Menorca ja té la seva enciclopèdia turística

Maóaquesta setmana s’ha presentat a Menorca un llibre de lectura obligada per entendre molts aspectes que ara són l’epicentre del debat parlamentari a les Balears. Alfons Méndez Vidal és l’autor del treball A la recerca del paradís. Història del turisme de Menorca, un projecte de cinc anys de durada que va néixer amb la intenció de Vidal “d’estudiar la història del turisme a l’illa”.

El mateix autor explica que “no el vaig començar per defensar cap idea. La meva tesi sobre el vi de Menorca i el meu treball posterior sobre el gin m’havien obert els ulls sobre com poden estar d’errades les nostres concepcions, que és fàcil que siguin fruit de prejudicis, els quals un estudi rigorós pot desemmascarar”. El llibre parla de noms propis sobre el creixement del turisme a Menorca. Persones clau com Gabino Sintes, Joan Casals, José Díaz Montañés, Joan Gomila Borràs i Joan Victory Manella.

Alfons Méndez detalla el pla de treball, una feina documentada en bona part amb l’aportació de Foment del Turisme i que distribueix l’estudi entre els antecedents del turisme abans de la Guerra Civil i el desenvolupament del turisme de Menorca, centrat en l’aparició d’urbanitzacions i hotels. Méndez parla de “reconstrucció de les sèries turístiques històriques, que contenen valors del 1950. Una part eren a Menorca, per a la resta vaig anar als arxius de Palma. L’enfocament ha estat reunir les dades per illes per poder comparar l’evolució menorquina amb la de Mallorca i la de les Pitiüses”. A més, l’autor afegeix que “les estadístiques varen demostrar que, si bé el creixement del turisme a Menorca fou inferior fins al 1965, a partir d’aquesta data assumeix un lideratge que no perdrà fins a la fi del segle. Eivissa ha experimentat l’alternança de períodes d’acceleració i retrocés turístic”.

Model turístic

Per tot plegat, Alfons Méndez conclou que l’endarreriment del turisme a Menorca se situa en l’inici del segle XX, abans de la Guerra Civil, que és quan s’eleva a Mallorca i a Eivissa. La construcció de l’aeroport de Menorca el 1949, que s’avança una dècada al d’Eivissa, representa un impuls considerable. La creació d’un model turístic propi en els anys cinquanta també simbolitza un punt i seguit en l’evolució; un model que patirà una crisi amb l’allau de capital de fora de l’illa en els anys 70 i de capital local en els 80. Per últim, l’autor d’ A la recerca del paradís remarca l’interès dels menorquins per l’ordenació del turisme i la planificació, que data de mitjan anys 60, coincidint amb l’esclat del turisme, i perdurarà fins a la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera, el 1993. Així, Méndez diu que “no és una qüestió pròpia del moviment ecologista i dels partits d’esquerra, sinó que neix del sector turístic, que veu en aquesta adhesió un dic de contenció a la massificació i s’inicia el camí per a la creació del Pla Territorial Insular”.