Botar també dóna beques infantils

“Portar els meus fills al zoo o al cine és un luxe que no em puc permetre, i gràcies a les beques de Fundesplai hi han pogut anar”. La Tamara és mare de dos nens de 4 i 5 anys, en fa 10 que va arribar de Cuba i porta els seus fills al Club d’Esplai Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat. Beques com la que tenen les seus fills permeten a molts nens i nenes de famílies amb problemes econòmics poder gaudir del fet de ser nens sense diferències. Les restriccions pressupostàries i les retallades fan que entitats com Fundesplai, que agrupa 62 esplais situats en barris i zones marginals, hagin d’esmolar l’enginy per trobar recursos. Amb la crisi s’han multiplicat les peticions d’ajudes a l’entitat per a beques menjador, colònies escolars i colònies d’estiu, entre altres serveis que ofereixen. Només un exemple: del 2013 al 2014 han pujat un 45% les peticions d’ajuda per a les colònies estivals. “Els nens no poden esperar 3 o 4 anys i que passi la crisi per poder ser infants”, raona Josep Maria Valls, portaveu de Fundesplai.

Ahir va començar el projecte Pren partit per la infància, que té com a punt d’arrencada la campanya #botaxlainfancia. Cada persona que es faci una foto botant i la pengi a les xarxes socials amb aquesta etiqueta estarà fent que les empreses col·laboradores donin un euro perquè Fundesplai pugui continuar ajudant el màxim nombre de nens possible, com els fills de la Tamara, tenint en compte l’emergència que suposa que un 27% dels infants catalans estiguin per sota del llindar de la pobresa. “Els nens no són pobres, viuen en famílies empobrides, i ells haurien de viure al marge d’aquesta situació, hem de garantir que puguin ser feliços”, recorda Maria Bruno, responsable de l’àrea social de Fundesplai, una entitat amb 45 anys d’història. El seu portaveu, Josep Maria Valls, recorda que Catalunya té un cert privilegi perquè hi ha una llei per a la infància i el 2013 es va firmar el gran Pacte per la Infància: “Les eines les tenim, ara s’han de dotar de recursos”. Valls conclou que “un país que no inverteix en la infància és un país miop”.