La Catalina ha pogut ser mare gràcies a una pròtesi

BarcelonaCatalina Echegaray va néixer amb una cardiopatia congènita. Quan tenia un any ja va passar pel quiròfan per a la primera operació, i als 22 li van implantar una pròtesi biològica que feia les funcions de la vàlvula aòrtica, el mecanisme que permet el pas de la sang del ventricle esquerre del cor a la resta del cos. Va ser llavors quan els metges li van començar a recomanar que es quedés embarassada aviat, ja que les pròtesis biològiques caduquen. Però tenir un fill llavors no entrava en els seus plans. Fins que la vàlvula va començar a degenerar i, davant la possibilitat de no poder tenir mai fills, als 27 anys es va quedar embarassada.

A les 22 setmanes de gestació la pròtesi va fallar i li va provocar una insuficiència cardíaca i una estenosi greu que posaven en risc la seva vida i la del fetus. Després de valorar diverses opcions, entre les quals hi havia la interrupció voluntària de l’embaràs i la cirurgia a cor obert -que també implicava la possible pèrdua del fetus, ja que s’ha de connectar la pacient a sistemes de ventilació i circulació sanguínia extracorpòrees-, l’equip multidisciplinari de l’hospital de la Vall d’Hebron que la portava va optar per implantar-li una pròtesi aòrtica dins mateix de la que ja duia. El que es coneix com a valve in valve, una vàlvula dins de l’altra. “Hi havia molts interrogants, però si volíem salvar el nen era la millor via”, va reconèixer Maria Teresa Subirana, cardiòloga de l’hospital de la Vall d’Hebron i del de Sant Pau.

“No volia interrompre l’embaràs, i quan em van plantejar això vaig anar a totes perquè tenia l’esperança que podia sortir bé”, va explicar ahir la Catalina, que ara té 28 anys, mentre l’Oto, de dos mesos, dormia, aliè a l’expectació, en braços del pare.

Tècnica poc invasiva

La nova pròtesi l’hi van implantar amb tècniques mínimament invasives, introduint un catèter per una de les artèries femorals fins a arribar a la pròtesi que no funcionava. Era el primer cop que es feia en una dona embarassada. L’embaràs va continuar amb normalitat i l’Oto va néixer el 29 de gener a les 37 setmanes de gestació i per cesària, ja que els metges desconeixien si la pròtesi suportaria l’esforç del part. L’Oto va pesar una mica menys de 3 quilos i va néixer sense cap problema al cor.

La Catalina sempre ha viscut amb naturalitat la seva cardiopatia, que no li ha impedit fer vida normal. La cardiòloga Antònia Pijoan va explicar que el 85% de les cardiopaties congènites arriben a l’edat adulta i que la majoria afecten dones en edat fèrtil. La Catalina sap que haurà de tornar a passar pel quiròfan perquè li posin una pròtesi mecànica definitiva, una opció que quan tenia 22 anys es va descartar perquè presenta complicacions de coagulació, un factor de risc per a l’embaràs.

A la Vall d’Hebron ja s’han implantat 140 vàlvules aòrtiques, vuit de les quals són valve in valve. La novetat, va dir el cap de cardiologia, David García-Dorado, no és tant la tècnica en si, que està indicada per a pacients amb dificultats per superar una operació a cor obert, sinó perquè és una embarassada. Si la Catalina vol tenir un altre fill haurà de ser adoptat, ja que els metges li desaconsellen tornar a passar per un embaràs. Mentrestant, té les mateixes preocupacions que qualsevol mare primerenca.

Un nou fàrmac més eficaç contra el VIH

Una investigació internacional en la qual ha participat l’institut de recerca IrsiCaixa i la Unitat de VIH de l’Hospital Germans Trias ha demostrat l’alta eficàcia d’un nou fàrmac contra el VIH, superior a altres medicaments que es fan servir en l’actualitat, segons publica avui la revista The Lancet.

El nou fàrmac, anomenat Dolutegravir, pertany a la família dels inhibidors de la intergrasa pel mecanisme de lluita contra el VIH que utilitza. No s’ha detectat l’aparició de resistències en els pacients que comencen el tractament per primer cop. Un dels problemes és que el VIH desenvolupa mutacions que el fan resistent als fàrmacs.