Dignificar la paraula dels marjalers
Tortell publica un llibre sobre ‘Conreu de l’arròs i l’explotació de l’Albufera de Muro i sa Pobla’
MuroAgre, brancal, braçada, claper, pleta, rota, safareig, sementer, sequer...
Aixada, arpellots, batcoll, cabàs, colleta, jou... Birbar, emmorcar, ventar l’arròs, escurar canals, estirar caps, solcar amb els peus, solcar la terra... Miquel Àngel Tortell recull al llibre Conreu de l’arròs i l’explotació de l’Albufera de Muro i sa Pobla (IV Plec de Ca s’Amitger) més de cinc-cents termes agrupats per camps semàntics: mides i mesures; eines; feines; gestió de l’aigua; arròs; el cultiu i confecció del cànem; els trencadors de marès; indumentària; animals; peixos; insectes; ocells; plantes. Tot, acabat amb un recull final de les paraules mureres i pobleres referenciades pel Diccionari Català-Valencià-Balear que no s’han pogut encabir en la resta de camps de la publicació. L’objectiu no és altre que “dignificar la paraula humil dels marjalers, que donaren sentit al seu entorn a través del llenguatge”, segons explica l’autor mateix.
El resultat és un corpus obert de lèxic que ajuda a entendre com era la feina a marjal, però també a donar llum a topònims i cançons populars que acompanyaven l’activitat humana i a conèixer i entendre la parla dels murers i poblers i les paraules particulars que usam.
La padrina
El llibre respon “a un compromís d’ara fa més de vint anys amb la meva padrina Francina Ferriola i Magdalena Polita, humils jornaleres. Però també de la curiositat d’aprofundir en la història i les llegendes que es desprenen de les més de tres mil hectàrees d’Albufera i descobrir si era cert o no que s’agafava tal quantitat de peix; o si era tan neta com deien; si la tasca era dura; on era que conraven...”, explica Tortell.
A part de nombrosa bibliografia, el punt de partida més important per enfocar la tasca és la visió que l’autor dona dels que interactuaren amb marjal i l’Albufera. Per fer-ho, Tortell parla amb Francina Fons Ferriol i Magdalena Mateu Ramis, i completa les fonts orals amb estudis inèdits com el de Maria Cerdó, sobre el conreu del cànem a Muro, i altres com Crònica de l’Albufera, de Francesc Lillo. Així, presenta una publicació sobre l’Albufera que farà assaborir paraules i pronúncies al lector i que destaparà, de ben segur, una veritable festa dels sentits i de la memòria.
País Valencià
“Amb aquest diccionariet, ens endurem moltes sorpreses -apunta l’autor-, en especial si pensam que hi ha coses que just deim aquí; perquè és a l’agricultura en què es percep millor la unitat de la llengua catalana”.
Tortell posa de manifest que, en el cas de l’Albufera, hi ha una proximitat notable amb el País Valencià i la zona arrossera: “Així, trobam mots com ‘jodio’ per referir-se a libèl·lula. I d’altres com eixugó, lliser, birbar, plantar barques, pallús, marjal, serreig, taular, ullal, vencill, ventar... pròpies del conreu de l’arròs que, com sabeu, implantaren els valencians a Mallorca. I, en termes generals, resulta difícil trobar paraules exclusives de la nostra contrada, que n’hi ha”, assegura.
