Homenatge al menjar fet a casa

BarcelonaProductors i consumidors estan creant una nova lògica agroalimentària. Avui, 10 de desembre, es troben al carrer per conèixer-se, per intercanviar opinions i, en definitiva, per crear xarxes. La iniciativa va començar el 2008, impulsada per Slow Food, i s'ha anat repetint cada any.

Ciutats com Nova York, Roma, Torí, Seül, Lisboa, Barcelona i Sitges són algunes de les que hi participen. Sitges, concretament, es va avançar un dia, de manera que va ser ahir quan pagesos i altres elaboradors van reunir-se a l'Hospital de Sant Joan de Sitges per muntar-hi un mercat educatiu. "Les parades no tenien una única finalitat crematística, perquè cada artesà hi va fer una activitat per mostrar la seva feina", explica Valentí Mongay, cuiner del restaurant La Salseta i president de l'Slow Food del Garraf. Les escoles que van passar per les parades van observar com es feien els embotits, per exemple; van tastar espigalls, la verdura que va estar a punt d'extingir-se a la comarca, cuinats per les pageses Remei Gimeno i Montse Marcè, i van emportar-se una llavor de rave, que regalaven els germans que dirigeixen Can Pebrots.

Aliments de quilòmetre zero

Avui a Barcelona, a les vuit del vespre, un grup de cuiners i de productors es reuneixen a l'Espai Boisà (www.espaiboisa.com) per explicar com es cuinen aliments de quilòmetre zero, com la mongeta del ganxet i el gall del Penedès. A les deu de la nit hi haurà la degustació dels aliments cuinats. Apuntar-se al curs té un cost de 15 euros, i dóna l'oportunitat de posar-se el davantal juntament amb el productor. Si també s'opta per degustar tots els aliments cuinats, el preu (curs i sopar) és de 35 euros.

A Girona la cuinera Lola Puig organitza aquest mes amb alumnes de secundària una trobada de cuina del Baix Empordà al seu restaurant, El Fort, a Ullastret, per explicar-los què és la sostenibilitat a la cuina. "També esmorzarem aliments de quilòmetre zero i acabarem fent un show cooking per demostrar com es fa un recuit", explica la cuinera. Al seu parer, el Terra Madre Day és bàsic per implicar-hi tota la ciutat, des dels petits, com ha fet Sitges amb els nens de les escoles, fins als adolecents.

Mentrestant, el xef Martí Rosàs, de Ca La Maria, convidarà el diumenge 15 de desembre al matí catorze productors de les comarques gironines al seu restaurant perquè mostrin els seus aliments. Al migdia dinaran junts, amb els comensals que també s'hi vulguin afegir. "La meva idea és que el client conegui els productors amb què treballo, perquè sempre em diuen que és molt difícil comprar ecològic i quilòmetre zero. Doncs jo els hi presento perquè intercanviïn contactes".

El Martí aprofita el Terra Madre Day per compartir els seus contactes. "Alguns restaurants de Llagostera també m'han dit que vindran a conèixer els productors, perquè per als que ens dediquem a la restauració, sobretot de quilòmetre zero, com és el nostre cas, és prioritari tenir bons proveïdors".

Productor i consumidor surten reforçats d'aquest tipus d'iniciatives. "El productor mitiga la solitud amb què treballa, perquè rep l'opinió del consumidor final; el consumidor ho sabrà tot d'aquell aliment", explica Daniele Rosso, president de l'Slow Food de Barcelona.

Comprar amb consciència

La manera tradicional de distribució dels aliments ha augmentat la distància i el desconeixement del que es menja i com es fa. També ha evitat que es fessin xarxes entre proveïdors. Tot plegat és el que es trenca avui amb l'objectiu de crear una nova lògica agroalimentària, que altres iniciatives també estan promovent, com les cooperatives de consumidors o supermercats com ara Bon Preu, que fan conèixer els seus proveïdors.

També cal esmentar restaurants com Monvínic i Fastvínic, al carrer Diputació de Barcelona, que han arribat a publicar un llibre en què expliquen qui són els seus proveïdors. Els mostren amb fotografies i expliquen com treballen aquell aliment que, després, ells cuinen. I el llibre sempre és a totes les taules. Així que si demana uns formatges, el client pot agafar el llibre i buscar-ne tota la història. I el mateix es fa amb la carn, amb la verdura, amb la fruita.

"Esclar que a les grans ciutats són necessaris els grans canals de distribució, però els mercats com els que organitza avui Slow Food o altres de semblants, que porten els elaboradors al carrer, són necessaris", diu Daniele Rosso. Com més coneixement es té del que es menja, més possibilitat de decisió -i més seguretat- tenim a l'hora d'adquirir-ho o no.

A la ciutat de Torí, on l'octubre de l'any vinent es farà el Salone del Gusto, productors de l'Àfrica es trobaran amb els de l'Àsia, per exemple. "Aprenen molt els uns dels altres, i creen unes xarxes de consum mundials que permeten que el coneixement s'estengui", diu Rosso, que havia treballat a les oficines d'Esdeveniments Internacionals de Slow Food a Itàlia.

Justament va ser al Salone del Gusto de Torí, on es va pensar i impulsar aquest Terra Madre Day perquè també es coneguessin els productors locals, que sovint treballen a la mateixa ciutat i no es coneixen.

Espigalls, la verdura que va estar a punt d'extingir-se

Els espigalls són la floració d'un tipus de col que es conrea a la comarca del Garraf. Hi va haver una època en què va estar a punt d'extingir-se perquè els pocs pagesos que la conreaven veien com sempre se'ls quedava a la parada, sense arribar a vendre-la.

Les pageses Remei Gimeno i Montse Marcè, amb la iniciativa de l'Slow Food Garraf, van començar a crear activitats que incloguessin degustacions per donar-los a conèixer. "Ens trobàvem que les generacions més joves ja no coneixien gens ni mica aquesta verdura, que tradicionalment s'havia menjat", recorda a l'ARA Valentí Mongay.

Avui els espigalls tornen a estar als receptaris de les cases, amb mil i una preparacions diferents. Els restaurants del Garraf també els tenen a les seves cartes. I la mateixa xef Carme Ruscalleda, del restaurant Sant Pau, la va conèixer quan els pagesos la reivindicaven, i des de llavors la té a la carta quan és temporada, perquè en fa comandes a pageses de Vilanova i la Geltrú.

Durant el mes de desembre, Ruscalleda cuina els espigalls amb el bolet xiitake. És un exemple de com un aliment que estava a punt d'extingir-se per desconeixement, perquè ningú no sabia com es cuinava ni se'n sabia el gust, s'ha recuperat.

El Terra Madre Day, el 10 de desembre, pretén aconseguir aquest objectiu amb molts aliments artesans, que avui els productors faran conèixer.

Tàrtar de fuet i pizzes de raïm: el menú a l'Espai Boisà de Barcelona

L'Espai Boisà (www.espaiboisa.com) de Barcelona, al passatge Pellicer, acollirà avui una trobada entre cuiners i productors, amb opció per al públic d'apuntar-s'hi i preparar un àpat de quilòmetre zero. El menú que es cuinarà serà el següent: tàrtar de fuet (o lukainka ), almadroc, pa amb tomàquet i oli d'oliva extra verge Sarrut o del Maestrat; pizzes de raïm, romaní, mel i formatge de llet crua d'ovella guirra; hummus de mongetes del ganxet, crudités, tàperes de Ballobar amb vinagreta d'herbes aromàtiques; pollastre del Penedès a la catalana; crumble de pomes saltejades amb malvasia de Sitges i gelat de vainilla, i, finalment, vins ecològics de petits productors locals.

Activitats com la de l'Espai Boisà es faran avui arreu de Catalunya amb motiu del Terra Madre Day. L'objectiu és acostar els mercats sostenibles al públic, però també establir connexions entre productors i clients.