Mateu Matas 'XURÍ': "Hi ha 365 dies per glosar, per què s'han de fer glosades per Sant Antoni?"

A Mateu Matas Ordinas tothom el coneix com Mateu 'Xurí'. Ell es defineix com a glosador, però a 31 anys són molts els que ja fa temps que el qualifiquen de "mestre". És un dels artífexs de la joventut que viu la glosa en català.

Una el mira i s'imagina un cervell fet de calaixos plens de paraules. Mateu Xurí m'acaba d'advertir que, quan m'escolta, no ho fa com qualsevol persona. Diu que cada paraula meva que li pugui interessar, l'emmagatzemarà en un dels compartiments del cap per quan l'hagi de menester. Mateu Matas Ordinas (Santa Margalida, 1982) ja va néixer com a Mateu Xurí, el malnom que li ve de família. Com també li'n ve la glosa, encara que sap molt bé que ningú no neix glosador, que s'hi fa. Però només hi arribarà qui en tingui les habilitats necessàries. Xurídiu que pot "sobreviure" de la glosa, mentre estudia Filologia Catalana.

Què significa glosar per qui n'és considerat un mestre?

Glosar no és més que un acte de comunicació, un acte de parla, és mantenir una conversa en vers. La glosa és un poema oral, normalment improvisat o fins i tot improvisat a mitges, que recull la tradició dels joglars i trovadors o la dels poemes orals anteriors, com l' Odissea. Homer ja va fer un gran poema oral.

Difícilment improvisat, no?

Els poemes orals, com les gloses, tot i que els escriguis, ho fas des dels codis de l'oralitat. Són els mateixos codis d'una conversa, tenint en compte el llenguatge, una mètrica i una melodia. La glosa és eminentment improvisació; és clar que improvises perquè tens un gran bagatge, no només en el lèxic, sinó també d'informació social, política, literària... El moment que la glosa es canta és el mateix temps que es crea.

I si es queda en blanc?

Quan el glosador queda en blanc, fa servir aquells versos que ha dit tantes vegades, i en treu uns o els altres segons el que demana la situació.

Com vàreum començar a glosar i qui us en va ensenyar?

He sentit gloses tota la vida. La meva és una d'aquestes famílies estranyes que encara no les havien deixat perdre. Escoltava mon pare, que era mig glosador i cantava per Sant Antoni quan la festa era més autèntica.

Què voleu dir, que Sant Antoni no és autèntic ara?

Abans era més autèntic. Ara, en molts de sentits i com passa amb tantes festes, s'ha convertit en un dia de marxa. De fet, per als glosadors, Sant Antoni representa la part més festiva i folklòrica de la glosa. Aquesta és la seva virtut i el principal defecte. Vull dir que ha servit de substrat per mantenir-la en les èpoques més difícils, més com a cançó popular que com a glosa. I l'inconvenient és que hem de deslligar la glosa d'aquesta visió folklòrica, perquè, si no, com passava abans, la resta de l'any deixa d'existir. Si hi ha 365 dies per glosar, per què s'han de fer glosades per Sant Antoni?

El cas és que són bons temps per a la glosa, no ho creis?

És clar que sí. Hi hagué 50 anys molt foscos per a la glosa i per a la cultura popular, ja que durant el franquisme es féu tot el possible perquè perdés prestigi social. Es perseguia tot allò que fos autòcton, autèntic. I en el cas de la glosa i, especialment, en els dels glosadors de picat, no hi va haver relleu generacional.

Així i tot, a les Illes, hi ha molts de glosadors joves? I a Catalunya?

La realitat de Balears, sobretot de Mallorca i Menorca, és diferent de la de Catalunya. A les Illes hem tingut la sort de poder agafar el fil tènue dels glosadors de setanta anys o més, no ens hem vist obligats a inventar-ho. En canvi, a Catalunya pràcticament han hagut de començar de nou. Hi ha col·lectius com el Cor de Carxofa que fan una tasca molt interessant.

A què atribuïu el ressorgiment de la glosa?

La glosa s'ha actualitzat lingüísticament i en els temes. Li hem tornat a donar funcionalitat i això ha estat essencial. Ja es cuidaren durant dècades que perdés la funció, que no pogués fer pensar, que no fos crítica. Feren que els glosadors fossin bufons per entretenir. Ara s'ha activat la funció crítica, social i política. Avui s'opina a través de la glosa.

Existeix un mètode per aprendre a glosar?

Cal dir que si abans la glosa seguia un mètode d'aprenentatge, ara és necessari seguir un mètode d'ensenyament. Cuba i el País Basc són pioners en aquests mètodes, amb escoles d'improvisació excel·lents. Aquí la glosa hauria d'entrar a l'educació acadèmica per l'aportació que podria fer en la capacitat d'expressió oral, d'improvisar un discurs, de lligar idees. Però a Balears tenim unes institucions que no fan més que frenar l'avanç de la llengua.

Quin és el millor glosador?

L'amo en Toni Socias deia que el millor glosador és el que dóna més peu a l'altre a contestar. Ho subscric.

Ens donaríeu tres consells per glosar?

Primer, has de saber què has de dir i aquesta idea l'has de condensar al final de la glosa. Llavors és quan la pots començar. Has de crear recursos per encabir tot el que vols dir i has d'automatitzar la part formal de la glosa per, dins aquesta forma, poder posar-hi el fons. Ara bé, si algú es vol fer glosador, ha de viure un període obsessiu, malaltís, que et fa estar hiperconnectat mentalment a la glosa. Jo veia sortir el sol al llit sense haver-me dormit.

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF