EnòlegÉs el vi més senzill que elabora un celler, però aquesta senzillesa no és sinònim d’una cosa simple feta com un passatú, sinó que més aviat solen ser vins planers, amables, honests, accessibles i de tracte natural, vins fets amb modèstia i humilitat que, a casa nostra, no se solen embotellar, sinó que són guardats dins els dipòsits o botes i se solen vendre a la menuda, al detall, en barrals de vidre o de plàstic que solen ser de 5 litres o d’un volum similar -moltes vegades el recipient el duu el mateix client i així n’obtenen la quantitat exacta que necessiten. Una aclaparadora majoria de consumidors ja s’ha fet seves paraules com “garrafes” i “vi a granel”, canvis lingüístics que s’imposen i aplanen com una piconadora substituint les expressions que usaven els nostres avantpassats.
La rutinària cerimònia de servir els barrals és més vivencial que el simple fet de comprar un parell de botelles: “Bon dia, un barralet de vi negre?”. En sentir aquestes paraules, comença una fluida conversa entre client i vinater. Mentre parlen, el vinater desinfla la tapadora del dipòsit on hi ha el vi desitjat i s’asseu a una petita cadira o tamboret, obrint el grifó per omplir de vi novell els barrals que posa el celler o el recipient que duu el comprador. No són converses d’ascensor, encara que xerrar del temps sempre és una manera clàssica de rompre el gel, més aviat una petita conversa sobre com ha anat la verema, què fem ara al camp i al celler, com està la família i pinzellades sobre algun xafardeig del poble, perquè els amants d’aquest tipus de vi són fidels clients i amics dels cellers.
Un vi que sol ser lleuger, fresc, afruitat, de vegades un pèl aspre, amb una tènue sensació de bombolleig en boca que anirà desapareixent a mesura que passi el temps. Un suc que fa només tres mesos estava dins els grans de raïm sense cap traça d’alcohol, endolcint-se a poc a poc mentre aguantava el bater de sol, les rosades i els diferents insectes que l’anaven a visitar. Només unes setmanes després d’acabar la fermentació i després d’una clarificació d’emergència, s’anuncia la seva presència penjant una branca de pi damunt el portal del celler, una bonica manera d’avisar el consumidor que el vi novell ja és a la venda, una tradició que ve de lluny i que agermana molts pobles del Mediterrani. Abans, i també ara, el millor moment i lloc per encetar el nou vi és en plenes matances; asseguts a taula i amb un bon carnívor berenar, el nou vi serà degudament examinat. Sebastià Alzamora ens relata a ‘Sara i Jeremies’: “I tot d’una vingueren plates farcides amb trossos de la truja morta hores abans: llom, llangonissa, fetge, orella, tot preparat a la brasa, i també una greixonera de sang. Un que tenia vinyes havia dut un parell de botelles de vi fet a casa seva, un vi jove i raspós extret de raïm trepitjat amb els peus després de la verema de l’any passat, i a ningú no se li acudia cap beuratge millor per acompanyar aquell menjar”.
Anar al celler del poble a cercar el vi amb un barral era un hàbit ben popular que, a poc a poc, ha anat en desús, ja que cellers que venien el vi d’aquesta manera han desaparegut i la gran majoria de projectes vitivinícoles que han anat sortint a casa nostra han girat l’esquena en aquest tipus de producte. És el vi novell el més econòmic, uns 2 o 3 euros el litre, i que a Mallorca se sol elaborar amb els raïms que no tenen la maduració de pell desitjada, i per tant, no poden donar vins amb el color i l’estructura que hom cerca per a una petita o llarga criança. Afortunadament, el fals mite que aquest tipus de vins són mediocres i que no aporten una bona clientela va desapareixent a poc a poc, i darrerament n’hi ha una creixent demanda, sigui per la crisi o per la bona qualitat dels vins que s’ofereixen, perquè el vi novell no és vulgar ni dolent ‘per se’ i això ho saben els que gaudeixen del vi cada dia, bons bevedors que diferencien un bon producte d’un de xerec. De tots els pobles de Mallorca, Santa Maria és l’indret que ha conservat millor aquesta tradició i l’ha convertida en una gran festa que se celebra cada any a finals del mes de novembre. El poble i els cellers dignifiquen i posen en valor l’encetada de les botes del vi novell i ens recorden que allà on hi ha brot de pi, hi ha bon vi.
Vi recomanat Els vins novells de barral del 2017
La recomanació d’avui és una convidada a descobrir els vins novells que és venen a la menuda a peu de celler. No són molts els que en tenen, però de ben segur que si cercau una mica descobrireu aquests vins joves acabats de fer. No confondre amb els vins de barral que es troben a botigues i embotelladors, la majoria són vins a doll que han vingut de la Península amb un camió cisterna. Interessant la proposta de sessió contínua de Teatre de Barra per a aquest divendres 17 al celler Jaume de Puntiró per presentar els vi novell 2017. Bona iniciativa i reservau ben aviat al celler si en teniu ganes.
