Quan Borja Moll era mestre i Rosselló-Pòrcel alumne

PalmaDesenes d’adolescents s’apleguen a les escales d’accés a l’IES Ramon Llull un matí qualsevol. La plaça del Tub, any rere any, els veu passar, generació rere generació. Riuen, xiuxiuegen i parlen dels seus secrets, aliens a la història que els acompanya. Pocs saben que l’institut on estudien l’ESO, contenidor del referent del saber a Mallorca durant dècades, esdevé centenari.

Quan a principis de segle la ciutat començà a guanyar terreny al camp, Palma construí la illeta acadèmica, popularment coneguda com “dels instituts”. L’arquitecte madrileny Tomás Gómez Acebo projectà el singular conjunt arquitectònic l’any 1912. A partir del mateix any, els arquitectes Jaume Alenyar Ginard i Josep Alomar Bosch n’agafaren el relleu i construïren els edificis que avui acullen l’IES Ramon Llull, l’Escola Superior de Disseny de les Illes Balears, l’IES Joan Alcover i la Universitat de les Illes Balears. Amb un pressupost d’un milió i mig de pessetes, n’acabà costant dos.

Parlar de l’institut Ramon Llull és parlar, indefectiblement, de personatges il·lustres. L’edifici acollí el que des del 1836 era l’Institut Balear, el primer institut d’Espanya, creat per una Reial Ordre gràcies a la liberal Societat Econòmica d’Amics del País. Ubicat primer a l’Estudi General Lul·lià, es traslladà tot d’una a Monti-sion, des d’on el 1916 passà a l’edifici actual. “Entre 1835, quan desapareix la Universitat, i el 1972, que es recupera la UIB, és el referent cultural on es formen els intel·lectuals de l’època”, destaca Biel Alomar, professor d’Història de l’actual IES. Fer una repassada a les promocions que han passat per l’institut és gairebé sinònim de trobar algun referent per a la història de Mallorca. Gabriel Alomar i Vilallonga, Francesc de Borja Moll i Gabriel Janer Manila hi han exercit com a docents. Entre els alumnes, tres quarts del mateix: el malaurat poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) i Cèlia Vinyes (1915-1954) s’assegueren als pupitres que encara avui conserva l’edifici.

Dones a l’orla del 1888

De la tradició liberal del centre en dóna una idea una orla de 1888 trobada arran de la investigació que han encetat des de la comissió de celebració del centenari de l’edifici, encapçalada pel director de l’IES, Emili Gené, el professor Biel Alomar i el pare d’alumnes del centre, Cesc Mulet. “A la fotografia s’hi veuen dues dones. És fortíssim, perquè encara han de passar 50 anys perquè les dones puguin votar i estam parlant de Mallorca, que no era precisament zona d’avantguarda! És un miracle”, es meravella Gené.

“Aquest no era un centre de beneficència, sinó on estudiava la classe mitjana amb un cert nivell intel·lectual. Aquí venia el millor de Palma i de Mallorca”, assegura Alomar, qui està preparant un llibre sobre la història del centre. Però els valors inspirats en els liceus francesos, liberals, volgueren ser esborrats amb l’esclat de la Guerra Civil. Fou aleshores quan el director, Bartomeu Bosch, canvià el nom a l’institut, per trencar amb aquella tradició. A partir de 1936, l’institut passà a dir-se Ramon Llull, fins avui, i deixà de ser un centre mixt per passar a ser exclusivament masculí. L’estàtua que presidia el pati de Monti-sion, seu del primer Institut Balear, és avui al pati de l’IES. És cèlebre l’anècdota del 14 d’abril de 1931, el dia de la proclamació de la II República, quan l’estàtua aparegué amb el cap tallat. “Durant la guerra es combinà la docència amb la vigilància. Al mig del pati s’hi construí un refugi antiaeri”, explica Alomar. Avui només en queda el portell.