“Mallorca patí una de les repressions més destacades”

PalmaUna violència “premeditada”. Calculada. Treballada anys abans. Una violència que deixaria unes 2.400 víctimes i que seria molt més “sanguinària” contra les dones. Són memòries de la Guerra Civil, del poder de la insurrecció contra la gent de Mallorca, que l’historiador Bartomeu Garí ha quantificat i estudiat a la seva tesi doctoral: Mallorca, 1936-1939: Memòria d’una repressió planificada. El treball explica la força amb què va actuar l’Estat durant aquests anys i com la va forjar els mesos abans del cop. “Mallorca va patir una repressió duríssima, de les més destacades de l’estat espanyol. No va ser un enfrontament entre dos exèrcits, sinó un conflicte contra la població”, apunta Garí.

Tot va començar quan un grup de militars, els africanistes, van forjar la repressió al Protectorat del Marroc. Després d’aconseguir distincions i una sèrie de privilegis, van veure que els seus ‘drets’ van minvar després de proclamar la república i amb el govern reformista. Es van organitzar per crear la conspiració. Representen, segons Garí, el “centre de poder” de la repressió. Ells van rebre el suport de les noves comissions gestores, nomenades dies després del cop i formades per personatges “d’estricta confiança” amb el nou règim.

Un esglaó més a baix hi hauria la Falange: “Són el braç executor”. Amb les milícies ciutadanes ajudaren al control de la població i al trasllat de presoners fins al lloc d’execució. Però, a més a més, l’Església, també hi va tenir un “paper destacadíssim”. En el seu cas, una sèrie de capellans van participar en la repressió elaborant informes negatius, assetjant famílies de represaliats i, fins i tot, participant en les execucions. Garí explica que s’ha corroborat de manera testimonial. A més, de manera documentada, hi està reflectit que els capellans coaccionaven els presoners quan l’autoritat judicial els comunicava la decisió d’executar-los. Si el presoner es confessava, podia escriure una carta de comiat. També hi ha testimonis que asseguren que algun “va pegar el tir de gràcia”.

Repressió cap a les dones

Tot i que hi ha molt pocs estudis, Garí assenyala que la repressió que afectà homes i dones “en quantitat no és comparable”, però que fou “més sanguinària” cap a elles. Això parlant de víctimes mortals. A més, s’hi ha d’afegir la repressió que afectà famílies assetjades, empresonades o les dones ostatge. Violacions, vexacions o arrossegar-les amb un cotxe foren algunes de les atrocitats que els van propinar. A les presons, moltes emmalaltiren per les condicions en què vivien i hi moriren.

A la tesi, Garí també explica l’evolució de la repressió. Tot i que no es pot parlar de períodes concrets, sí que se’n diferencien etapes. De manera inicial, s’aplicaren, sobretot, segrests. Hi havia escamots de la Falange cercant persones que eren detingudes i duites a presó. “Al cap d’unes hores els carregaven en un cotxe, fins als afores d’un poble, a una paret del cementiri o a un pont, i allà eren assassinades. A vegades els feien passejar i els assassinaven”. Es tractava de morts “exemplars”, per demostrar poder. La modalitat, després, canvia. A partir de setembre s’utilitza el tràfic de presó. Persones que feia setmanes que estaven tancades eren carregades els vespres a camions i moltes eren duites a Porreres per ser assassinades i enterrades. “Ja no era una mort exemplar, sinó encoberta. Els enterraven vestits i no s’inscrivia la defunció. És com si haguessin desaparegut”. També hi va haver persones llançades a pous, cremades a fogueres o tirades a penya-segats.

El darrer període que s’hi diferencia és el dels consells de guerra. Duien tot un procediment: tribunal, condemna a mort, les autoritats judicials ho comuniquen a la presó, hi va un capellà (que coacciona) i es comunica com estaria format l’escamot d’afusellament. Si era una persona civil, normalment, l’escamot estaria format per membres de la Falange; si no, normalment un grup de militars. En aquest cas, indica Garí, es tractava d’una repressió “més institucionalitzada”.

L’elaboració del mapa de fosses i la seva obertura també han ajudat Garí a la investigació, ja que n’ha estat partícip directe i ha ajudat a donar una informació molt important, atès que ha “corroborat” aspectes defensats a la seva tesi.