Madrid dibuixa les línies d’alta tensió descartades pel Govern

ManacorL’esborrany de la planificació del sector elèctric a l’Estat per al període 2015-2020, fet públic al BOE de l’11 de desembre, manté les dues noves línies aèries d’alta tensió que el Govern balear en un principi havia descartat. Es tracta de les esteses planificades per Red Eléctrica Española (REE) a la serralada de Llevant -de la subestació dels Bessons cap a Artà- i dels Bessons cap a Portocolom.

“No es faran”

Govern i REE ho atribueixen a la lentitud de Madrid tramitant

El director general d’Energia del Govern balear, Jaume Ochogavia, volgué deixar clar que el fet que les dues línies apareguin a l’esbós no implica que s’hagin de fer i ho atribuí a la lentitud administrativa del govern central. “Madrid fa el procediment amb un any i mig de retard”, afirmà, i aclareix després que l’Executiu ja ha fet saber les seves aportacions al text a Madrid. Per la seva banda, des de REE donen el projecte d’Artà per descartat. Pel que fa a la de Portocolom, ja s’hauria enviat un pla alternatiu “no oficial” al Govern. L’empresa defensa que tan sols és una “executora” i que no intervé en els processos de planificació.

Desconfiança

Les plataformes al·legaran

Les plataformes contra l’alta tensió de Llevant i Pus Esteses de Felanitx presentaran aportacions perquè els dos projectes s‘esborrin de la planificació. Aquestes s’han d’enviar per correu electrònic. La poca claredat en la tramitació i la proximitat del les eleccions fan desconfiar les dues plataformes, que temen un canvi de rumb en el suport de l’Executiu autonòmic. “Ens hem de mantenir constants i pitjar perquè ens tinguin en compte”, afirmen des de la plataforma de Llevant. Per part seva, a Llucmajor, on les línies fins a Cala Blava i l’Arenal ja estan aprovades, denuncien que Madrid hagi decidit, unilateralment, duplicar la tensió de 66 a 132 KV.

I per què Llucmajor sí?

Dues línies aprovades

Mentre que en el cas del Llevant el Govern balear ha proposat alternatives de repotenciació o desdoblament de línies ja existents, en el cas de Llucmajor no s’ha trobat cap solució tècnica que satisfés totes les parts. El motiu argumentat és que no hi ha una línia que cobreixi tot el traçat i es pugui aprofitar. La plataforma contra l’alta tensió demana que s’aprofiti la de 15 KV que hi ha entre Son Antem fins a Cala Blava, i que la resta del traçat vagi enterrat. L’altre motiu és l’estat avançat de la tramitació, que ja tenia el vistiplau de Medi Ambient, quan començaren les protestes. Segons ha confirmat REE, el procés d’expropiacions encara no s’ha iniciat i no hi ha un termini previst. S’instal·laran 110 noves torres de 34 metres d’altura de mitjana.

Balears peninsulars

Integració en el sistema estatal

La connexió mitjançant un cable submarí entre Mallorca i la Península l’any 2012 va ser la primera gran passa per integrar el sistema elèctric illenc en el peninsular. La seguretat i l’economia són els motius oficials per justificar la connectivitat amb la Península, ja que així es poden evitar panes elèctriques i també quantioses indemnitzacions. Ara bé, sectors més crítics alerten del perill que es deixi d’apostar per la producció d’energia a l’illa i es perdi autonomia. “Aquests cables submarins haurien de servir només per a emergències”, opina Pere Flaquer, enginyer industrial i membre de Pus Esteses. També recorda que el sistema balear, basat en la producció a partir de carbó, és car, i que és necessari augmentar la producció amb renovables.