PalmaAmenaçava pluja, com no podia ser d’una altra manera un 19 de gener. Si haguéssim pogut entrar a les ments dels palmesans, probablement hi hauríem trobat paraigües, botifarrons coents i diferents traços geomètrics producte de la tria personal respecte de la trajectòria a seguir al vespre. I foc, és clar; ahir tots semblaven piròmans.
Avançava i queia el dia. S’encenien els foguerons i es varen anar omplint els carrers del centre.
El rellotge marcava les vuit: era hora de dirigir-se cap al primer dels concerts.
A l’escenari de Jacint Verdaguer, la formació Jansky, liderada per la veu de Laia MaLo i l’electrònica orgànica de Jaume Reus, inaugurava els concerts de la revetla de Sant Sebastià. El duo presentà un bon grapat de temes nous en què, a més dels sons als quals tenen acostumat el seu públic -sons provinents de flautes, ones espacials i versos propulsats per una de les veus més destacades de la poesia catalana actual-, escometeren l’execució de nous instruments.
La banda, procliu a l’experimentació, transmeté un acostament a la música dance i a la improvisació. Això, sense oblidar cançons ja enregistrades als àlbums ÉÈ i Un big bang a la gibrella, com ‘Ésser elèctric’ i ‘Lliçó N1’, que obren la part més ballable del repertori.
Un quart d’hora després que Jansky premés les primeres notes, a la plaça d’Espanya, començà la construcció de Lili’s House, una casa idíl·lica edificada en sensacions folk-pop amb reminiscències del so californià dels seixanta. El grup mallorquí ens regalà un so harmònic ple d’optimisme i energia que contagià els que havien triat aquella plaça, la més concorreguda a primera hora.
A les 21 h començaren els directes de la plaça Rei Joan Carles, triats mitjançant enquestes. L’opció més votada fou denominada ‘Festa i Ball’, encapçalada per Jorra i Gomorra. La banda de pop alternatiu liderada per Jorra Santiago pertany al tipus de grups que actualitzen i universalitzen la mallorquinitat mitjançant els seus ritmes, melodies i temes. Interpretaren peces incloses en el seu àlbum Música sèria, altres de composició pròpia no incloses al disc i una versió de ‘M’agrada el rock’ de l’ínclit Tomeu Penya.
A Cort, començava a sonar l’electrònica experimental de Pedro Trotz, una mostra més que la música esdevé infinita. Mai és massa prest per ballar.
Enguany, la revetla fugí de les propostes fàcils d’anys anteriors, però se centrà en excés en el pop, fet que obliga a deixar de banda estils actuals que són pur reflex de les tendències de Ciutat. Una passa endavant per recuperar els anys daurats d’aquesta celebració, però massa curta per recuperar-los.
