Misc 04/12/2013

Kike Díez: «'Diamantes negros' és una pel·lícula real des del primer minut»

Conscienciat Coneix molt bé l'Àfrica. Com a membre de l'ONG Voces para la Conciencia y el Desarrollo, ja estava sensibilitzat amb els problemes de joves i pobres. La seva participació com a cap de producció al film 'Diamantes negros' ha augmentat el seu compromís

Cristina Ros
4 min
Els coneixements sobre la realitat africana van portar Kike Díaz  al capdavant de la producció a l'Àfrica de Diamantes negros.

La formació com a treballador social, el pas per diverses televisions locals, la condició de fundador i president d'Apasib (Produccions Audiovisuals Solidàries de les Illes Balears), el fet de ser membre de la ONG Voces i els seus coneixements sobre la realitat africana, van portar Kike Díaz (Palma, 1979) al capdavant de la producció a l'Àfrica de Diamantes negros . La pel·lícula de Miguel Alcantud, estrenada la setmana passada, entra de ple en el tràfic de nens i joves en el món del futbol. Només a Europa es calcula que són més de 20.000 els menors africans que pateixen aquesta situació. S'ha de veure la pel·lícula per no tancar els ulls a una realitat que es demostra que és cruel.

Sovint s'associa el tràfic de persones a àmbits que no tenen res a veure amb el futbol. Diamantes negros és una pel·lícula. Què en té, de realitat?

El director, Miguel Alcantud, havia investigat a fons el tràfic de nins i joves africans que es dóna en el futbol europeu, i tenia clar des del principi que havia de ser una pel·lícula de ficció, no un documental. Així i tot, ho podria ser, perquè Diamantes negros és una pel·lícula real des del primer minut. La realitat és que, ja el 2009, es tenia coneixement que 20.000 joves africans han arribat a Europa enganyats pel somni del futbol. Un cop aquí, se'ls abandona.

És el somni de ser Eto'o.

Esclar, Eto'o és el rei a l'Àfrica. Si a un poblat africà, allunyat de tot i immers en la misèria, hi arriba un home blanc amb un gran cotxe, li diu a un nen que és bo per al futbol i li promet un futur gloriós en un equip europeu de Primera, la família i els veïns ho venen tot per aconseguir els 3.000 euros que els demanen per a les despeses inicials. Tothom pensa en Eto'o, i no que els estan enganyant i que ho pagaran de per vida. Quan són abandonats a Europa, aquests xavals no poden tornar al seu país havent fracassat. S'han de quedar aquí cercant inútilment el somni que els van prometre.

Diamantes negros es basa en la història d'Alassane Diakité, actual jugador del Canillas i entrenador dels nins d'aquest equip madrileny. Què li passà a Diakité?

El mateix que li passa a la immensa majoria. Li van prometre un gran futur, li van parlar del París Saint-Germain... La família i els amics s'ho van vendre tot. Es va falsificar el seu passaport perquè, de fet, un menor no pot ser contractat i hauria de viatjar acompanyat d'un familiar. Un cop a París, després de fer-li proves en uns equips que no passaven de ser de barriada, el van abandonar i ell va marxar de França. Va passar un calvari fins que va arribar a Madrid, on el Canillas li va oferir un contracte. Tenint en compte les circumstàncies, no li ha anat del tot malament. Però té una llibreta on apunta el que encara deu i el que va enviant per pagar el deute. És una llosa per a tota la vida.

Amb els doblers que mou el futbol, ¿es destrossa una vida per guanyar uns 3.000 euros?

De fet, sabem que els demanen entre 3.000 i 12.000 euros, però no es fa per una qüestió econòmica, o no només. El motiu principal és trobar aquell al·lot que es convertirà en estrella. Van a un poblat, veuen un xaval que destaca un poc, contacten amb clubs europeus que, sense pensar en les conseqüències, diuen: "Du-me'l!" Però, entre aquests milers de nins, només un arriba a l'elit del futbol. Això, als africans, mai els ho adverteixen. Per trobar un diamant negre , hi ha 20.000 joves al futbol víctimes del tràfic de persones. Aquest també és el negoci del futbol.

Diamantes negros és una denúncia en tota regla. No us ho deuen haver posat fàcil...

L'objectiu de la pel·lícula no és enfonsar el món del futbol, però s'ha de saber el que passa. No ens ho han posat gens fàcil. Els grans clubs, com el Reial Madrid i el Barça, no n'han volgut saber res. Tampoc no hem rebut cap ajuda. Fins i tot hem tengut por a no poder estrenar la pel·lícula. La vàrem fer amb uns recursos mínims. Ja està estrenada i ha tengut el premi del públic al Festival de Màlaga. Hem aconseguit fer renou sobre el tema. Volem que la UEFA i la Reial Federació Espanyola de Futbol actuïn contra el tràfic de menors. De moment, s'ha aconseguit que la Lliga de Futbol Professional es pronunciï en aquest sentit.

¿Aquest tràfic de persones només passa a l'Àfrica?

No, també se'n coneixen casos a l'Amèrica Llatina, sobretot en països on el futbol no és un negoci. Hem de pensar que en molts països es creu que el futbol és l'única via per sortir de la pobresa i fer-se rics. La realitat és molt diferent. Tampoc passa només en el futbol. I no hi ha una voluntat de solucionar-ho. En tot el temps que he passat a Mali, mai no he vist ningú en una platja de Bamako que adverteixi del que li pot passar a la gent que s'embarca cercant el somni d'una vida millor. Ningú es posa amb un ordinador a mostrar-los la veritat i dir-los que no pugin a la barca, que potser no sobreviuran.

stats