MORIR ÉS DE RICS?
Societat 28/10/2017

Litúrgies i preus diversos, múltiples respostes a un destí que ens fa iguals

Les comunitats musulmana, xinesa i jueva de les Balears expliquen les seves experiències

Anna Schnabel
5 min
El Jardí de l’Islam, en un racó del cementeri municipal de Palma i on ja no hi caben més traspassats.

PalmaQuant val morir per a les diferents comunitats religioses que habiten a les Balears? La comunitat musulmana i la xinesa solen pagar preus molt similars als dels ciutadans que no formen part d’aquests col·lectius: a Palma, per exemple, el preu del servei bàsic d'inhumació oscil·la entre els 1.678 i els 2.813 euros, mentre que la incineració costa dels 1.875 als 2.099 euros.

La comunitat jueva de les Balears, per la seva banda, disposa d’un cementeri propi al municipi de Santa Eugènia, que es gestiona de manera privada. Els preus realment canvien quan els cossos ja sense vida són traslladats a la ciutat on hi han deixat la família.

En general, les funeràries s'ocupen de totes les gestions, possibilitant que els clients se'n despreocupin. Es responsabilitzen dels tràmits burocràtics, d’establir el contacte amb les funeràries destinatàries, de fer les gestions amb els consolats i, fins i tot, de reservar els vols. Res d’això, però, no és gratuït.

Youssef Jouihri, portaveu de la comunitat musulmana de les Illes Balears, assegura que enterrar a Marràqueix -on va néixer- algú que mor a Palma -on viu actualment- pot costar més de 4.500 euros, segons la seva darrera experiència familiar. A la seva terra natal, tota la litúrgia associada a la mort val al voltant d’uns 150 euros. Jouihri es posa les mans al cap i diu: “Resulta que una persona viva pot viatjar al Marroc per uns 100 euros, mentre que per traslladar-hi una persona morta en calen uns quants milers”. La majoria de musulmans no pot fer front al pagament d’un preu tan elevat. Per aquest motiu, gairebé tots els musulmans que moren a les Balears són enterrats a les Balears.

Un descans digne

Segons la llei vigent (44/1967), tots els ciutadans “tenen dret a rebre sepultura segons les seves conviccions religioses” i les “associacions confessionals no catòliques podran sol·licitar l’adquisició i l’habilitació de cementeris propis en aquells municipis on tinguin una secció local anotada al registre”. El Jardí de l’Islam, que és part del cementeri de Palma, té aquesta finalitat. No obstant això, Jouihri considera que la comunitat musulmana no disposa d’un espai adequat a les seves necessitats. “No tenim prou lloc, se'ns reserva només un racó i ja està quasi ple”, explica. El portaveu de la comunitat conta que, segons la xaria -la llei islàmica-, els morts han de ser enterrats en terra, mai a la paret, motiu pel qual necessiten parcel·les més extenses.

Tanmateix, Jouihri explica que els musulmans de l'Arxipèlag s’han hagut d’adaptar als hàbits autòctons, amb l’increment del preu corresponent. "A Bèlgica i a França les comunitats musulmanes tenen més llibertat per celebrar els seus rituals funeraris, com realitzar la vetla a la mesquita i després enterrar el cos", indica. “Aquí ho tenim més complicat”, lamenta.

La diversitat, exclosa

A diferència de la comunitat musulmana, la comunitat jueva disposa d’un cementeri propi, ubicat a Santa Eugènia, que es gestiona de manera privada. El 23 de febrer de 1975, el Palau de Congressos va acollir la reunió anual en la qual es va parlar de l'obertura del primer cementeri jueu a Mallorca. “L’Ajuntament no va posar-nos cap inconvenient”, explica Abraham Barchilon, president de la comunitat jueva de les Balears.

Amb tot, Barchilon critica que les administracions no incloguin als seus pressupostos la construcció i el manteniment de capelles d’altres comunitats religioses als cementeris municipals. “Exclouen la diversitat als cementeris, tot i ser considerats cementeris civils”, argumenta. “Fa falta acoblar la legislació de cementeris amb la configuració aconfessional de l’Estat”, hi afegeix.

Quant costa morir a algú d’aquesta comunitat? Davant aquesta pregunta, contesta: “La pregunta manca de sentit”. “Cadascú paga a la comunitat allò que bonament pot aportar”, explica. El manteniment del cementeri i de la sinagoga són a càrrec dels feligresos. “Si algú no té recursos, no passa res”, conclou.

Repatriació, missió impossible

Fang Ji és el president de l’Associació Xinesa de les Balears (ACHINIB). Hem pogut conversar amb ell i amb altres membres de l'organització que ens han traslladat les seves experiències: Ye Liao, Yin Kang, Ye Wen i Du Lin. “Ja no veim cap diferència entre nosaltres i vosaltres a l’hora d’enterrar algú”, comenta Du Lin, perquè “pràcticament ningú de la comunitat xinesa pot assumir el cost de repatriar un cos", hi afegeix.

La Xina es troba a més de 8.000 km de l’Arxipèlag. El preu i el temps del trasllat són elevadíssims, de manera que és una opció que pràcticament tothom descarta. “La paperassa és interminable i el cost és tan elevat que la majoria opta per la incineració. En tot cas, després es traslladen les cendres al país”, explica un altre dels membres de l’ACHINIB, José Campins, que assessora el col·lectiu. Campins, que també és agent d’una assegurança, conta que cada vegada més xinesos opten per contractar pòlisses de decessos amb garantia de trasllat de les restes al seu país d’origen, encara que són una minoria. Per a una família de tres persones, amb altres serveis inclosos, els cost oscil·la entre els 150 i els 200 euros anuals, aproximadament.

Youssef JouihriComunitat musulmana de les Illes Balears

Jouihri considera que els funerals haurien de ser una qüestió més pública que privada. “Les administracions no ens ajuden gens” i “les funeràries s’aprofiten de la gent en un moment molt dur”, diu. “Pens que cobren tants doblers expressament”, conclou. El portaveu explica que a Marràqueix, la seva terra natal, tot el procés funerari no supera els 150 euros. També conta que el metge que es fa càrrec del difunt o la persona que prepara la tomba, que en condicions normals cobren sempre, en moltes ocasions no passen factura dels serveis quan es tracta de morts. “És una manera de solidaritzar-se amb els afectats”, conclou el portaveu de la comunitat.

Youssef Jouihri

Fang JiAssociació Xinesa de les Illes Balears

A les nostres Illes, la població xinesa decideix ser enterrada i incinerada gairebé a parts iguals. Repatriar un cos sense vida té un cost inassumible a causa de la distància i dels preus, ja elevats de per si. Amb tot, aquells nascuts a la Xina i que es troben a les portes de la mort solen viatjar-hi, encara amb vida, per acabar-hi els dies i quedar allà per sempre. Els que queden aquí, que són la majoria, no celebren funeral: només la vetla i l’enterrament. Hom pot pensar, per aquest motiu, que paguen menys que els ciutadans que no formen part de la comunitat xinesa. Josep Campins, membre i assessor de l’associació, aclareix que això no és cert: “Són molt generosos, especialment pel que fa als rams florals. Van acompanyats de frases populars que simbolitzen desitjos i promeses com “quedaràs a la nostra memòria durant 1.000 anys”, explica.

Fang Ji

Abraham BarchilonPresident de la comunitat jueva de les Balears

Aquelles persones que moren a les Balears i volen ser enterrades al cementeri jueu de Santa Eugènia reben els serveis funeraris de la pròpia comunitat, explica Barchilon. Ells mateixos netegen els cossos, els envolten en una mortalla blanca i els enterren utilitzant una caixa de fusta. “Un dels principis fonamentals del judaisme és que tothom ha de ser igual”, subratlla el president de la comunitat. Per aquest motiu, les caixes són totes iguals i desprovistes d’ornaments, llises, rústiques, amb una creu de David a la superfície.

Abraham Bachilon
stats