"No és per entendre amb la ment, sinó amb el cor"

Palma."Escriure sobre la pròpia malaltia és un procés d'exteriorització del que està passant. Treus defora un problema intern i així el pots vèncer", afirma el psicòleg Gabriel Genovart. Segons la seva experiència, un llibre sobre les vivències personals no només és terapèutic com a catarsi per a l'escriptor, també ho és la seva lectura. Així, els beneficis d'aquesta projecció en paper van molt més enllà de l'autor o del seu entorn de familiars i amics. Tal com comenta Genovart, la persona ha passat per les mateixes experiències vitals i també qualsevol que s'enfronti a una situació límit pot veure el seu reflex a les pàgines del llibre.

Perquè el lector pugui connectar amb el relat fa falta escriure des de la proximitat i sense pretensió de donar leccions magistrals, que és el que, segons el filòleg Joan Escanelles, fa Cristòfol Carrió en el seu darrer llibre Viure amb el Parkinson. "No diu a ningú el que ha de fer, parla de la seva vivència. Això és una cosa que encanta, de la qual quedes enganxat. No és per entendre amb la ment, sinó amb el cor. Així ,tota la teva persona en queda convençuda, no només la ment freda", assenyala Escanelles.

Narrar en primera persona experiències que han estat traumàtiques no és gens senzill, segons els terapeutes. "Jo no ho he fet, sempre m'ha entrat la por, perquè s'ha de fer un procés d'introspecció i no sé què em trobaré dins meu. Pot haver-hi coses que no m'agraden de mi mateix", confessa amb sinceritat el filòleg, qui reflexiona sobre el procés que ha viscut Tòfol Carrió. "El coneixement d'un mateix té una actitud d'acceptació en què es crea un diàleg com si parlassis amb un altre, però parles amb el teu déu interior", comenta.

D'aquesta conversa que fa un recorregut pels seus darrers vint-i-cinc anys de vida amb la malaltia surt el llibre que pretén donar claus als afectats per aquest procés neurodegeneratiu. "Qualsevol malalt de pàrkinson hauria de fer exactament el que ha fet Cristòfol Carrió, el que explica en el llibre Viure amb el Parkinson, en el qual es mostra una persona que ha acceptat el que li estava passant. No s'ha tancat i ha plantat batalla a la malaltia", afirma el psicòleg Gabriel Genovart.

Altres experiències

No fa ni deu anys es varen començar a publicar llibres com Viure amb la malaltia de Parkinson: guia per a malalts i familiars, una obra de David Cram, un metge i a la vegada malalt de pàrkinson, i també llibres de personatges coneguts com el del boxador Muhamed Ali, L'ànima de les papallones, o el de l'actor Michael J. Fox, Mirant sempre endavant. Les aventures d'un etern optimista. També més recentment se n'ha publicat un que recull un caramull d'experiències; en concret, la de desset malalts, El Parkinson amb les nostres paraules, editat i coordinat per l'Associació catalana de pàrkinson.

Tots aquests llibres, com també el recentment publicat de Cristòfol Carrió, tenen un objectiu molt clar: ajudar. Segons explica el filòleg i també escriptor Joan Escanelles amb relació a l'obra del seu company: "Tòfol té la intenció de fer bé en els altres, a la vegada que el fet d'escriure també fa bé a ell mateix. I és que sempre que parles amb un altre et relaxes i et lleves adrenalina", assenyala Escanelles, i afegeix posteriorment: "És clar que primer ha hagut de respondre la pregunta més difícil que et poden demanar: Qui ets?".