d’arrossegament, que triplica aquesta xifra, a més de no ser selectiva i de destrossar el fons marí”. Així i tot, Carreras recorda que la pesca a petita escala també s’ha de regular perquè pugui ser compatible i equilibrada amb l’ecosistema, “però creim que és el model de pesca del futur, encara que ens fa falta fer més feina i conèixer el sistema perquè sigui encara més eficient”, matisa.

La científica també destaca que s’està estudiant monitorar les embarcacions petites, com ja es fa amb algunes de pesca industrial, amb la finalitat de saber quines feines fan i en quines zones de la mar.

Nou conveni

Dimecres d’aquesta setmana la Federació Balear de Confraries de Pescadors (FBCP), com a representant del sector insular, i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) varen signar un conveni per preservar el futur de l’activitat pesquera i promoure la investigació marina.

El sector pesquer balear considera que “ha d’anar de la mà dels organismes científics mitjançant una col·laboració estreta i franca en tots els àmbits de la seva activitat, per poder realitzar una gestió sostenible de la pesca basada en un enfocament ecosistèmic, la qual cosa assegurarà el futur dels ecosistemes marins i els seus recursos vius, així com la del mateix sector”. D’aquesta manera, el conveni entre la Federació i l’Institut Espanyol d’Oceanografia potenciarà el desenvolupament científic en l’àmbit marí i permetrà desenvolupar accions conjuntes i projectes de caràcter estatal i europeu d’interès per al sector i la societat.

Així mateix, cal recordar que un 25% del territori de les Illes Balears forma part de la Xarxa Natura 2000. La superfície terrestre és de 1.147 km2 i la marina, de 1.056 km2. En total, 159 espais 42 dels quals inclouen el medi marí.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF