"Dedico dia i nit a cuidar el meu fill i rebo 190 euros"

BarcelonaQuan només tenia 11 mesos, al Roger li van diagnosticar un tumor cerebral. El càncer, que va exigir una intervenció i sessions de quimioteràpia i radioteràpia, va convertir aquell nadó en una persona completament dependent. Les seqüeles continuen sent visibles ara que ha fet 21 anys: paràlisi cerebral, pèrdua de vista, hemiplegia a la banda esquerra del cos i atacs d'epilèpsia periòdics. Necessita atenció les 24 hores del dia: està catalogat amb el grau de dependència més elevat (grau III). Se'n cuida la seva mare, Mònica Meroño, una dona amb empenta que no perd el somriure ni quan recorda els ingressos que percep de la llei de la dependència. "Dedico dia i nit a cuidar el meu fill i rebo 190 euros", explica Meroño -ara no té feina-, que el 2007 va accedir als ajuts per als cuidadors no professionals, la prestació més estesa de la llei.

La tisorada aplicada a la norma -el quart pilar de l'estat del benestar, tal com va ser batejada- ha provocat una reducció dels ingressos en moltes llars que rebien una prestació i un servei assistencial. Al domicili d'aquesta família d'Horta-Guinardó també ho han patit. El Roger va cada dia al centre ocupacional Esclat 2 de Barcelona, on compta amb l'atenció d'educadors, logopedes i fisioterapeutes. "La seva vida és el centre", recorda la mare. Meroño ingressava fa un any -el maig del 2012- 520,69 euros mensuals per la seva tasca de cuidadora no professional. Però els canvis introduïts pel govern espanyol en el decret del 13 de juliol del 2012 van eliminar les compatibilitats entre prestacions econòmiques i serveis assistencials. Els tallers ocupacionals es consideren equivalents als centres de dia, una decisió que les entitats que atenen persones amb discapacitat denuncien perquè ho consideren recursos de naturalesa diferent.

La incompatibilitat dictada per l'Estat ha fet minvar les ajudes que rebien moltes famílies que fan ús dels tallers ocupacionals. "Em sento desemparada i, en part, estafada. Per cobrar més de la llei de la dependència hauria de tenir el Roger tancat a casa, sense els recursos del centre, que són molt vàlids per al seu desenvolupament", argumenta Meroño. La modificació de la llei per la via del decret també va implicar una disminució del 15% de la prestació econòmica per als cuidadors no professionals, aplicada a l'agost. A Meroño se li va afegir una retallada extra per l'actualització de la valoració del seu fill, ara ja major d'edat. "En només un any s'han carregat una llei que havíem esperat molt temps", raona aquesta barcelonina, que també té una filla de 13 anys i està divorciada.

La impotència d'una mare

Entregada a la família, Meroño està convençuda que superarà totes les adversitats, per molt que costi arribar a final de mes. Amb els ingressos de la llei de la dependència, per exemple, no pot assumir el cost del centre ocupacional. Equilibren la balança els recursos procedents de l'administració per tenir un fill a càrrec i una beca concedida per l'ONCE. "La rutina ja és prou dura per veure que cada cop et collin més", exposa aquesta mare, que abans treballava d'administrativa en un geriàtric, però va haver de deixar la feina per cuidar el Roger. "Moltes vegades sento una sensació d'impotència", sentencia.