F.J. Doblas-Reyes i Josep A. Morguí: "La variabilitat climàtica s'ha de tenir present"
BarcelonaFrancisco J. Doblas-Reyes i Josep-Anton Morguí, investigadors de l'Institut Català de Ciències del Clima, fan una lectura científica d'esdeveniments naturals com les riuades al Pirineu d'aquesta setmana.
¿Es podria haver fet alguna cosa per evitar les inundacions del Pirineu?
Francisco J. Doblas-Reyes (F.D.): No era evitable. L'única cosa que es podia fer era estar preparat abans. Les prediccions del temps no estan disponibles només a un o dos dies sinó a més llarg termini, un fet que l'administració té al seu abast. Si saps amb una setmana d'antelació que hi ha un risc que hi hagi precipitacions importants pots regular el flux d'aigua al llarg de la conca.
És bona la gestió de les conques?
Josep-Anton Morguí (J.M.): Necessitem una política de conjunt per gestionar la riquesa de l'aigua. El que passa a tot el Pirineu, i no només a la Vall d'Aran, acaba afectant el delta de l'Ebre. La possibilitat de regulació dels embassaments és limitada. Amb el desglaç, els embassaments s'omplen per tenir aigua durant l'estiu. En una situació de risc en què cau tanta aigua, no podem deixar anar dels pantans només el que ha plogut. Els fenòmens naturals passen a una velocitat i amb una freqüència diferent del que passaven fins ara. Aquesta variabilitat climàtica s'ha de tenir present. Preveure els riscos és bàsic. Ha plogut molt a Navarra i tot aquest cabal s'ha acumulat sobre l'Ebre.
(F.D.): La naturalesa no coneix fronteres. Moltes decisions polítiques, des del punt de vista científic, són sorprenents. Un aspecte fonamental per entendre el que està passant aquí és quina és la humitat del terra a Navarra. A Navarra ha plogut contínuament i això significa que no es pot absorbir tanta aigua com altres anys, una aigua que acaba a l'Ebre. Però aquesta informació és com si no existís. El servei meteorològic de Suïssa, per exemple, és molt comprensiu amb tot el que succeeix, no només a Suïssa sinó a tota l'Europa central. Per què? Perquè tots els rius que van a l'Europa central neixen al seu territori. I ells són els encarregats de regular-ho i fer els avisos corresponents. És un exemple que podríem seguir.
Adverteixen que els fenòmens naturals se succeeixen avui a una velocitat diferent de l'habitual.
(J.M.): En aquests moments, les coses que passen succeeixen de manera nova. Els patrons a què estàvem acostumats no són els mateixos. Alguns canvis no som capaços de reconèixer-los de seguida. Per tant, cal ser molt més vigilant i prudent. Passa una cosa que és molt clara: no neva on acostumava a nevar i la neu que cau dura menys temps.
(F.D.): Existeix una probabilitat que les riuades estiguin associades al canvi climàtic. Imaginem-nos el mateix episodi en una situació en què la temperatura normal del juny sigui dos graus per sobre de la que tenim ara. Imaginem-nos la velocitat a què es produiria el desglaç. El dany seria molt superior. A la Vall d'Aran volen saber quina és la probabilitat que això torni a passar, i també si seria pitjor.
