OBSERVATORI
Societat 22/12/2017

Cementeri de Porreres: tretes i crims en aquelles nits de fosca fonda

Manel Santana Morro
3 min
Catorze cossos de la fossa de Porreres van ser identificats a principi de mes.

Hi ha històries que s’explicaren de portes endins, en l’àmbit de la confiança extrema de la intimitat de familiars i amics. Històries de tretes de les presons, de segrests, de tortura, de por, de vulnerabilitat, de mort. I molta impunitat. Són les històries d’aquelles persones desaparegudes en aquella guerra ‘incivil’ que colpejà la nostra geografia.

D’aquelles nits de batuda ara mateix es tenen localitzades 44 fosses comunes, de les quals 25 són a cementeris, 4 a pous, 3 a platges, 1 a vorera de carretera, 9 a foravila, i en 2 més hi ha constància de restes cremades. 44 escenaris tràgics (on ‘persones’ convertides en carnissers de persones, exemplars d’ homo sapiens convertits en salvatgina) repartits en 27 municipis. La geografia del dolor, doncs, és àmplia cosa que en el seu moment va esgarrifar l’escriptor conservador i catòlic Georges Bernanos.

D’una manera sistemàtica, les persones foren capturades, portades pels botxins als escenaris de la mort, malmenades, assassinades i enterrades de qualsevol manera. Episodis emparats en la fosca, nits d’enrenou de pistoles i d’alè de cassalla en què es congriava una infàmia que ha restat enterrada però recordada, sovint, en el silenci més absolut.

Porreres és un dels principals espais del dolor impossible d’empassar, impossible d’evitar malgrat el pas del temps. Crims que han sortit a la llum amb proves evidents de la infàmia. Si donam un cop d’ull a l’informe antropològic dels cossos exhumats a Porreres, dels quals sabem que se n’han identificat 14, es posa fil a l’agulla de tanta voluntat de tallar totes les flors del jardí metafòric que és la vida. “Presenta signos del paso de dos disparos”, especifica. Un altre, més explícit, indica que “hay signos de, al menos, dos disparos en el cráneo, pero se han localizado un total de cinco proyectiles asociados a este individuo”. Informes que parlen de víctimes directes, però la condició de víctimes va més enllà. Els familiars foren les altres, aquelles que hagueren de viure amb dolor i impotència.

L’obligació de les institucions no pot ser una altra que cercar les persones desaparegudes en aquelles circumstàncies, exhumar-ne els cossos, identificar-los i lliurar-los als familiars. Tot això ho possibiliten la llei i la determinació de les conviccions. Obrir la carnadura de la nostra història recent i reparar fins on sigui possible els prejudicis d’aquella tragèdia, perquè la reparació completa sabem que és impossible. Hi ha, però, dificultats que s’han d’abordar. Localitzar amb precisió les fosses no és fàcil, perquè ha passat el temps i els espais han canviat, s’han engrandit cementeris, i la memòria dels testimonis pot jugar males passades. A Porreres mateix s’hi va construir un bloc de nínxols i capelles precisament allà on resten víctimes d’aquelles crims. Explicar-ho a la ciutadania, fer pedagogia, fer passes com les que es fan des de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports perquè els propietaris dels nínxols entenguin la necessitat d’intervenir-hi (reunions, intercanvi de parers, elaboració d’un projecte tècnic perquè tot es faci bé i l’espai quedi com estava), perquè es recuperin totes les víctimes, perquè se’n puguin identificar tantes com sigui possible, per fer del cementeri de Porreres un espai de memòria i de reflexió. I donar visibilitat a aquesta qüestió mitjançant el suport a les produccions audiovisuals específiques. Un cop complit el pla d’exhumacions previst (a Montuïri i a Formentera, i crear les condicions perquè s’acabi l’exhumació de Porreres), se n’ha d’elaborar un altre de més ambiciós per al 2018. Assumir un passat recent tràgic, fer costat als familiars després de la ignorància durant tant temps. Massa, massa temps.

stats