08/03/2015

Bauzá amnistia els infractors

2 min

El govern presidit per José Ramón Bauzá, del Partit Popular, ha legislat per amnistiar les infraccions urbanístiques. De la seva corda, el conseller Gabriel Company ha promogut lleis i decrets que legalitzen parcel·lacions i tota mena de construccions disseminades, que envaeixen la ruralia i els espais naturals. Aquests són els artífexs de tancaments, nous vials i asfaltats de foravila, explotació de pous de vena sense control, esteses elèctriques, abocaments d’aigües residuals a fosses sèptiques i tota mena d’usos urbans il·legals i inapropiats del camp. Segons càlculs cartogràfics del 2006, només a Mallorca hi havia 226.590 edificacions aïllades que es poden usar com a habitatges, devers 50.000 de les quals es calcula que són il·legals. Amb la política urbanística popularista de Bauzá i Company es dóna benzina a aquesta “pigota” de casetes i mansions que desfiguren el paisatge, expulsen l’agricultura i la ramaderia, l’enjardinen i esquiten de piscines, per al lloguer turístic, amb malbaratament d’aigua i negocis al marge de la legalitat. Aquesta urbanització difusa i il·legal de foravila transforma el sistema urbà, social i ambiental, convertint les Balears en illes-ciutat.

L’any 2008 el Consell de Mallorca, governat pel Pacte de Progrés, decidí crear l’Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca. Menorca té un Consorci supramunicipal amb funcions equivalents, mentre que Eivissa no en té, malgrat ser on més dispersió urbana difusa de cases i xalets hi ha. La competència insular i no municipal facilita la independència dels procediments d’inspecció, denúncia, obertura d’expedients d’infracció i, si escau, demolició d’obres il·legals. Els criteris d’inspecció d’ofici de l’Agència mallorquina vigilen amb especial cura foravila i en particular els terrenys protegits per la Llei d’Espais Naturals (ANEI i ARIP). L’any 2014, per exemple, l’Agència va fer 318 actes d’inspecció, obrí 28 expedients sancionadors que sumaren 1,5 milions d’euros i acordà 18 expedients de demolició. Sis municipis tenen delegades les competència a l’Agència per aplicar la disciplina amb més rigor i independència dels infractors: Campanet, Puigpunyent, Marratxí, Algaida, Son Servera i Montuïri. Valldemossa s’ha donat de baixa de l’Agència recentment. Hi té a veure la recaptació de les multes per infracció urbanística; a més a més si s’apliquen com una “legalització” encoberta, amb la renúncia a obrir expedients de demolició.

Fer els ulls grossos i multar infraccions urbanístiques, per legalitzar-les sense promoure’n l’esbucament, és un negoci per a les hisendes municipals i per a la collita de vots clientelars. Qui sí que compleix la norma n’és el principal agreujat, en comparar-se amb la impunitat dels infractors. A més de deixar en ridícul l’ordenació del territori, que es rebaixa a ser una mascarada dúctil per encobrir l’enriquiment d’uns pocs delinqüents i perpetuar al poder pusil·lànimes, sicaris i corruptes.

stats