Liz Castro : “A Pablo Iglesias no li interessa gens facilitar un referèndum a Catalunya”

PalmaLiz Castro va arribar a Palma per explicar el procés sobiranista català a través dels moviments socials. Parlam de la realitat a Catalunya, de l’empoderament social i el paper dels polítics.

Què es va proclamar dia 27? Hi ha gent que diu que no es va proclamar cap república.

Es va declarar la República de Catalunya. La independència. No hi ha una fórmula homologada per llei internacional. Es fa com es fa.

Com viviu tota aquesta situació?

Amb una consternació palpent, constant. Realment hi ha llibertat d’expressió en aquest país? Vaig repassar tots els casos que s’han portat davant de l’Audiència Nacional: tuitaires, rapers, músics, gent que fa bromes... Ostres, jo pensava que això era una democràcia. Soc una persona antiviolència, però m’agrada poder expressar el que penso. I ara no sé si això és permès. A més, jo soc estrangera, estic aquí legalment, però no sé si tinc les mateixes garanties que una persona d’aquí.

Partint que la idea de la revolució la fa el poble, hi ha una part social que té la percepció que el procés es va enfocar molt, en el seu moment, en Artur Mas i que ara s’enfoca molt en Puigdemont.

No he tingut mai aquesta visió. Per mi sempre ha estat un moviment de la gent, un moviment popular. I els polítics varen arrossegar els peus durant molt temps. El 2009, es va presentar una iniciativa legislativa al Parlament de Catalunya per fer un referèndum i es va votar que no. El 2012 es va fer una manifestació a favor de la independència i el president Mas aquell dia va dir que no, que, si us plau, s’apostés pel pacte fiscal.

Qui ho lidera?

Una de les coses que sempre m’ha agradat d’aquest moviment és que és la gent que lidera, però hi ha tot un moviment profundament democràtic. No és una massa de gent que ha declarat la independència, són els seus representants polítics, que representen la majoria dels catalans. Això és molt important. No anem d’ocupar parlaments. Ho fem políticament, votant. És el que ha demanat la gent.

Com valorau l’1-O?

Una vergonya monumental de l’estat espanyol. Va respondre amb violència a una gent que volia votar. I va ser una demostració de la força, de la fermesa, de la insistència a la democràcia dels catalans. De respondre a aquesta violència amb les mans enlaire. Els vam fer deixar en evidència.

Només podia votar el cens català. Els migrants empadronats no podien. Si es vol transformar la societat i el seu funcionament, no pensau que va poder ser una errada?

A mi m’hauria agradat votar, no vaig poder. Jo no tinc la nacionalitat espanyola. Era una gran ironia que els que hi podíem votar a favor o en contra havíem de ser ciutadans espanyols. I clar, no ho soc. Però... com decideixes fer-ho? El criteri que es va fer servir era intentar que el referèndum s’assemblés tot el que fos possible a unes eleccions normals. I van agafar el criteri de la llei electoral. Hi podria haver hagut altres mètodes, però van triar aquest. El trobo lícit.

Però hauríeu volgut votar.

És un deure futur pensar en la manera com tractem els immigrants. Jo què soc? Soc catalana? Soc americana? Soc espanyola? Parlant de sang, que agrada tant als espanyols, jo en tinc la meitat d’espanyola. Què soc? Té més sentit que voti a les eleccions dels EUA, on no visc, o aquí que sí que hi visc? És una cosa que s’hauria de parlar.

Hi ha unitat a l’independentisme? Sembla que amb les llistes unitàries no és tan contundent.

Hi ha moltes maneres de demostrar unitat. Dimecres [la vaga general a Catalunya] hi va haver molta unitat d’actuar a favor de presos tancats per només haver intentat votar. Ara, que els partits hagin de presentar-se com a unitat al Parlament... no sé si realment hem de superar aquesta prova per poder dir que anem units. No és l’única manera, fins i tot pot ser un desavantatge tenir només un grup parlamentari. Com més siguin, més oportunitats de parlar. La unitat és una mica trampa.

Dèieu el 2016 a una entrevista a Crític que si no hi havia reconeixement internacional, no s’arribaria enlloc. Com es troben ara?

Després de l’1-O, l’actitud d’Europa en particular va ser vergonyosa. No van poder ni dir que la força emprada per les forces de ‘seguretat’ espanyoles era desproporcionada. Jo al·lucinava. El posicionament de polítics d’altres països, sobre que això és un problema intern, m’ha decebut molt. És necessari que Catalunya estableixi la seva república perquè el reconeguin. El que fa Puigdemont a Brussel·les és molt important. Catalunya ha de fer alguna cosa abans que es puguin mullar aquests països.

Sembla que el PSOE ha decidit abandonar Catalunya. Podem ha fet el mateix?

Quan va començar Podem, reivindicava obrir el meló de la Constitució. Ara no se’n parla gens. És impossible reformar-la de la manera que s’ha de fer. No els ha interessat mai. El fet de treure fora Dante-Fachín per posar-se a favor del dret a decidir... Ell és antiindependència, però el fet que l’hagin tret només per voler votar els ha retratat bastant. A Pablo Iglesias no li interessa gens facilitar un referèndum a Catalunya. El que hagi dit respecte d’aquest tema no m’ho crec.