Carme Muñoz: “Un pobre de Balears ho és encara més que un d’Extremadura”

PalmaLa temporada turística del 2015 va ser bona, però no es va traduir en una disminució de la taxa de pobresa a les Balears, al contrari. L’informe presentat aquesta setmana per la Xarxa per a la inclusió social (EAPN), basat en les dades de l’any passat, posa de manifest que continua incrementant-se la desigualtat social i el nombre de treballadors pobres.

Tenim bones dades turístiques, però més pobresa. Com s’explica això?

Les dades de pobresa severa són molts preocupants. Ja el 2007, quan érem la tercera comunitat, en l’àmbit europeu, en el PIB, en creixement econòmic, teníem un 17% de població en situació de pobresa i exclusió social. Hem augmentat quasi 10 punts. D’acord que hi ha hagut una crisi molt forta, però també hem de tenir en compte que som una de les comunitats que més ràpidament ha sortit de la crisi, segons les dades macroeconòmiques. I el que denunciam és que aquesta sortida de la crisi no es fa palesa en tota la Comunitat.

Què falla?

Que hi ha un creixement desigual, no hi ha un creixement cohesionat.

I des de l’EAPN, què es fa?

L’any 2014 vàrem iniciar tota una línia de signatura de pactes contra la pobresa i contra l’exclusió social amb el Parlament de les Illes Balears, amb el Consell de Mallorca, amb l’Ajuntament de Palma... pactes que volem estendre a la resta de la Comunitat balear. Demanam una estratègia multidimensional, on totes les administracions tinguin en compte tot el tema de les competències que recull l’Estatut d’Autonomia pel que fa als serveis socials, i que s’estableixi una estratègia que no només afecti la Conselleria de Serveis Socials. Ara, més que mai, aquestes dades secunden la necessitat d’aquesta estratègia per fer front, tots junts, a la desigualtat social, ja que el que hem de tenir clar és que allò primer són les persones i que l’economia, en teoria, ha d’ajudar-les.

Quines coses concretes s’han fet per pal·liar la pobresa?

Un aspecte molt important que es va aconseguir amb els pactes és la renda social garantida. Per nosaltres, és una eina molt important. Sí que és veritat que no podem fer una avaluació de tot el procès perquè té poc mesos i, per tant, la quantitat de sol·licituds no ha estat tan alta com esperàvem... S’ha de fer una feina d’informació, de boca a boca... A finals d’any s’ampliarà a les famílies amb fills majors d’edat a càrrec, però també per a persones totes soles. És una eina molt important per treballar amb el problema de la pobresa extrema, per a persones que no arriben als 332 euros al mes, però també per tractar el tema de treballadors pobres, persones que tenen feina però que no poden cobrir les necessitats més bàsiques.

Tenir feina ja no és garantia de no ser pobre...

Fins al 2009-2010, es pensava que si una persona tenia feina ja cobria les seves necessitats. Actualment, tenir feina no significa cobrir les necessitats bàsiques. I menys en una comunitat autònoma que té aquesta desigualtat. Una persona amb pobresa extrema a les Illes Balears és encara més pobra que una persona en pobresa extrema a Extremadura, perquè la situació de desigualtat social no és la mateixa. I per això som la tercera comunitat amb major desigualtat social, després d’Andalusia i de les Canàries.

Un de cada tres nins viu en la misèria a l’estat espanyol.

Pobresa infantil vol dir pobresa familiar, persones en situació d’exclusió social. I en aquesta línia, des de la Xarxa per a la inclusió social lluitam per programes de caire socioeducatiu, de lluita contra la pobresa hereditària... S’han de fer programes de prevenció per a aquesta població infantil i juvenil, perquè, en un futur, ells no siguin persones en una situació d’exclusió social sinó que puguin tenir una formació i un accés a feines de qualitat. S’ha d’evitar convertir-los en treballadors pobres.

Pobresa hereditària?

Sí, tenim molts de casos de pobresa hereditària i, si no l’atacam quan és el moment, durant la infància i la joventut, es reproduirà i els joves d’ara seran famílies en situació de pobresa.

Teniu els recursos suficients?

Tenim eines i hi ha col·laboració, però no és suficient. De recursos, sempre se’n necessiten més. Pel tema de la pobresa infantil hi ha un programa molt potent, que és el CaixaProinfància, de l’Obra Social la Caixa, i que a les Illes destina 1,4 milions d’euros per treballar amb famílies en situació d’exclusió social. El que volem és que les famílies tinguin les eines per sortir d’aquesta situació.

Amb les xifres econòmiques del 2016, teniu l’esperança que baixi la taxa de pobresa?

Tenim l’esperança que puguin baixar les xifres de pobresa i exclusió social, però el que ens preocupa és la pujada dels treballadors pobres. És a dir, si baixar la taxa de pobresa provoca un increment dels treballadors pobres, per nosaltres, serà un fracàs. El que volem és que baixi la taxa de pobresa, la de treballadors pobres i la de desigualtat social.