Societat 19/04/2014

Perpetuació de costums i menges

Miquel Calent
2 min

CuinerDemà és Pasqua Florida. Els cotxes grinyolen al seu pas pel centre talment un estol de ploraneres, com si l’empatx de cera, devoció i penitència humanes s’hagués encomanat als queixosos vehicles. Processons, rentada apostòlica de peus, crucificació, resurrecció i sant retrobament maternofilial empenyen aquests dies els cristians a reviure i celebrar el mil·lenari sacrifici diví, en nom del celestial perdó, malgrat la pecaminosa vida terrenal; els descreguts i apàtrides confessionals ens ho miram des de l’escepticisme, la distància i el respecte cultural.

La Pasqua cristiana té el seu genus històric en la tradició jueva; els semites celebren la Pesakh o Pasqua Jueva per commemorar la fi de segles d’esclavitud a mans dels egipcis. L’opulent estil de vida dels monarques de la conca del Nil i les seves faraòniques edificacions s’aixecaren massacrant la llibertat física i intel·lectual del poble hebreu. Si aquestes festivitats celebraven, en origen, el trencament del jou amb què un estat oprimia una nació relegant-ne els habitants i la seva cultura a un estatus de segona, benvingudes totes les Pasqües, ja siguin passades, presents o futures.

Bondats comestibles

Si una cosa bona tenen les tradicions religioses a la nostra terra és que quasi sempre porten associades un bon enfilall de bondats comestibles, com també el costum de degustar-les en família i amics propers. En el cas de Pasqua, la bauxa sol ser doble, perquè moltes cases s’arrepleguen un dia per fer i tastar les panades, els rubiols i els crespells i un altre per fer el dinar, on el frit de xot sol ser majoritàriament el rei. El substrat històric, les apreciacions religioses, i els matisos territorials i culturals afecten tant el receptari com la manera que cada poble té de celebrar les seves festes. Sense anar més enfora, el Dilluns de Pasqua o segona festa és una diada molt arrelada tant a les Balears com a tots els altres territoris de parla catalana; en canvi, no es festeja a la resta de l’estat espanyol... Ui-ui, encara resultarà que salant i fora salar, formam part d’una mateixa realitat.

La part més entranyable i valuosa d’aquestes dates és la perpetuació en el temps dels costums i menges que ens són propis. Quan generacions d’una mateixa família s’arrepleguen per fer panades amb la mateixa recepta que ja ho feien els seus avantpassats, no sols estan preparant menjar, estan enriquint i assegurant el futur d’una part important de la nostra història. El teixit social i el nucli familiar sempre són un bon conhort en venir mal dades, ara són l’única manera de garantir la continuïtat de la nostra cultura, fugint del provincianisme interessat, i des del respecte i la normalitat.

stats