RELIGIÓ
Misc 28/04/2014

Francesc demana ajuda als dos nous sants

Santifica Joan XXIII i Joan Pau II i prega perquè la seva misericòrdia impregni les reformes de l’Església

Sandra Buxaderas
6 min
CERIMÒNIA VIBRANT 
 01. Milers de pelegrins es van acostar a Francesc.  02. Els reis d’Espanya i tres ministres van ser presents a la cerimònia. 03. El Papa saludant Benet XVI.

Ciutat del VaticàJoan XXIII i Joan Pau II ja són sants i, ahir mateix, l’històric dia dels “quatre papes”, Francesc va pregar que vetllin des del cel perquè l’Església no oblidi la misericòrdia, en especial ara que dos sínodes de bisbes han d’aprovar decisions importants sobre la família. Per al pontífex argentí, doncs, els dos papes més populars del segle XX avalen un dels principals projectes del seu pontificat, el d’acabar amb l’actitud de condemna irrevocable amb què sovint l’Església tracta els catòlics amb models de família diferents del tradicional, com els divorciats tornats a casar.

Aquest va ser el missatge que Francesc va llançar durant una cerimònia de canonització vibrant que va comptar amb la inèdita presència de l’antecessor, Benet XVI. A l’homilia, Francesc va dir que els dos papes santificats “han estat dos homes valents, plens de la parresia [llibertat per dir tot el que un pensa] de l’Esperit Sant, i han donat testimoni a l’Església i al món de la bondat de Déu, de la seva misericòrdia”. I va afegir que “van actualitzar l’Església” per retornar al missatge evangèlic.

Va lloar així Joan XXIII: “En la convocatòria del Concili va demostrar una delicada docilitat a l’Esperit Sant; s’hi va deixar conduir i ha estat, per a l’Església, un pastor, un guia-guiat”. De Joan Pau II, en va afirmar: “Ell mateix, una vegada, va dir que volia ser recordat com el Papa de la família. M’agrada subratllar-ho mentre estem vivint un camí sinodal sobre la família, que des del Cel, segur, ell acompanya i sosté”. I va concloure amb un prec: “Que els dos ens ensenyin a no escandalitzar-nos de les llagues de Crist, a endinsar-nos en el misteri de la misericòrdia divina que sempre espera, sempre perdona, perquè sempre estima”. Al Sínode de la Família, que es convoca en dues tongades des del pròxim octubre, s’esperen canvis d’actitud de l’Església cap als fidels amb models de família diferents al canònic. Francesc ha insinuat que una cosa és defensar el valor del matrimoni i una altra excloure les persones que, pel motiu que sigui, no compleixen amb l’ideal cristià.

Gest inèdit

A Roma hi van confluir 150 cardenals, 1.000 bisbes, 6.000 sacerdots, 93 delegacions internacionals i, segons fonts vaticanes, 800.000 pelegrins que van omplir la plaça de Sant Pere, el carrer que hi desemboca -Via della Conciliazione- i altres places de la ciutat. Francesc va tenir un gest inèdit cap als pelegrins, entre els quals molts nens, que havien dormit per terra per tal de poder disposar d’un lloc a Sant Pere: després de saludar les autoritats, entre les quals els reis d’Espanya o de Bèlgica, va enfilar el papamòbil cap a la Via della Conciliazione i va girar per un carrer lateral també ple de gent abans de tornar al Vaticà.

Va ser un dels moments més emocionants de la cerimònia. El primer gran aplaudiment se l’havia emportat l’ancià Benet XVI a dos quarts de deu del matí, en aparèixer pel portal de Sant Pere i prendre lloc al costat dels altres cardenals i bisbes per tal de concelebrar discretament la missa. Mitja hora més tard, arribava Francesc i es dirigia cap al seu predecessor per saludar-lo i abraçar-lo.

Poc després, mentre repicaven les campanes de Roma, Francesc declarava sants Joan XXIII i Joan Pau II amb una fórmula llatina: “Després d’haver-hi reflexionat llargament, invocat diversos cops l’ajut diví i escoltat el parer de molts dels nostres germans de l’Episcopat, declarem i definim sants i beats Joan XXIII i Joan Pau II”. Floribeth Mora Díaz, la dona de Costa Rica protagonista del miracle invocat per la Santa Seu per fer possible la santificació del papa polonès, va ser qui va portar-ne la relíquia a l’altar: unes gotes de sang. L’altre reliquiari, amb un trosset de pell de Joan XXIII, el van dur quatre renebots, l’alcalde de Sotto il Monte, poble natal del pontífex italià, i el president de la Fundació Joan XXIII.

