MEDI AMBIENT
Misc 16/08/2014

El Govern pretén convertir en reserva de la biosfera el Montsant, el Pirineu i l’Empordà

Aspira a rebre el segell en dos anys per fer compatible la preservació de l’entorn amb l’impuls econòmic

i
Joan Serra
3 min
TERRITORIS SINGULARS  El municipi de Siurana, al Parc Natural de la Serra del Montsant.

BarcelonaLa Generalitat entén que Catalunya està infrarepresentada en la xarxa de reserves de la biosfera declarades per la Unesco i que hi ha territoris del país que tenen la capacitat per rebre el distintiu. El segell està lligat a un model de governança del territori que fa compatible la conservació de la diversitat natural i cultural amb un desenvolupament econòmic sostenible. A l’Estat hi ha 45 espais etiquetats com a reserva de la biosfera, però només dos són a Catalunya: el Parc Natural del Montseny i les Terres de l’Ebre, i aquest últim territori va rebre la distinció tot just el maig del 2013. Tot i que a l’Ebre encara queda feina per fer, el Govern entén que és beneficiós impulsar noves candidatures que rebin el vistiplau de la Unesco, tenint en compte que aquesta institució ha escollit Castellet i la Gornal per ubicar el Centre per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies. La confecció de la candidatura es farà amb la complicitat dels territoris escollits.

El departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural -que lidera la iniciativa- ha triat tres espais que s’ajusten als requeriments: el Montsant-Priorat, el Pirineu i l’Empordà. En el primer àmbit analitzat es vol aprofitar la protecció del Parc Natural de la Serra del Montsant per fer una candidatura que integri el Priorat i el potencial associat a l’enoturisme. En el cas del Pirineu, es pretén agrupar la superfície del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així com els municipis del seu entorn. En aquest cas, ja existeix un acord dels membres de la comissió permanent del Patronat del Parc Nacional d’Aigüestortes i aquesta reserva podria sumar sinergies amb la declaració del romànic de la Vall de Boí com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. En el cas de l’Empordà, una candidatura que inclouria poblacions de les dues comarques, el Govern entén que exemplifica a la perfecció la coexistència entre activitat econòmica i conservació del patrimoni. La candidatura agruparia espais que es troben en els àmbits d’influència del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

El conseller Josep Maria Pelegrí, que obrirà un procés de diàleg amb els agents locals a partir del setembre, planteja que els tres entorns puguin aspirar al segell en el termini de dos anys. En aquests tres territoris hi ha una interacció d’ingredients que els fa idonis per a la distinció: valors naturals i de biodiversitat significatius; recerca vinculada a l’entorn; activitat agrària i ramadera; desenvolupament rural; elements culturals rellevants; gastronomia, restauració i patrimoni alimentari; elaboració de productes de proximitat, i activitats vinculades al turisme sostenible.

Model de governança

Una part important del territori català -aproximadament un 30%- rep la distinció de zona protegida. “Fins ara, però, és una protecció que sempre ha anat de dalt a baix, a partir de directives europees, legislació estatal o normatives catalanes. En canvi, la declaració de reserves de la biosfera respon a un altre model, que va de baix cap a dalt, i que implica un ple consens amb el territori”, exposa Antoni Trasobares, director general del Medi Natural i Biodiversitat. “La catalogació de reserva de la biosfera no imposa una sobreprotecció, és un model de governança que aglutina desenvolupament socioeconòmic del territori, tot preservant la biodiversitat. I és un model d’èxit”, afirma el conseller Josep Maria Pelegrí. “Conservació i gestió van estretament lligades”, afegeix Trasobares.

La designació de la Unesco suposa noves aportacions econòmiques al territori i la difusió internacional del patrimoni. El que no ha concretat encara el Govern és si l’impuls de les candidatures requerirà suport econòmic de l’administració.

La marca Ebrebiosfera encara està encallada

Ha arribat la segona temporada turística des que les Terres de l’Ebre van rebre el reconeixement de la Unesco -el maig del 2013 va obtenir la catalogació de reserva de la biosfera- i el territori encara no ha pogut treure rendiment a la distinció. Els sectors econòmics han mostrat preocupació perquè no tenen disponible la marca Ebrebiosfera. Els municipis reclamen, per exemple, la constitució del nou Consorci de Polítiques Ambientals, que ha de gestionar la marca.

stats