Barcelona, sigues eficient
BarcelonaUn dels grans reptes de futur de les ciutats serà ser més eficients energèticament: gastar i contaminar menys. El 2008 els estats de la Unió Europea es van comprometre amb el pla 20-20-20, és a dir, a reduir el consum energètic un 20% abans del 2020 -i un 80% el 2050-, un objectiu ambiciós que obliga les administracions a prendre mesures. Una d’aquestes mesures serà l’Illa Eficient, un pla pilot en una illa de cases de l’Eixample de Barcelona que pretén demostrar fins a quin punt es pot arribar a estalviar energia canviant els nostres hàbits, canviant els electrodomèstics o fent algunes obres a l’edifici. Si la prova surt bé, serà un model que la Generalitat vol que sigui la guia de la rehabilitació de l’habitatge a Catalunya.
El departament de Territori i Sostenibilitat, amb el Grup Habitat Futura -una entitat privada- i la col·laboració de l’Ajuntament, ha escollit l’illa que hi ha entre els carrers Diputació, Viladomat, Calàbria i la Gran Via perquè la majoria dels seus edificis estan construït abans del 1979, que va ser el primer cop que es va obligar a construir amb algun criteri d’eficiència. “A Catalunya calculem que hi ha 1,5 milions d’habitatges construïts abans d’aquesta data que són una ruïna energètica”, explica Carles Sala, secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat. Durant dos anys han testat la despesa energètica dels 27 edificis que formen aquesta illa de cases escollida -22 són blocs d’habitatges on viuen 748 persones- i han comprovat que aplicant mesures d’eficiència podrien arribar a gastar fins a un 70% menys.
El projecte Illa Eficient va començar ahir amb l’inici del concurs d’idees per fer un projecte específic per a aquesta illa de cases, al qual ja s’han apuntat més de 150 professionals. Els projectes no només han de ser bons tècnicament, sinó que també han d’incloure un pla financer perquè els veïns puguin fer front a la despesa del 50% del cost, ja que l’altra part estarà subvencionada amb les ajudes públiques a la rehabilitació.
“Cal fer més pedagogia”
El 24 de març es tancarà el període de presentació d’idees, un grup d’experts n’escollirà vint i els veïns acabaran votant el projecte guanyador, que rebrà 15.000 euros de premi, a més de dur-lo a la pràctica si els veïns accepten totes les condicions econòmiques, que l’objectiu és que siguin atractives. Després del període de redacció final del projecte, les obres començarien a principis del 2016.
L’Ajuntament de Barcelona cada any convoca ajudes a la rehabilitació d’edificis sota tres criteris: seguretat, accessibilitat i eficiència energètica. Antoni Sorolla, delegat d’Habitatge del consistori, explica que les peticions d’ajudes per fer més eficient l’edifici són mínimes. “Cal fer més pedagogia”, admet. En la mateixa línia, Carles Sala conclou: “No es tracta de convèncer dient quan s’amortitzarà la inversió. Cal remarcar la importància d’un canvi de mentalitat, com ja hem fet amb el reciclatge”.
L’Illa Eficient és un projecte que no està relacionat amb les superilles que projecta l’Ajuntament de Barcelona arreu de la ciutat, però coincideix amb el nom i l’espai. L’illa que hi ha entre els carrers Diputació, Viladomat, Calàbria i la Gran Via està físicament dins d’una de les cinc superilles projectades com a prova pilot, la de l’Esquerra de l’Eixample. Les superilles seran petits laboratoris de proves que començaran a funcionar amb voluntat d’anar-se estenent per la ciutat. Es tracta d’aglutinar diverses illes de cases i marcar determinats carrers -els perimetrals- com a eixos viaris forts perquè absorbeixin la major part del trànsit, de manera que els interiors poden quedar més reservats a l’ús ciutadà. L’Ajuntament destinarà deu milions d’euros a desplegar aquestes primeres cinc superilles, que s’ubiquen al barri de la Maternitat, al Poblenou, a la plaça de les Glòries, a l’Esquerra de l’Eixample i a Hostafrancs. El RACC, però, no ho veu amb gaire bons ulls. El director de la Fundació RACC, Miquel Nadal, considera que les superilles són “una visió de futur a llarg termini” que suposen “una transformació radical de la ciutat” que no es pot tirar endavant amb un simple pla parcial.