L’emoció dels fidels

Fins fa poc, a l’horitzó només hi havia la santificació del conservador Joan Pau II, que caminava a passes de gegant gràcies a la pressa de Benet XVI i els múltiples testimonis de possibles miracles, però Francesc ha volgut també colar-hi Joan XXIII, el papa de la primavera de l’Església, de qui la Santa Seu no havia reconegut encara cap miracle que el conduís a la santedat.

Això no vol dir que ahir es vivís “un clima d’empat” entre el sector progressista i el conservador de l’Església. La gran majoria de pelegrins asseguraven que admiraven els dos nous sants. “Van ser dos papes bons i oberts al món”, afirmaven a l’ARA Natàlia, ucraïnesa, i Mauro, italià, dos amics romans que caminaven diversos quilòmetres per poder arribar a un Vaticà tancat a la circulació. “Cada un a la seva manera, van ser dos grans papes”, asseguraven Rachele, Gina, Anna i Carol, membres del moviment de la Divina Misericòrdia, vingudes des de Nàpols.

Es palpava entre molts pelegrins més devoció personal cap a Joan Pau II, en part perquè la majoria, per edat, no havien conegut el pontífex del Concili Vaticà II, mort el 1962, i en canvi sí que havien vist en alguna ocasió el papa dels 114 viatges internacionals, mort el 2005. “Els pares ens van parlar molt bé de Joan XXIII, mentre que a Joan Pau II el vam seguir en viatges i vam poder comprovar-ne la humanitat”, deia Mari Carmen Molino, andalusa. “Era com un pare amorós dels joves”, assegurava el capellà etíop Dereje Titos. Un cas especial és els dels polonesos. Ewa, de 17 anys, que havia viatjat en cotxe amb els pares, tres germans, tiets i cosins, se sentia agraïda a Joan Pau II “pel que va fer” per ells. Tot i que encara anava a primària, recorda el dia que va morir: “La mare ens va despertar, i vam passar tota la nit pregant”.

Un testimoni emotiu ahir era el dels joves francesos Étienne i Raphaelle, que es van conèixer durant la beatificació de Joan Pau II el 2011. Pocs mesos després, es prometien en plena Via della Conciliazione, i a un any de la beatificació es van casar. Ahir caminaven acompanyats del fruit del seu amor, Auguste, un bebè de nou mesos que somreia des de la motxilleta de la mare. Abans de fer-se pas per buscar una pantalla des d’on poder veure millor la cerimònia, van assegurar: “Joan Pau II ha estat el guia de la nostra història”.

El ‘papa bo’ i el ‘viatger’ pugen als altars

Joan XXII

Angelo Giuseppe Roncalli, nascut el 1881 a Sotto il Monte, Bèrgam, ha passat a la història per haver convocat el Concili Vaticà II menys de tres mesos després de la seva elecció, el 1958. Tot i que donava la imatge d’un capellà de poble, més aviat conservador, aquesta reunió de bisbes és considerada la primavera del catolicisme. Joan XXIII, conegut pels fidels com el papa bo, va donar una gran llibertat als debats, amb la intenció de modernitzar l’Església i reconciliar-la amb els altres cristians. És molt cèlebre el Discurs de la Lluna, improvisat una nit del 1962: “Quan torneu a la llar, els vostres nens estaran dormint: acaroneu-los sense despertar-los i expliqueu-los després que era la carícia del Papa”, va dir. Com diu d’ell el papa Francesc, “era un home que transmetia pau” i, alhora, era culte i irònic. Va contribuir a reduir tensions amb l’URSS i va treballar per la unitat cristiana. Va publicar vuit encícliques, entre les quals Pacem in terris. Va morir el juny del 1963 sense veure la fi dels resultats del Concili Vaticà II.

Joan Pau II

Joan Pau II era un home “coherent” i un gran “testimoni” de fe, segons ha recordat Francesc. Lluitador fins a la mort, no va renunciar al soli tot i el Parkinson i les seqüeles de l’atemptat perpetrat el 1981 pel turc Ali Agca. El polonès Karol Wojtyla passarà a la història com l’home dels rècords, en especial pels 114 viatges fora d’Itàlia en els 26 anys de pontificat i pel decisiu paper en la fi de l’era comunista. També per com atreia les multituds, per bé que, alhora, els seminaris i misses es van anar buidant. Tot i el carisma, el pontificat té ombres per com va gestionar escàndols com el del Banc del Vaticà i els abusos sexuals a menors, entre els quals els del pare Maciel, fundador dels Legionarios de Cristo, un dels moviments conservadors estimulats pel Papa. Joan Pau II és alhora el papa que va tancar les portes als preservatius, al sacerdoci de les dones i qui va enfrontar-se a la teologia de l’alliberament, sense reconèixer-ne prou el missatge a favor dels pobres. Va morir el 2005 entre crits de “Sant, ja!”

stats