URBANISME

Palma té 42 urbanitzacions il·legals des de fa almanco 20 anys

Amb la nova Llei d’urbanisme aquestes edificacions no es podran regularitzar en cap cas

Quan es va aprovar el darrer Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) vigent a Palma, fa vint anys, es varen identificar 43 Zones de Règim Especial (ZRE), és a dir, edificacions il·legals fetes en sòl rústic. Avui, vint anys després, 42 d’aquestes àrees continuen sense legalitzar.

L’Ajuntament de Palma imposava la necessitat d’elaborar abans un pla especial. Aquest document havia de recollir els paràmetres d’edificació per a qualsevol ús; una divisió parcel·lària; condicions de millora estètica per a les edificacions; una proposta de millora paisatgística de l’entorn i la millora de l’explotació agropecuària de les finques. Només una urbanització, edificada a Son Sardina, ha complert tots els requisits i ha sortit de la llista. En qualsevol cas les revisions o modificacions dels plans no poden atribuir a aquests nuclis la classificació de sòl urbà.

Llevat d’aquest cas, juntament amb el de Bellavista, els altres residents en sòl il·legal continuaran pagant els rebuts de la contribució urbana a l’Ajuntament o la taxa de residus, sense rebre cap servei a canvi. L’única opció per a ells, ara, és esbucar les edificacions. Així ho determina la nova Llei d’urbanisme, que entrà en vigor el passat primer de gener.

Tot i que el Govern no té les competències d’urbanisme, que fan part de les atribucions dels consells insulars i els ajuntaments, sí que regula el sòl a través de lleis.

El govern de José Ramón Bauzá va fer un intent per declarar urbanes les parcel·les construïdes en sòl rústic a través de la Llei d’urbanisme que aprovà el 2014. Feia servir la figura dels assentaments en el medi rural, i els incorporava al sòl urbà, una possibilitat que va quedar descartada amb la derogació de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl (LOUS).

Amb la nova Llei d’urbanisme aquests nuclis no poden ser legalitzats en cap cas, tret dels rurals que la llei restableix, “però deixant ben clar que són una categoria especial dins del sòl rústic, que són assentaments d’edificacions agrupades de caràcter predominantment residencial, i que en cap cas no es permet un creixement perifèric futur”, explica el director general d’Ordenació del Territori, Lluís Corral.

Hi ha dos tipus de nuclis rurals, els tradicionals, implantats amb anterioritat a la Llei de 12 de maig de 1956 sobre règim del sòl i ordenació urbana, i els ordinaris, reconeguts i delimitats en els instruments d’ordenació territorial o en els de planejament urbanístic general, anteriors a l’entrada en vigor d’aquesta llei. “Els nuclis rurals tenen el seu procés de legalització, però la resta d’assentaments que no ho siguin (com a conjunt d’edificacions) no tindran cap possibilitat de legalització”, assevera Corral.

Explica el director d’Ordenació del Territori que seran les consideracions particulars de les edificacions existents, “en funció del procés d’edificació, de les característiques o paràmetres urbanístics” el que en pot comportar la possible legalització o si és edificació fora d’ordenació “no els permetria fer res en absolut, excepte que s’esbuquin”.

Ajuntament per ajuntament

Per conèixer quantes urbanitzacions il·legals hi ha globalment tant per illes, com a nivell autonòmic, s’hauria de demanar municipi per municipi. Per paradoxal que sembli, ni el Consell de Mallorca ni el Govern balear en tenen cap registre oficial, en els dos casos es remeten als ajuntaments.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF