Guillem Capó: "Una vegada vàrem treure 450 saupes pescant amb dinamita"

L'amo en Guillem Capó Coronell (1923) és pagès i sempre ha viscut a l'Espinagar (Manacor). De 16 a 55 anys va pescar amb dinamita, una modalitat avui extingida

L'amo en Guillem Capó Coronell (1923) és pagès i sempre ha viscut a l'Espinagar (Manacor). De 16 a 55 anys va pescar amb dinamita, una modalitat avui extingida. Facilitat per obtenir l'explosiu, un litoral despoblat i ric en peix feien possible aquesta tècnica extrema.

Com era això de pescar amb dinamita?

Havies de vetlar el peix des de damunt les penyes, tirar el coet i llavors tirar-te dins la mar a cercar-lo. Jo no matava el peix, just em tirava a treure'l. Pescàvem a l'hivern, de Cala Murada al Molar de Son Fortesa. Tota aquesta ribera era bona.

Quin peix pescàveu a banda de saupes?

Mabres, llisses, déntols, llops... Els déntols solien fer 4 o 5 quilos. Fèiem bones pescades.

No hi anàveu tot sol emperò?

Tot sol és delicat. Hi anava amb Tomeu Taverner i Biel dels Sestadors, ells tiraven els coets i els altres ens tiràvem. Jo aguantava el salabre damunt l'aigua i treia saupes.

En vàreu aprendre tot sol?

A mi em va aregar (1) Bernat Banya . El primer pic ell es va tirar a la mar i jo a darrere a aguantar el salabre. Quan vaig tocar l'aigua volia tornar enrere de freda que era! En sortir vàrem fer foc, el sol ja es ponia, i així vaig partir. Tenia 16 anys i fins a 55. El darrer pic, a Cala Bota, vaig treure 150 saupes.

I com trobàveu el peix davall l'aigua?

Llavors no hi havia caretes ni res d'això. T'enfonyaves, obries els ulls i si feia mal temps i l'aigua estava bruta palpaves el fons fins que trobaves el peix.

Passàreu molt de fred?

Quan sortíem de l'aigua, n'hi havia que tremolaven com fulles de poll o tornaven enrere. Jo mai no vaig tenir fred, ni a l'hivern. Es veu que tenc la pell freda. Ens eixugàvem al sol si en feia.

Sempre era a l'hivern?

A partir d'octubre. Per als mabres el gener i el febrer era el temps bo. Un pic que la mar anava bruta, en vàrem treure 200. Si la mar duia un poc de bull (2), altres no s'hi tiraven, jo sí. La mar de vegades fa singlot i si et pega per la boca és mal d'aguantar.

Tiràveu el mateix coet a tota casta de peix?

Al moixó just tiràvem un capollet de coet. Al peix gros, un cartutx sencer. La metxa és més llarga o més curta segons el peix. Per als déntols és delicat, el coet ha d'esclatar just en tocar l'aigua.

Hi ha peix que se'n va per avall i d'altre que sura idò?

Sí. Les saupes sempre suren perquè tenen molta butza; els mabres i les llisses se'n van per avall. Els déntols de vegades, i el moixó sol venir per amunt.

En vàreu fer de grosses, de pescades?

Una vegada vàrem treure 450 saupes. Ens posàrem a vetlar-les un dia que la mar era ben morta, sols no feia glec (3). Veiérem una ombra a la tenassa i llavors un llambre (4). Era negre de saupes! Els vàrem tirar dos coets i la mar va quedar blanca de peix. Vàrem fer dos viatges de carro i, com que llavors no hi havia geleres, en vaig regalar als veïnats, mai no vaig vendre cap peix.

On compràveu els coets?

A la drogueria, un temps no estava prohibit. Llavors els havíem de menester per fer clots per sembrar arbres o per davallar una penya.

Deixaren gent ferida els coets?

Els coets varen baldar molta gent. Molinet, un macianer que venia per aquí, es va matar amb un coet devers Cala Bota. Feia vent i la metxa li va prendre aviat. Plam! Diuen que va fer 50 passes i va caure mort.

Llavors hi ha el cas de l'amo en Biel dels Sestadors?

Sí, va perdre el puny pescant els déntols. Ell havia tirat un caramull de coets, però aquell dia va quedar un instant mirant el peix i, quan l'altre li va dir tira'l!, no hi va ser a temps.

Com se'n va sortir?

Va quedar estès damunt les penyes i Tomeu, que era amb ell, el donà per mort i va partir a cercar gent. Biel va cobrar, però sense el puny. Estava cegat a causa dels esquitxos de la carn i l'os, que li varen ferir els ulls. Es va esqueixar la camisa i se la va estrènyer per no fer tanta sang, i palpant parets, va pujar per amunt. Quan davallaven a cercar-lo, el trobaren a mitjan marina.

Altra gent va tenir accidents?

Un altre home va perdre dos dits i un d'Artà amb qui vaig fer el servici va perdre les dues mans. Festejava, però ja no es va voler casar. Un home de ses Salines va morir pescant tonyines també. Llavors hi ha el cas del Cabreret, un de Felanitx, que se'l va endur una tintorera o una altra cosa. Es va tirar a la mar a treure saupes i, quan es varen girar, just hi havia una bassa de sang. No el varen trobar mai.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF