Ciutat viva?

Fa nou anys aquest diari no existia ni en la ment dels seus impulsors i no sé com hauríem tractat el cas que denuncia Ciutat morta, però tinc clar que la societat ha canviat molt durant aquest temps i avui un altre 4-F ens el miraríem tots amb uns ulls diferents als del 2006. Almenys vull pensar això. Des de l’emissió del documental per televisió sembla que hàgim patit una catarsi col·lectiva. Potser no han aconseguit un dels principals objectius, la reobertura del cas als jutjats, però sí que ens han sacsejat les consciències per dubtar, d’entrada, de les versions oficials. La conquesta del benefici del dubte de la paraula d’un policia per sobre de la d’ un okupa pollós i amb rastes és una gran conquesta. Dilluns vam conèixer una nova condemna a presó -3 anys i 9 mesos- per llançar una ampolla a un mosso antiavalots durant els aldarulls de Can Vies. L’única prova per condemnar-lo va ser la paraula de dos policies, igual que en el 4-F. Per al jutge potser n’hi ha prou, però m’agrada pensar que per a la societat ja no.